BOLÓDROMO. Diagonal / Carretera de Sarrià. (1952-1954)

*1950's.- Emplaçament de les 16 pistes de bitlles del Bolódromo (cercle groc) al costat del ball amb jardí Rosaleda a prop de la cruïlla entre Carretera de Sarrià i Diagonal.

Instal·lació inaugurada el 21 de maig de 1952, en el lloc on abans hi hagué el local anomenat El Patio del Farolillo, que era un espai per espectacles de flamenc concebut com una mena d'annex a Rosaleda. Aquest selecte restaurant i ball de les nits d'estiu havia tancat al setembre de 1951, tot i que continuava actiu com un empresa dedicada a l'organització de festes i convits. Ramon Tarragó el seu director va decidir tirar endavant el negoci del bowling

El Bolódromo comptava amb 16 pistes de bitlles reglamentàries a l'aire lliure i també s'hi anunciaven exhibicions de gossos i cockfigths (lluites de galls). Disposava també de cafè-bar-restaurant 

*1952.- Anunci publicat a La Vanguardia que fou la primera referencia publicitària al Bolódromo el mateix dia de la seva inauguració.

No va tenir una existència gaire llarga. La documentació publicitària del Bolódromo no s'estén més enllà del 1954, tot i que les seves pistes van romandre fins a començaments dels 1960's com es pot veure en fotos aèries del triangle que formaven les instal·lacions del ball Rosaleda entre Diagonal, carretera de Sarrià i el final del carrer Anglesola.

*1953.-  Venda de tiquets per exhibicions de moda al Bolódromo.

*1954.- El restaurant del Bolódromo aprofitava les instal·lacions del ball Rosaleda

CAFÈ CABARET MARUXA. Unió 12. (1916-1919)

Probablement inaugurat com un simple bar amb reservats, el 4 de novembre de 1916 La Vanguardia publicava un anunci informant de la venda de material davant la imminent reforma del local. Abans d'acabar aquell mateix any el Maruxa era ja anunciat com un Saló Tango amb un reservat anomenat La Cueva probablement referit al soterrani per a espectacles de format més petit.

*1916,- Primera notícia del local conegut com Maruxa al número 12 del carrer Unió

Situat al número 12 del carrer a la Unió, a cinquanta metres de la Rambla, sabem també que el 1917 el local va ser rebatejat com el Maxim's Moderno i aleshores ja incorporava restaurant i grans atraccions. El ball del tango va constituir però una constant, que no l'abandonaria al llarg de la seva curta història 

En els primers mesos de 1919 el local canvia de direcció i recupera el nom original. El seu nou propietari és Antonio Mira que te molta cura en anunciar la reobertura afirmant que la nova direcció no te res a veure amb els antecedents del local. Una observació que fa pensar que el Maruxa hagués estat clausurat durant un temps causa d'algun incident violent com els que sovintejaven en aquella època en aquest tipus de locals d'oci. 

*1919.- Últims anuncis del Cabaret Maruxa amb Antonio Mira de propietari

En els seus darrers temps el Maruxa es presentava aplicant un determinat regust francès a la seva publicitat. Les seves funcions eren de 7 a 9 de la tarda i a partir de les 11 de la nit amb un planter de 25 ballarines tanguistes a disposició de la parròquia.