Agraïments a CARMEN GIMÉNEZ, ELOI FC i VALENTÍ PONS TOUJOUSE.
*1929.- Vista de la plaça d'Espanya durant els dies de l'Exposició Internacional. Al fons l'edifici-hotel que acollia les termes municipals. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / AMB)
Els primers banys públics municipals a Barcelona van aparèixer amb la Exposició Internacional de 1929. Eren al subsòl d'uns dels hotels que envoltaven la plaça d'Espanya. Concretament el que ocupava la cantonada entre la Gran Via i l'arrencada del carrer Creu Coberta. Van ser oberts al públic amb el nom de Termas Municipales.
*1929.- Retall de premsa en el que es reprodueix una nota de l'Ajuntament que defensa la idoneïtat de les termes públiques, poc abans de la inauguració de les de Plaça d'Espanya. (Font: El Diluvio. Edició del 28 de juliol. Biblioteca de Catalunya).
*1929.- Dues imatges de l'interior de les termes. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes/ANC)
*1929.- Dues imatges més de les termes i les dutxes circulars de la plaça Espanya (Font: Blog bereshit)
Com tantes altres coses, aquestes termes van caure en l'oblit un cop clasusurat el gran esdeveniment internacional que va suposar l'Exposició. Al cap de menys d'un any presentaven un estat lamentable d'abandonament.
*1930.- Acabada l'Exposició, La Vanguardia del 16 de març proposava la recuperació de les malmeses termes per als nens de les escoles municipals amb aquest article. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Tot i això reapareixerien uns anys després ja dintre el periode republicà promoguts pel Club Femení i d'Esports i foren reoberts com a piscina del club a l'octubre de 1932. L'acte d'inauguració va ser presidit pel president Francesc Macià i pel batlle de la ciutat Jaume Aiguader.
*1932.- La piscina de les termes de la Plaça d'Espanya reinaugurada dintre del local social del Club Femení i d'Esports. Francesc Macià i Jaume Aiguader hi són presents.
El Club Femení i d'Esports va desaparèixer al 1936 amb l'inici de la Guerra Civil. A partir d'aleshores els banys tornaren a viure una etapa d'oblit i decadència.
No obstant això, a la postguerra van tornar a entrar en servei per pal·liar les mancances de molta gent sense llars en condicions i progressivament es van anar deteriorant. El seu ús més frequent però, va ser el d'urinari públic. El vestíbul del local que les acollia es completava amb una administració de travesses, un estanc i un servei d'enllustrador de sabates. La pista d'aquesta instal·lació es perd a començaments de la dècada dels 1980's.
*1960's.- L'entrada a les termes ja en fase d'avançada decadència. (Foto: Autor desconegut).