*1930's.- El trajecte sencer del carrer Anglesola (a dalt) i el tram avui desaparegut (a baix). (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
La història del carrer Anglesola és la crònica d'un carrer de Les Corts vingut a menys, que en el seu dia va ser molt important en la història de les comunicacions del barri i va suportar els anys de creixement urbà del segle XX, fins acabar reduït al tram més antic (entre els carrers doctor Ibàñez i Numància) engolida i desapareguda la resta (de Numància a Avinguda de Sarrià) a causa del desenvolupament urbanístic i comercial de la zona.
Obert el 1865, va ser una via cabdal en el creixement urbanístic cap a la banda Besos de l'antic municipi de Les Corts de Sarrià. Constituïa l'eix d'un nou veïnat que van anomenar Les Corts Noves, en contraposició a les Corts Velles situades a l'entorn de la Plaça Comas, nucli original d'aquesta ex-vila integrada a Barcelona al 1896. Creuava en diagonal aquesta zona projectada amb carrers que es creuaven perpendicularment (Doctor Ibáñez, Vilamur, Crisantemos -després Joan Gamper- i Mas Pujó -després Numància-). Va rebre el nom de carrer Major des de 1865 fins al 1872 i Carretera Nova fins al 1907, any que fou batejat definitivament com a carrer Anglesola
De fet, el carrer Anglesola era en aquella època la línia de connexió de Les Corts, tant amb Sarrià com amb Barcelona. Aquest funció era conseqüència del seu propi traçat, que arrencava del costat de la plaça de la Concòrdia en línia recta fins a la carretera de Sarrià.
El seu primer tram, que neix davant de la paret lateral de l’església de la plaça de la Concòrdia, al carrer del Doctor Ibáñez, i arriba fins al carrer Numància, és l’únic que es conserva en l’actualitat. Va ser durant molts anys el tram final d'arribada des de Barcelona quan els tramvies pujaven per la carretera de Sarrià i giraven per aquest carrer cap a Les Corts poc després de creuar la Diagonal. La línia LC va ser el primer tramvia que va arribar a Les Corts des de Barcelona al 1879 i ho feia pel carrer Anglesola.
*1910's.- El primer tram del carrer Anglesola amb vies de tramvia en ambdós sentits i voreres estretíssimes. Al fons es veu el campanar de l'església de la plaça de la Concòrdia.
A començaments del segle XX alguns edificis com la Torre Piferrer o la Casa Macians van ocupar el tram situat entre Numància i Diagonal, quan encara era ple de terrenys sense edificar.
Sense ser un carrer excessivament ample les vies dels tramvies van surcar les seves llambordes consolidant-se en el primer terç de segle XX com la via bàsica per arribar a Les Corts, abans que la Travessera li usurpés progressivament aquesta funció.
L'arquitecte i geògraf David Claret i Puyal ha fet un exhaustiu i brillant estudi sobre el significat d'aquesta via en la vida cortsenca i assenyala que, la desaparició de les línies dels tramvies que hi passaven, van certificar finalment la decadència i pèrdua de protagonisme del carrer Anglesola. [1].
Ja als anys 1940's comencen a suprimir-se les primeres línies de tramvies. A partir del 1942 queden modificades les línies 7 i 15 (antiga LC) amb final de trajecte a la cruïlla Anglesola/Numància sense entrar a l'entramat de carrers del barri. A la dècada següent la Travessera de les Corts comença a guanyar tot el protagonisme com a via bàsica de circulació del barri.
Claret i Puyal ho explica així:
La Travessera de les Corts... va viure una segona joventut; postergada durant anys com un carrer de segona, sense urbanitzar i a la perifèria urbana de Les Corts a partir dels anys cinquanta (i amb el trasllat del camp del Futbol Club Barcelona al Camp Nou) la Travessera i contorns es començaren a urbanitzar en ple període d'especulació franquista amb un increment molt fort i sobtat de la població.
La continuïtat urbana del carrer Anglesola a partir de Numància va ser posada en qüestió pels diferents plans urbans que es van elaborar des dels anys 1960's. Això explica el tram desaparegut entre Numància i avinguda de Sarrià que creuava la Diagonal, després de fer de façana posterior del recinte del mini golf i discoteca Bikini.
Aquest encreuament de biaix amb la Diagonal havia donat lloc a una trajecte d'una distancia molt llarga entre un costat amb les lògiques dificultats que això comportava per la regulació del trànsit rodat en una de les vies principals i més transitades de la ciutat. En aquest sentit el nombre d'accidents havia crescut en aquest punt. Com anècdota podem recordar el que va patir el jugador del FC Barcelona Hansi Krankl i la seva esposa el 5 de maig de 1979.
La construcció de l'edifici de l'Illa Diagonal a començaments de la dècada dels 1990's va suposar també la pèrdua d'un altre tram de carrer (el que anava de Numancia a Diagonal) que, en realitat, va quedar endinsat dins el nou edifici comercial formant part del recorregut de la planta baixa amb entrades pel carrer Numancia i la Diagonal que coincidien amb el curs del trajecte històric del carrer.
Mes enllà de la Diagonal les successives reurbanitzacions de l'entorn amb construccions de nova planta, ja iniciades a la dècada dels 1980's, havien aïllat aquest últim tram tot interrompent la seva connectivitat amb de la resta del carrer. Era l'inici d'un procés que acabaria eliminant de la trama urbana qualsevol vestigi del carrer Anglesola en aquell sector.
[1].- Claret i Puyal, David. El carrer Anglesola de Les Corts (Barcelona). De carrer major a carrer menor. Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials. Vol. XVI. núm. 942. Universitat de Barcelona. 2011. Enllaç: http://www.ub.edu/geocrit/b3w-942.htm