Agraïments a ELOI FERNÁNDEZ CASTILLO i FRANCISCO ARAUZ
La Compañía del Gramófono fou una de les empreses pioneres del sector discogràfic a Barcelona i d'ella depenia la producció i venda dels discs de la marca La Voz de su Amo. La primera seu de l'empresa a Barcelona havia estat al carrer Balmes 56-58 entre Aragó i Consell de Cent.
Cap a finals de la dècada dels 1920's es va construir un nou edifici de planta baixa i dues alçades davant de l'Escola Industrial. Inicialment aquesta construcció disposava d'una única ala amb façana al carrer Urgell i posteriorment seria ampliada amb una segona al carrer Còrsega.
*1934.- L'edifici ampliat durant els anys de la Segona República. (Font: Revista Mirador)
1930's.- Emplaçament de l'edifici que acollia les oficies i la fàbrica a la cantonada Urgell/Còrsega. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
Els discs de La Voz de su Amo utilitzaven com a reclam la imatge del gos Nipper (1884-1895). Tres anys després de la mort de l'animal, el pintor Francis Barraud va immortalitzar la imatge del gos en una pintura en la que aparentment se'l veia escoltant, amb un posat de tristor i nostàlgia, una gravació amb la veu del seu amo ja mort a través d'una gramola.
El gosset Nipper que va inspirar la marca de la Compañía del Gramófono y de la producció discogràfica de La Voz de su Amo (His Master's Voice)
L'obertura de la fàbrica del carrer Urgell número 234 va donar un nou impuls a la producció de discs, activitat que va continuar amb èxit un cop acabada la Guerra Civil, malgrat les contínues fusions i absorcions de les empreses del sector discogràfic. Als anys 1940's l'empresa es deia Compañía del Gramófono-Odeón.
*1962.- Una altra vista aèria de la fàbrica. (Foto: SACE)
*1964.- La seu de la fàbrica de discs La Voz de su Amo apareix aquí al fons de la imatge dins el rectangle groc. A la dreta hi podem veure el carrer Comte d'Urgell amb el tendal del bar Manhattan i l'edifici en construcció a la cantonada del carrer Roselló en primer terme. Rere s'hi veuen les instal·lacions de l'Escola Industrial. (Foto: Fons ANC)
A l'any 1969 l'edifici va ser enderrocat. L'ampli solar que ocupava havia caigut en mans de la immobiliària Nuñez i Navarro, que hi va edificar un dels seus clàssics blocs de pisos de l'època. A la façana de la nova construcció no hi faltaven les recurrents peces de marbre d'un color entre beige i marró i uns cridaners tendals de color taronja als balcons. A la part més pròxima al carrer París s'hi va instal·lar un hotel i les oficines centrals de l'empresa de Josep Lluís Nuñez, que durant molts anys serien l'escenari de fitxatges de jugadors del Barça.