*1890's.- L'edifici en els seus primers anys al costat d'un carrer Balmes presidit per les vies i els fums ferroviaris del carril de Sarrià. (Foto: Màrius Aguirre Serrat-Calvó / AFCEC)
Construcció de baixa alçada, emplaçada gairebé al límit entre els dos eixamples i de la que no n'hem pogut localitzar l'autor. S'estructurava amb uns baixos de tres seccions amb frontons esglaonat a les laterals, mentre que la central culminava amb una barana del terrat de la primera planta més endinsada respecte de la façana dels baixos. A la secció més allunyada del carrer Balmes hi havia l'entrada a l'immoble i al lateral oposat un ampli finestral, mentre que la secció central es resolia amb un cos de tres finestrals.
D'aquest edifici n'ha fet una acuradíssima descripció històrica Enric Comas i Parer [1], amb indicació detallada dels successius ocupants del petit immoble i d'anècdotes i esdeveniments viscuts.
Tot apunta a que el primer ocupant de l'edifici va ser l'Editorial Ramon Salvat probablement des de la inauguració del xalet fins a ben entrada la dècada dels 1910's. Ens centrarem però, en la llarga etapa d'ocupació de l'immoble per dues de les més importants distribuïdores cinematogràfiques a través de les seves filials espanyoles.
Cap al 1927 s'hi estableix la Metro Goldwyn Mayer Ibérica S.A instal·lant-hi les seves oficines i el seu departament de publicitat. Aquesta companyia romandria al xalet fins a mitjans de la dècada següent, ja durant el període republicà, quan es va traslladar el nou edifici amb estudis de doblatge inclosos inaugurat al número 201 del mateix carrer Mallorca tocant a Aribau. Aquell sector de l'Esquerra de l'Eixample sempre durant molts anys va estar caracteritzat per la presència de nombroses distribuïdores cinematogràfiques.
La Metro utilitzava d'una manera habitual estratègies publicitàries a través de reclams i crides als espectadors i amants del setè art. En tots els casos, l'edifici del carrer Mallorca 220 era el lloc comú on desplaçar-se i comparèixer per gaudir dels obsequis, ofertes o fins i tot la possibilitat d'actuar en alguna pel·lícula (?), que la companyia oferia a través d'anuncis als diaris. Això va fer que l'edifici fos conegut al barri com el xalet del cinema.
A partir de 1935 i fins ben entrats els anys 1960's, la Universal pren el relleu a la distribuïdora del lleó. Amb el nom d'Hispano-American Universal Films Española S.A., la filial de la companyia nordamericana, nova inquilina del xalet, tampoc renuncia a fer crides publicitàries
El xalet va ser enderrocat cap a finals de 1971 i el terreny va restar durant un període de gairebé sis anys sense edificar, a l'espera de ser ampliat amb el terreny contigu i ocupar tota la cantonada amb un nou edifici d'oficines, que es va rematar al 1978.
[1].- Comas i Parer, Enric. La Barcelona Oblidada (blog). Xalet. Mallorca 220 (article) 16 de juliol de 2014. Cliqueu aquí per enllaçar