PLAÇA DE SANTA ANNA (Segle XVI-1929)

 

Plànol de la Plaça de Santa Anna abans de ser absorbida per l'Avinguda del Portal de l'Àngel i quan encara conservava numeració pròpia consecutiva sense parells a una banda i senars a l'altra. La plaça arribava fins a l'eix dels carrers Santa Anna i Comtal i només a partir d'allà en direcció muntanya se la coneixia com a Portal de l'Àngel. (Fons: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).  

Els orígens de la Plaça de Santa Anna es remunten al segle XVI en l'espai comprès entre el carrer de la Cucurulla i el carrer dels Arcs. Allà es formava una esplanada que va donar nom a aquesta plaça, que amb el temps es va anar estenent pel que avui coneixem com l'Avinguda del Portal de l'Àngel fins arribar a l'eix format pels carrers Comtal i Santa Anna, només a cent metres de la plaça Catalunya. Durant l'època romana aquell espai era situat a la sortida de la ciutat fora muralla i va ser lloc habitual de mercats i celebracions. A l'any 1356  hi va ser instal·lada la primera font pública. Se la coneixia com la font de Santa Anna i avui encara la podem veure, després de ser ampliada en una primera reforma al 1819 i posteriorment al 1918 guarnida amb uns rajols ceràmics de Josep Aragay.

*1920's.- El punt d'arrencada de la plaça de Santa Anna amb el carrer dels Arcs a l'esquerra de la imatge i la font i el carrer Cucurulla a la dreta. 

Entre els segles XVII i XVIII l'entorn va començar a ser ocupat per cases de famílies benestants pel seu emplaçament allunyat del centre neuràlgic de la ciutat. A la mateixa zona, la Portaferrissa era l'altre carrer preferit per la noblesa de l'època.

El 1882 l'ajuntament va projectar enderrocar un seguit d'edificis amb l'objectiu d'obrir la plaça de Santa Anna a la Via C de la reforma que corresponia a l'Avinguda de la Catedral. L'actuació contemplava l'enderrocament del triangle format pels carrers dels Arcs, Boters i Cucurulla. Finalment no es va realitzar aquest projecte.

*1887.- Fragment de les propostes d'actuació de la Reforma de Barcelona d'Àngel Baixeras entre les que es contemplava l'ampliació de la plaça Santa Anna fins a la Via C (Avinguda de la Catedral).  

A la plaça de Santa Anna hi hagué el convent de les dominiques de Montsió que s'estenia entre els carrers Comtal, Amargós i Montsió. El convent va ser enderrocat a començaments dels 1880's. L'església seria traslladada pedra a pedra i reconstruïda a la Rambla de Catalunya/Rosselló. Els germans Pere i Francesc Martí Puig, empresaris emergents del sector del tèxtil, van comprar els terrenys resultants de l'enderroc per construir-hi les seves residències familiars a finals del segle XIX. Pere la va enlairar al carrer Montsió 5 i la va encarregar al prestigiós arquitecte Puig i Cadafalch, mentre que Francesc Martí va construir la seva al número 15 de l'antiga plaça de Santa Anna (després 24 del Portal de l'Àngel), un edifici noble projectat per Alexandre Perich i Soler i enlairat entre els anys 1888 i 1891. Al costat mateix (número 16 de l'antiga Plaça de Santa Anna i 22 de l'actual Portal de l'Angel) es va construir al 1896 l'antic edifici de Catalana de Gas, obra de Josep Domènech i Estapà.

*1854.- Fragment del plànol de Miquel Garriga Roca on es veuen els terrenys que ocupava el convent de Montsió amb el seu claustre i l'hort entre els carrers Comtal i Montsió. A l'esquerra, el plànol identifica la plaça de Santa Anna. (Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

*1900.- La Processó de Corpus al seu pas per la plaça Santa Anna (Foto: Joaquim Morelló i Nart)

*1900's.- La Casa Martí (núm. 15) i la seu de Catalana de Gas (núm 16). (Foto: L.Girau. Centre Excursionista de Catalunya)

*1910's.- Vista de la seu de Catalana de Gas obra de Domènech i Estapà

Fins a l'any 1929 la plaça no va quedar integrada totalment a l'avinguda del Portal de l'Angel perdent la seva numeració pròpia, que des del segle XIX discorria pel costat Llobregat des del carrer de la Cucurulla, on hi havia el número 1, fins al carrer Santa Anna on arribava al número 9 a l'edifici ocupat pels populars magatzems Can Jorba. A partir d'allà la numeració canviava de costat i descendia en direcció mar fins a l'inici de la plaça al carrer dels Arcs.

L'antiga Plaça de Santa Anna va adquirir una gran rellevança com a via de comerç i es llarga la relació de botigues i comerços que s'hi van instal·lar des de finals del segle XIX fins abans que el nom de Portal de l'Àngel es generalitzés per a tota la seva extensió. Els magatzems El Fomento i La Española abans de la irrupció de Can Jorba en foren alguns els establiments presents a la plaça.

Els magatzems Can Jorba van ser sempre els més populars de la plaça de Santa Anna, amb el seu monumental edifici inaugurat el 25 d'octubre de 1926, que seria ampliat amb dues plantes més el 1932.

Punt que pot considerar-se l'origen de la plaça de Santa Anna al final de l'actual Avinguda del Portal de l'Àngel

*1909.- Els magatzems El Fomento, un dels primers en establir-se a la zona baixa de la plaça, abans d'arribar a la cruïlla amb el carrer Canuda. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

*1924.- Fent cantonada amb el carrer Montsió, els magatzems La Española eren un altres dels establiemnts d'articles tèxtils de la plaça (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

A l'any 1929 desapareix oficialment la plaça de Santa Anna del nomenclàtor oficial de carrers de Barcelona i passa a anomenar-se Avinguda del Portal de l'Angel.

ARLEQUÍ. Màscares. Carrer Princesa 7 (1995-2020)

La gran diversitat de màscares que es podien trobar a l'Arlequí (Foto: María Dias)

Jaume Serra i Samira Bedran van obrir el 1995 una botiga de màscares coneguda com Arlequí, al número 7 del carrer princesa fent cantonada amb el carrer de Sant Ignasi. Havien llogat el local d’una costurera en un establiment que antigament havia estat la barreteria Ferreri. En un petit taller annex a la botiga es donava forma a les màscares mitjançant un complex procés artesanal de paper maché, cartró, pintura, cola i altres elements. 

El negoci va acabar tenint una singularitat indiscutible com una de les botigues-taller més representatives de les que van arribar al segle XXI a Ciutat Vella. La jubilació dels propietaris però, portaria al tancament del negoci i a la desaparició de la botiga de màscares.

Inicialment als anys 1980's, el Jaume (escultor) i la Samira (pintora i gravadora) s'havien establert al Poble Espanyol, després d'haver estudiat Belles Arts a Itàlia i quedar fascinats pel món de les màscares. Van arribar tenir un segon establiment a la Plaça de Sant Josep Oriol, al costat de l'Església del Pi.

 

Imatge exterior de la botiga i llista dels diferents tipus de màscares que s'hi podien trobar.

En el moment del tancament (maig de 2020) la parella conservava encara uns 180 motllos diferents amb els quals elaboraven les seves màscares en el què, probablement, era un dels establiments de tot l'Estat amb més diversitat de models en un ventall que abastava des dels inspirats en el teatre de l'antiga Grècia, el carnaval venecià, les tradicionals del teatre popular català, les d'inspiració italiana, francesa o fins i tot del teatre Noh japonès.

*2020.- Jaume Serra i Samira Bedran rere el taulell de la seva botiga pocs dies abans del tancament definitiu del local. (Foto: Angela Silva. La Vanguàrdia) 

NIU GUERRER. Societat recreativa, lúdica i benèfica. (1874-1936)

Constituïda a l'any 1874, aquesta societat recreativa va perviure durant més de seixanta anys i va dinamitzar la vida barcelonina sempre sota el ventall de la diversió i el to humorístic en les seves manifestacions socials.

*1877.- Una de les activitats organitzades pel Niu Guerrer al Teatre Circ Barcelona en els seus primers anys d'existència.

El Niu Guerrer, que va tenir diversos locals a Ciutat Vella, va començar a fer-se notar a les cavalcades de Carnestoltes i en determinats certamens literaris sempre pel seu marcat caràcter humorístic. També tingué presència al teatre i als balls populars organitzats. Una altra faceta que va desenvolupar la societat, més enllà de la cultura i l'art popular palesats en actes lúdics i festius, fou la seva funció benèfica donant suport i recollint diners pels damnificats en atemptats, inundacions, incendis i altres calamitats.

*1897-99.- Un dels balls organitzats habitualment pel Niu Guerrer era el ball de Barraló que donava entrada al Carnestoltes. En ell els homes es disfressaven de dona i a l'inrevés. Com es veu a la imatge en aquest reclam s'hi feia constar un... Se suplica'l disfràs 

Entre 1884 i 1885 la societat va difondre la publicació Lo Niu Guerrer, que va tenir una segona època més llarga entre 1897 i 1905, tot i que només com a revista interna de la societat. Les il·lustracions anaven a càrrec de Pellicer i Llopart.

Entre els socis i benefactors del Niu Guerrer, format bàsicament per comerciants i botiguers, hi van figurar alguns noms vinculats a la literatura i a la intel·lectualitat de l'època com Rossend Arús, Conrad Roure i Josep Oriol Molgosa.

Els primers trenta anys d'existència del Niu Guerrer van suposar la seva època daurada i de màxim esplendor. A mesura que avançava el segle XX l'entitat va començar a perdre la notorietat del passat i amb motiu de l'arribada de la celebració de l'Exposició de 1929 es va intentar tornar-la a revifar.

*1928.- Funció celebrada al Teatre Espanyol a benefici del Niu Guerrer

*1933.- Una activitat del Niu Guerrer durant els anys de la República

El Niu Guerrer va desaparèixer coincidint amb l'esclat de la Guerra Civil

El Museu Frederic Marés conserva una gran part del fons documental del Niu Guerrer, que es va poder veure a l'exposició temporal La Barcelona irreverent organitzada entre els anys 2012 i 2013 

*2012.- Detall del tríptic de l'exposició celebrada al Museu Marès on es van poder veure objectes i documents del Niu Guerrer així com de la Societat del Born. 

Un típic i popular restaurant de la plaça Tetuán va prendre aquest nom duarnt els anys 1970's.

ESCULTURA FOUR WINGS D'ALEXANDER CALDER a l'Avinguda General Goded, actual Avda. Pau Casals (1975-1976)

 Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1975.- Vista de l'Avinguda de Pau Casals (aleshores encara dedicada al general Goded), on es pot veure el lloc on estigué emplaçada l'escultura Four Wings de l'artista Alexander Calder. (Foto: Postals Escudo de Oro). 

A l'any 1975 la Galeria Maeght, que tenia la seva sala d'exposicions al carrer Montcada, molt a prop del Museu Picasso, va fer una donació al Ajuntament de Barcelona d'una obra de l'artista nordamericà Alexander Calder. [1]

*1975.- Noticia publicada a La Vanguardia sobre la inauguració del monument

*1975.- L'obra de Calder amb la Torre Macià (aleshores Banco de Vizcaya) al fons. (Foto: Eduard Calvó).

Era una escultura amb el nom de Four Wings (quatre ales) que estava fosa en metall i pintada d'un llampant color taronja, que probablement al ulls d'alguns ignorats en matèria artística els donava una aparença de pendent d'acabar de pintar com si només li haguessin aplicat la capa prèvia de la pintura antioxidant.

L'escultura es va situar en el primer dels grans escossells situat al tram central de l'avinguda del general Goded (actualment dedicada a Pau Casals) i pràcticament en el seu embocadura a la plaça Francesc Macià (aleshores encara dedicada a Calvo Sotelo). L'acte d'inauguració es va celebrar el 25 de febrer de 1975.

*1975.- L'escultura de Calder va ser tan poc respectada, que fins i tot s'hi va plantar un rètol publicitari davant mateix com es veu a la imatge.

El cas es que els veins de la zona, gent d'alta posició social i suposadament amb influències a l'ajuntament, varen endegar una campanya anti-monument que consideraven una obra no mereixedora de figurar en aquell aristocràtic passeig ple de construccions de línies clàssiques.

L'obra de Calder va durat poc temps -poc més d'un any- en aquell indret i fou aviat suprimida i traslladada al costat a la façana principal de la Fundació Miró a Montjuïc.  

*2010's.- Emplaçament actual de l'escultura al costat de la porta d'accés a la Fundació Miró 

[1].- Asociación Aragonesa de Críticos de Arte. Revista núm. 19- Juny 2012. http://www.aacadigital.com/contenido.php?idarticulo=645