Un dels primers locals d'oci que durant el franquisme van emprar el galicisme boîte en la seva denominació. Saratoga, un nom força habitual i típic de sales de ball en moltes ciutats del món, va aparèixer a l'abric de l'eclosió de les veines Galeries Maldà obertes al públic a l'any 1943.
En la seva primera etapa el nom del Saratoga, localitzat al número 5 del carrer del Pi, venia acompanyat de Chez-Nous. Allà hi va començar a tocar el mestre Antoni Ros Marbà en els seus inicis. Reclams publicitaris com "el único rincón que le recordará Paris" formaven part de l'estratègia de captació de clients del local. José Roqueta, Xavier Bali i el Jive Trío de Fernando Orteu eren habituals sobre l'escenari.
La imatge que la publicitat difonia del local era la d'un lloc per a gent aristocràtica i entesa en música. El servei de bar anava a càrrec de Cari, un personatge presentat com un prodigi en el món de la cocteleria.
La imatge que la publicitat difonia del local era la d'un lloc per a gent aristocràtica i entesa en música. El servei de bar anava a càrrec de Cari, un personatge presentat com un prodigi en el món de la cocteleria.
*1952.- Retall de premsa sobre el Saratoga publicat a les pàgines de La Vanguardia.
Al 1953 el local va ser objecte d'algunes reformes i va ser reobert el primer d'octubre d'aquell any amb un canvi de l'empresa al front de la qual figurava el senyor Pizá com a director i posteriorment Luis Ramos com a nou gerent.
*1953.- Després de l'estiu d'aquell any el Saratoga va tornar a obrir portes, els artistes habituals eren però els mateixos.
*1953.- La reobertura del Saratoga va reunir a una nodrida representació de l'aristocràcia de la ciutat.
*1955.- Publicitat amb el ventall d'artistes que actuaven a Saratoga aquell any. Fins i tot hi apareixia Luis Ramos, el gerent del local. (Fonts: Hemeroteca La Vanguardia i Programa de mà del Gran Teatre del Liceu).