MIQUEL BARCELONAUTA
Via projectada per recórrer el límit entre l'Eixample i els barris de Les Corts i Sants seguint el trajecte de la que avui coneixem com Avinguda Josep Tarradellas. Aquest carrer ja figurava al Pla d'Ildefons Cerdà (1860) com tancament de la quadrícula de l'Eixample per la zona de Ponent. Posteriorment va ser anomenada Via P (1917) per enllaçar l'actual plaça de Francesc Macià amb els barris de Sants i Hostafrancs. Durant la dècada dels 1920's i la dictadura primoriverista, va adoptar el nom de la Infanta Carlota Joaquima fins que amb l'arribada de la República va passar a ser dedicat a Bernat Metge [1], nom que se li va adjudicar el 26 d'agost de 1931.
De fet, era poc coneguda amb seu nom oficial. A la part més pròxima a la Presó Model coincidia amb el curs del carrer de Joanot Martorell fins a la cruilla amb el carrer Crabinetti i algun nuclis de barraques en part desapareguts durant l'esponjament al que fou objecte la zona amb motiu de l'Exposició de 1929. El curs del carrer Bernat Metge seguia després cap a Les Corts coincidint amb el de la Riera de Magòria.
Com a carrer de Bernat Metge se'n conserven ben porques imatges. Això no és estrany si considerem que el seu traçat presentava múltiples trams interromputs per la presència d'instal·lacions industrials i grans magatzems en aquella zona a cavall entre els barris de Les Corts i Sants. En realitat era un espai poc agradable a la vista, ple de descampats i mancat d'asfalt i de voreres, amb zones que els dies de pluja esdevenien autèntics fangars. Una de les fabriques més importants i que tallava radicalment el seu projectat recorregut era la Fàbrica de Productes Químics coneguda propularment com El Vidriol. Per la part més propera a la carretera de Sarrià també van haver-se d'expropiar terrenys pertanyents a les religioses del convent de Loreto.
Oficialment el carrer Bernat Metge va sobreviure a la Guerra Civil. Finalment però, va desaparèixer el 27 de desembre de 1944, quan el règim franquista va optar per rescatar oficialment el nom de la Infanta Carlota a qui es va tornar a dedicar el carrer. No obstant, les hemeroteques ens diuen que, ja des de després de la Guerra, als edificis del tram situat entre la Plaça de Calvo Sotelo (actual Francesc Macià) i la carretera de Sarrià se'ls identificava amb número del carrer Infanta Carlota Joaquima.
