El 16 de setembre de 1939 va ser inaugurat al número 200 del carrer Muntaner, entre els de París i Londres, una sala de ball que s'anunciava amb el nom de Formentor. Ocupava un antic magatzem dedicat anys enrere a garatge i dipòsit d'automòbils.
El règim franquista acabava de néixer de les cendres de la Guerra Civil i aquest ball de l'Esquerra de l'Eixample, com moltes altres sales d'oci de la recent inaugurada època nacional, es presentava amb l'etiqueta de baile familiar, una denominació que es faria molt habitual en aquells anys i que en realitat era una estratagema moral de l'oficialitat franquista, que intentava allunyar el concepte de ball dels mals pensaments donant-li aquest fals apel·latiu de familiar.
L'activitat del Formentor es limitava a sessions de ball els dissabtes i diumenges que es complementaven amb alguna exhibició de la parella de ball Pallarés i eren amenitzades amb la presència de les orquestres Alonso i Savoy.
L'última aparició del Formentor a la cartellera d'espectacles data del 24 de febrer de 1940, per la qual cosa hauríem de calcular que el temps de vida d'aquest local amb aquest nom es va circumscriure a poc més de 5 mesos.
A l'any següent i a la mateixa adreça el local de ball reapareix amb la pèrdua de dues consonants i passa a rebre el nom de Fomenor, curiosa metamorfosi que ens porta a preguntar-nos si algun censor privilegiat va considerar Formentor un nom impropi de l'idioma espanyol i va obligar a canviar-lo.
Amb el canvi de nom el local passa a tenir més presencia a la cartellera d'espectacles on sovint hi apareixen alguns anuncis personalitzats, a banda de la seva diària inclusió dins l'apartat Diversiones.
Cap al final de la temporada 1942/43 s'inaugura el seu saló de té, la qual cosa fa suposar que el local seria sotmès a alguna reforma estructural. Hi actuen artistes de noms poc coneguts com Thompson o Marujita Montsesinos i orquestres com la Río Azul o les de Roberto Marco o Roger Gaston.
1945 és el darrer any que el Fomenor apareix a la cartellera d'espectacles i posteriorment el local esdevé novament un garatge.
*1943.- Al febrer d'aquell any s'inaugura el saló de te del Fomenor.
*1944.- Anunci de la vetllada de Cap d'Anys al Fomenor.
*1945.- Dos anuncis de l'últim any de funcionament del Fomenor.
A l'any següent i a la mateixa adreça el local de ball reapareix amb la pèrdua de dues consonants i passa a rebre el nom de Fomenor, curiosa metamorfosi que ens porta a preguntar-nos si algun censor privilegiat va considerar Formentor un nom impropi de l'idioma espanyol i va obligar a canviar-lo.
Amb el canvi de nom el local passa a tenir més presencia a la cartellera d'espectacles on sovint hi apareixen alguns anuncis personalitzats, a banda de la seva diària inclusió dins l'apartat Diversiones.
Cap al final de la temporada 1942/43 s'inaugura el seu saló de té, la qual cosa fa suposar que el local seria sotmès a alguna reforma estructural. Hi actuen artistes de noms poc coneguts com Thompson o Marujita Montsesinos i orquestres com la Río Azul o les de Roberto Marco o Roger Gaston.
1945 és el darrer any que el Fomenor apareix a la cartellera d'espectacles i posteriorment el local esdevé novament un garatge.
