El primer logotip de Telefònica.
Els anys 1920's van representar l'inici i consolidació de la implantació del servei de telèfon a Barcelona. Un pas cabdal per generalitzar aquest servei va ser la constitució de la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE). A Barcelona, la nova entitat va aixecar el conegut gran edifici central a Plaça de Catalunya a la cantonada entre el Portal de l'Àngel i el carrer Fontanella.
No obstant, a banda de la seva seu principal, Telefònica va construir simultàniament altres tres centrals al llarg de la ciutat, que actuaven de subcentrals que conformaven la xarxa automàtica de la companyia per fer arribar les línies en les millors condicions possibles als barris i punts més allunyats del centre. Una d'aquestes centrals va ser la coneguda com Central de les Arenes [1] que es va construir en els anys 1927 i 1928 en el número 393 del carrer de les Corts (nom de l'actual Gran Via de les Corts Catalanes) entre els carrers de Llança i Vilamarí molt a prop de la plaça de toros i la plaça d'Espanya.
*1927.- La fletxa vermella assenyala el solar on es va aixecar l'edifici de la Central de Les Arenes aleshores en construcció. (Foto: Josep Domínguez).
*1928.- La Central Telefònica de Les Arenes durant la seva construcció. A l'esquerra es pot distingir el perfil de la part superior de la plaça de toros. (Foto: Claret).
La Central Telefònica de les Arenes en el seu projecte i construcció original era un edifici de dues plantes d'alçada coronat per una torreta (element característic en els edificis de la companyia a Barcelona) que era situada en un dels extrems del terrat.
Es va construir simultàniament a la Central de Plaça Catalunya. El projecte de les subcentrals i les obres de construcció van ser encarregats a Luis Clavero Margatí amb el que van col·laborar també els arquitectes Moyano i Rosado. El petit edifici destacava per la seva aparença industrial. S'hi va emprar una estructura de formigó amb llosa plana als forjats, la qual cosa facilitava la posterior instal·lació de
la maquinària. A l'exterior hi destacava l'amplitud dels finestrals que li conferia un aspecte de petita factoria. [2].
*1930.- L'edifici original ja acabat, poc després de la seva inauguració. (Foto: Arxiu de la Compañía Telefónica Nacional de Espanya)
*1930.- Vista a vol d'ocell de l'entorn de la Plaça Espanya amb la Central de Les Arenes assenyalada amb la fletxa groga.
*1928.- Un dels primers anuncis on apareix la subcentral telefònica automàtica de Les Arenes juntament amb els altres locals on Telefònica va habilitar taules de demostració per mostrar al públic el funcionament dels telèfons automàtics. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
En el període de la dictadura franquista l'edifici va ser remuntat cap als inicis dels anys 1950's. S'hi va afegir una alçada més, que va permetre igualar tot l'immoble a tres plantes, atès que es va eliminar la torreta. L'ampliació es va dur a terme simultàniament en el temps a l'ampliació de l'edifici dentral de la plaça Catalunya, que va créixer per la banda del carrer Fontanella, mantenint perfectament la unitat d'estil.
2020's.- Estat actual de l'edifici.
[1].- A banda de la de Les Arenes les altres dues subcentrals eren les del Clot (GranVia/Monumental) i la de Travessera de Gràcia al carrer Salmerón.
[2].- García Algarra, Francisco Javier.- De Gran Via al Distrito C. El patrimonio arquitectónico de Telefónica. (Tesi doctoral). UNED. Desembre 2011.
