ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ
La centralitat indiscutida que va assolir la plaça Catalunya des de principis del segle XX, va portar a les delegacions consulars dels països més rellevants del planeta a establir les dependències del seus consulats a edificis d'aquesta plaça.
USA
(1920's-1930's)
Plaça de Catalunya 22. (Banca Arnús)
A l'any 1797 el president nordamericà John Adams va nomenar William Willis com a primer consul dels Estats Units a Barcelona. De fet, la capital catalana va ser una de les primeres ciutats europees, després de Belfast i Nàpols, que disposà de consol nordamericà. El 1895 els Estats Units van concedir a la seva seu consular de Barcelona la categoria de Consulat General.
Va ser a les vigílies de l'Exposició Universal de 1929 quan el Consolat es va establir en un pis de l'edifici de la Banca Arnús situat a la cantonada de la plaça Catalunya amb la Rambla de Canaletes.
*1929.- La bandera americana oneja des d'un balcó de la façana de la Banca Arnús. (Foto: Merletti)
Allà hi romangué fins a l'any 1937 quan s'establí en una torre de l'avinguda del Tibidabo i va arribar a acollir l'Ambaixada de la República Espanyola a causa del replegament de l'exércit republicà a la Guerra Civil. Aquella seu era el domicili particular del ciutadà nordamericà Max Klein.
El 1959 el consolat es va establir a la seva seu actual al passeig de la Reina Elisenda al barri de Sarrià prop del Monestir de Pedralbes.
FRANÇA
(1932?-1955?)
Plaça de Catalunya 20. (Société Générale de Banque)
*1932.- Una de les habituals recepcions que oferia el consul francès el dia 14 de juliol. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
El Consulat va estar emplaçat a la segona planta de l'edifici. L'edifici de la Société Générale va acollir al llarg de la seva història nombroses entitats frenaces a banda del Consulat
ALEMANYA
(1939-1945)
Plaça de Catalunya 21. (Banco de Vizcaya)
Obert el desembre de 1939 a l'edifici del Banco de Vizcaya situat a la cantonada amb Rivadeneyra. El triomf de les tropes franquistes a Barcelona va propiciar l'obertura de la seu consolar del III Reich a la plaça Catalunya. El segon pis de l'edifici va acollir les dependències que tingueren una gran activitat durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial.
La caiguda del II Reich amb la mort de Hitler al maig de 1945 es va organitzar una sèire d'actes al conmsolat per rebre el condol de tost els que No cal dir que de l'oficialitat franquista i la seva afinitat a la causa nazi va propiciar l'èxit d'aquests actes, tot i que començava a albirar-ser una creixent preocupació pel futur del règim davant la imminent victòria total dels aliats.
*1939.- Retall de l'edició de La Vanguardia del 19 de desembre on s'informa de l'obertura del consulat del III Reich a la plaça Catalunya.
*1945.- Retall de l'edició de La Vanguardia del 6 de maig sobre l'agraiment del cònsul a les mostres de condol dels barcelonins per la mort del Führer.
ITÀLIA
(1923-1929)
Plaça de Catalunya 17. (Casa Segura)
*1925.-
*1926.-
Posteriorment les dependències del Consolat van ser traslladades a Via Laietana 47 (19??) davant l'imminent enderroc de l'edifici
IRLANDA
(1960's?)
Plaça de Catalunya 20. (Société Générale de Banque)
Rivadeneyra 1. 3r.
AÚSTRIA
(1959-1960's)
Plaça de Catalunya 9. 5è pis. (Casa Pich i Pon)
Inaugurat el 26 d'octubre de 1959 a la casa Pich i Pon essent cònsol el senyor Gunther Müller Roeffs. Posteriorment es va emplaçar al número 147 del carrer de Sepúlveda (1968)
*1959.- Retall de La Vanguardia del dia 27 d'octubre de 1959 recollint la notícia de la reobertura del Consulat d'Aústria a la Casa Pich i Pon
CANADÀ
(1990's - Actualitat)
Plaça de Catalunya 9. 1r. 2a. (Casa Pich i Pon)
L'últim consolat obert a la plaça Catalunya fou el de Canadà que encara hi roman a la casa Pich i Pon
