Situat a la vorera muntanya de la Diagonal entre el carrer Balmes i la Via Augusta, el Salón Estoril va tenir una curta existència de només un parell d'anys. Inaugurat el 30 d'octubre de 1940, havia estat promogut per Joaquín Cruspineda y José Pujades, que el van concebre com un local polivalent que permetria la celebració de conferències, presentació de productes de qualitat, exposicions de pintures, escultures i fotografia i tota mena d'actes culturals i socials. L'interior disposava d'una sala gran per acollir-hi al voltant de 300 persones i s'hi respirava una atmosfera burgesa, acomodada i patriòtica pròpia dels vencedors de la Guerra Civil.
Les expectatives esmentades no van acabar quallant i el local va orientar-se envers un establiment amb les característiques pròpies d'un saló de té amb orquestra i ball totes les tardes i fins i tot ala migdies durant els caps de setmana. D'altra banda, s'hi organitzaven actes i cinema per a la mainada fins al punt que va arribar a aparèixer a la cartellera infantil amb el sobrenom de El Palacio de los Niños.
En realitat, l'existència del Salón Estoril s'ha d'explicar com el precedent històric que va ser d'un altre local, que sí que tindria un èxit i una gran acollida entre el públic durant la resta dels anys 1940's i la totalitat dels 1950's. Ens referim a les populars i sempre concorregudes Granges La Catalana que van ocupar el mateix local a partir de mitjans de l'any 1942.