Inaugurat el dissabte 23 de novembre de 1912, el cinematrògaf Salón Fregoli va ser construit sobre un solar on anteriorment hi hagué un picadero de cavalls i una barraca coneguda com Sala Cervantes, on s'hi organitzaven balls i festes. El propietari va dedicar el local al famós actor i transformista italià Leopoldo Fregoli (1867-1936) molt conegut a la Barcelona d'aleshores.
L'èxit de públic assolit pel negoci va animar al seu propietari a substituir la barraca per una construcció més ferma i gran. El nou edifici tenia dues sales i dues portes d'accés, una per Consell de Cent i l'altra per la cantonada amb Passeig de Sant Joan. La sala més petita es va dir Fregolino i la seva activitat quedava limitada als diumenges i dies festius, mentre la sala gran projectava tots els dies.
El cinema sonor va arribar al Fregoli el 20 de novembre de 1930 amb la projecció de Campanas de Navidad i El precio de un beso. Aquest últim film, produit per de la Fox, era parlat totalment en castellà i presentava als actors Antonio Moreno, José Mojica i Mona Maris.
Al 1935 va ser sotmès a una profunda reforma que el va situar entre els millors cinemes de la ciutat. S'hi va instal·lar calefacció central i aire condicionat, tornant a l'activitat dies abans de Nadal, concretament el 23 de desembre. Nobleza baturra va ser el primer film projectat a la sala reformada que tornava a compartir cartellera amb el Trianón.
Després de l'aixecament miliar franquista i l'inici de la guerra el local va ser col·lectivitzat pel sindicat anarquista CNT
Acabada la Guerra va reprendre la seva activitat el dia 8 de març de 1939. El franquisme no va veure en bons ulls el nom de Frégoli i va decidir canviar-lo amb un nom més espanyol dedicant-lo a l'autor del Quixot. Va ser doncs renomenat Cine Cervantes a partir del 15 d'octubre de 1940 tot iniciant una nova etapa fins el se tancament el 1972.
