Agraïments a ELOY FERNÁNDEZ CASTILLO i JAUME MAS
Un dels racons dissortadament perduts de l'Exposició Internacional de 1929 a Montjuïc és el conjunt de fonts i brolladors que l'enginyer Carles Buïgas (1898-1979) va projectar per la plaça de l’Univers, que feia d'espai de comunicació entre tres dels grans pavellón de l'entrada al recinte: El Palau de Comunicacions i Transports (avui encara existent i conegut com Palau número 1), el Palau de Projeccions (substituït als anys 1960's pel Palau de Congressos) i el Palau de l'Art Tèxtil enderrocat el 1965 per aixecar el Palau del Cinquentenari (1970).
Buïgas va dissenyar per aquest indret un entramat de brolladors disposats al voltant d'un espai central circular i quatre làmines d'aigua que acabaven definint un rectangle amb quatre accessos per cada costat, que permetien al visitant endinsar-se cap a un passadís interior ovalat que envoltava el brollador central. A les quatre làmines d'aigua hi havien múltiples brolladors de diverses alçades que conferien al conjunt un aspecte monumental i d'aigua i llum pels quatre costats.
El conjunt es completava amb un seguit de pilars lluminosos més estrets que els espàrrecs de la avinguda de Maria Cristina i amb la il·luminació dels perfils dels estands laterals de sostre esglaonat. L'espectador que s'endinsava a l'interior del conjunt experimentava una sensació d'aïllament en un món màgic d'aigua en moviment complementat amb jocs de llum si la visita era nocturna. Un espectacle gairebé comparable a la Font Màgica, però més ben resolt pel que fa a la proximitat a l'aigua de l'espectador.
*1929.- El Brollador central de la Plaça de l'Univers. Al fons veiem la silueta del Palau de l'Art Tèxtil. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).
*1929.- Imatge nocturna del conjunt de brolladors i altres il·luminacions de la plaça de l'Univers durant l'Exposició Internacional. (Foto: Josep Maria Sagarra i Plana. Arxiu Nacional de Catalunya).
*1929.- Vista aèria del conjunt que componien les fonts i brolladors de la Plaça de l'Univers durant els dies de l'Exposició Internacional
*1930's.- El passadís central que permetia al vianant endinsar-se dins el conjunt i quedar envoltat d'aigua.
*1930.- La ballarina Josephine Baker a la Plaça de l'Univers. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / Arxiu Nacional de Catalunya)
Tot i que durant el temps de la Segona República es va mantenir la instal·lació en funcionament, amb l'arribada Guerra Civil i l'adveniment del franquisme el conjunt iniciaria un procés de despersonalització progressiva fins a la seva total desaparició. Durant el conflicte bèl·lic aquell sector va patir diversos bombardeigs i en acabar la guerra era un espai semiabandonat i en un estat gairebé ruïnós. La reactivació de la Fira de Mostres va obligar a fer-hi unes mínimes reparacions. En cap cas però, es va optar per recuperar l'espai i retornar-lo totalment a l'aspecte original i seguir parlant de les fonts de la Plaça de l'Univers en les dècades següents és la crònica d'un procés continuat de desmantellament fins a la seva desaparició total.
Així doncs, fins a la meitat dels anys 1950's es conservava encara l'estructura original dels espais amb l'oval d'aigua al mig, les quatre làmines al voltant i també els ponts que les unien. Els brolladors però, havien començat a deixar de funcionar i generalment només donava senyals de vida el de l'oval central amb escassa potència. D'altra banda, la lluminositat del passat havia desaparegut i de fet no hem trobat cap imatge nocturna de la plaça durant la postguerra que pugui certificar que els brolladors eren il·luminats.
*1944.- Obres a la plaça de l'Univers amb els operaris encara treballant amb carros de tracció animal. Al fons la Torre de la Llum encara completa. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).
*1948.- Imatge de la plaça del Univers, aquí encara amb les fonts i els brolladors originals, va rebre aviat l'amenaça dels estands de les empreses alimentàries que hi exhibien els seus productes. Com es pot advertir a la foto, algunes d'elles com Frigo o Gallina Blanca ja hi eren presents en aquella Fira de Mostres de 1948. (Font: Barcelona Atracción. Edició d'abril de 1949).
1950's.- Dues imatges de la plaça de l'Univers durant la primera meitat d'aquella dècada. Tot i que s'hi pot veure encara la disposició original de les fonts, la majoria dels brolladors ja havien deixat d'expulsar aigua.
*1953.- Imatge captada durant la Fira de Mostres en la que es pot apreciar com encara es conservava l'estructura inicial de les fonts amb els seus ponts esglaonats. Tot i això, els petits estands de la fira ja anaven guanyant posicions. (Foto: Josep Postius Saura / Arxiu Fotogràfic de Barcelona).
L'estructura original va començar a desaparèixer a l'any 1956 amb una operació que va eliminar els quatre espais d'aigua que envoltaven l'oval central així com els 4 ponts de connexió. L'expansió de la Fira de Mostres i sobretot, l'adveniment de la popularment anomenada plaça de la salsitxa, que ja a finals dels 1950's gairebé ocupava tota la plaça com espai de repòs i d'avituallament dels visitants de la fira i altres salons, acabarien fent desaparèixer qualsevol vestigi d'aquell conjunt monumental, de manera que es feia difícil recordar aquell meravellós espectacle d'aigua i llum, que hi havia hagut en aquell lloc vint-i-cinc anys enrere.
*1956.- L'any 1956 va representar un moment clau en l'evolució de la plaça, que perd el conjunt d'espais aquàtics monumentals dissenyats per Carles Buïgas. Contràriament els estands de productes alimentaris havien guanyat més terreny. (Foto: Col·lecció de la Família Vidal i Barraquer).
*1957.- La plaça de la salsitxa ja gairebé consolidada havia provocat la desaparició de l'antiga sectorització del conjunt de fonts monumentals
A l'any 1962 l'espai va tornar a ser reformat en paral·lel a la construcció del nou Palau de Congressos. La Torre de la Llum va perdre també el seu remat i va ser aplanada en el seu cim. A la plaça de l'Univers va quedar només com a element testimonial un petit brollador central dins un espai ovalat. Finalment als anys 1980's la plaça va adoptar ja l'aspecte de plaça dura, que avui encara conserva, només alterat per la instal·lació al seu bell mig de l'escultura de Josep Llimona El Forjador, que anteriorment havia estat emplaçada davant del Pavelló de Barcelona a la zona de la Font Màgica. La Plaça de l'Univers ha estat utilitzada en els últims anys per instal·lar-hi carpes d'estiu d'oci nocturn i alguns festivals com el Sonar.
*2012.- La plaça de l'Univers del segle XXI sense arbres ni fonts. Només amb l'escultura El Forjador al bell mig.
Article ampliat el 27 de setembre de 2024