Local de music-hall de vida efímera (tot just uns mesos durant l'any 1925), que va substituir a l'Alcázar Español al número 7 del carrer Unió després que el seu propietari tanqués el local.
La millor referència documental al Parisiana la trobem en un article publicat al periòdic El Diluvio el 9 d'abril de 1925, dies abans de la seva obertura. L'article destil·la en tot moment una voluntat de canvi gairebé radical per part dels nous propietaris del local, sens dubte a causa del traumàtic final que va viure l'Alcázar Español i anunciava actuacions d'artistes internacionals que havien triomfat a Paris i altre ciutats europees.
L'article fa referència al "malogrado Fernando Bayés" que fou un dels directors artístics d'èxit d'un grapat de locals de music-hall entre els que destacaven l'Edén, la Buena Sombra i el propi Alcázar Español
El local van tancar a principis a la tardor de 1925 per donar pas al Cine Barcelona, que obriria una llarga etapa d'exhibició cinematogràfica en aquell local sota diversos noms (Broadway Cinema durant la República i Cine Unión després de la Guerra Civil)