*1924.- El Teatre Folies Bergère conservava encara pintat a la paret, sota les finestres de la primera planta, el nom de Salón Arnau. (Foto: F. Serra)
El 31 de maig de 1915 l'antic Saló Arnau, un local aleshores ja famós per haver viscut el debut professional de Raquel Meller, va ser rebatejat com a Teatre Folies-Bergère seguint la moda d'assignar noms de cèlebres locals parisencs als instal·lats a Barcelona, un costum que també cal vincular a la guerra europea, que tan estava beneficiant la ciutat a causa de la neutralitat espanyola en aquell primer conflicte bèl·lic mundial. En realitat el canvi de nom va ser conseqüència d'un relleu en la direcció del local (Jaume Arnau es va traspassar el negoci) i de l'inici d'una nova etapa de la història d'aquell teatre que el vinculava totalment al music-hall. Així doncs, durant 15 anys, fins a l'inici de la dècada dels anys 1930's, el frontó esglaonat de l'Arnau va lluir el nom de Teatre Folies Bergère al cim de la façana.
Abans de reobrir com a Folies Bergère l'edifici, construit el 1905 per Andreu Audet i Puig (1868-1938), va ser sotmès a una profunda reforma interior. S'hi habilitaren diferents espais, entre els que hi destacava un restaurant afrancesat anomenat Bleu, que es completava, d'acord amb la publicitat de l'època, amb un Pati Andalús, un Saló xinès i un altre d'anglès. Les suggerents pintures que decoraven el Bleu eren obra de Feliu Elias (1878-1948), conegut per Apa, i li donaven aquell to frívol propi del tarannà de tot el Paral·lel. Exteriorment els baixos de l'edifici contigus al carrer de les Tàpies seguien ocupats pel bar-cafè de Jaume Estruch.[1]
El 31 de maig de 1915 l'antic Saló Arnau, un local aleshores ja famós per haver viscut el debut professional de Raquel Meller, va ser rebatejat com a Teatre Folies-Bergère seguint la moda d'assignar noms de cèlebres locals parisencs als instal·lats a Barcelona, un costum que també cal vincular a la guerra europea, que tan estava beneficiant la ciutat a causa de la neutralitat espanyola en aquell primer conflicte bèl·lic mundial. En realitat el canvi de nom va ser conseqüència d'un relleu en la direcció del local (Jaume Arnau es va traspassar el negoci) i de l'inici d'una nova etapa de la història d'aquell teatre que el vinculava totalment al music-hall. Així doncs, durant 15 anys, fins a l'inici de la dècada dels anys 1930's, el frontó esglaonat de l'Arnau va lluir el nom de Teatre Folies Bergère al cim de la façana.
Abans de reobrir com a Folies Bergère l'edifici, construit el 1905 per Andreu Audet i Puig (1868-1938), va ser sotmès a una profunda reforma interior. S'hi habilitaren diferents espais, entre els que hi destacava un restaurant afrancesat anomenat Bleu, que es completava, d'acord amb la publicitat de l'època, amb un Pati Andalús, un Saló xinès i un altre d'anglès. Les suggerents pintures que decoraven el Bleu eren obra de Feliu Elias (1878-1948), conegut per Apa, i li donaven aquell to frívol propi del tarannà de tot el Paral·lel. Exteriorment els baixos de l'edifici contigus al carrer de les Tàpies seguien ocupats pel bar-cafè de Jaume Estruch.[1]
*1915.- Retall de la cartellera de La Vanguardia del 29 de maig d'aquell any on s'anunciava l'obertura del nou Teatre Folies Bergère en el local que anteriorment ocupava l'Arnau.
Durant l'època que funcionà com a Folies-Bergère, l'Arnau va ser un dels llocs rellevants del music-halll a Barcelona. Les cròniques de l'època ens parlen d'un gran èxit de públic durant els mesos següents a la seva reobertura. La successió d'artistes que hi actuaven era contínua.
Al setembre 1930 el local va recuperar el nom d'Arnau i el music-hall va passar a millor vida. Francesc Benagues va ser l'encarregat de la reconversió de la sala, que va esdevenir un vulgar cinema de barri que alternava les projeccions de pel·lícules amb alguna funció de teatre i varietats.
Relació d'artistes que actuaren al Folies Bergère en els seus primers mesos d'activitat:
1915
Juny.
Pele-Mele (parella còmica).
Madame Meriska y sus perritos de salón.
Tina Desmet.
Aygel Arturs (trio).
Beringuardis.
La Tanguerita.
Juliol.
Adria Rodi.
Carmelita Ferrer.
Malatzzoff (ballarins).
Olga Massa.
Cubano Vega.
Agost.
Tina Cola.
Stella Margarita.
Asselmo.
Setembre.
La Mexicana Nana.
Tah-Marah.
Les Couder.
Novembre.
Jamaica.
Catarina Nilus.
Trio Carbonell.
Desemble.
Leger-Lia (duetistes geperuts).
María Calderon.
Carmen Vicente.
1916
Gener.
Levasseur.
La Diesta.
Perlette.
[1].- Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel. Nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Editorial Amanatos. Barcelona. 1993
Enllac d'interès:
Bereshit: L'Arnau, l'últim teatre de barraca de Barcelona. (Enric H. March)
Relació d'artistes que actuaren al Folies Bergère en els seus primers mesos d'activitat:
1915
Juny.
Pele-Mele (parella còmica).
Madame Meriska y sus perritos de salón.
Tina Desmet.
Aygel Arturs (trio).
Beringuardis.
La Tanguerita.
Juliol.
Adria Rodi.
Carmelita Ferrer.
Malatzzoff (ballarins).
Olga Massa.
Cubano Vega.
Agost.
Tina Cola.
Stella Margarita.
Asselmo.
Setembre.
La Mexicana Nana.
Tah-Marah.
Les Couder.
Novembre.
Jamaica.
Catarina Nilus.
Trio Carbonell.
Desemble.
Leger-Lia (duetistes geperuts).
María Calderon.
Carmen Vicente.
1916
Gener.
Levasseur.
La Diesta.
Perlette.
[1].- Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel. Nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Editorial Amanatos. Barcelona. 1993
Enllac d'interès:
Bereshit: L'Arnau, l'últim teatre de barraca de Barcelona. (Enric H. March)