Marcelino Rubio amb els seus fills César i Rafael
Las història de Mantequerias Leonesas a Barcelona arrenca després de la Guerra Civil quan a partir de mitjans de la dècada dels 1940's, els seus colmados de luxe van arribar a la nostra ciutat. El veritable promotor de l'empresa dels dels inicis del segle XX havia estat Marcelino Rubio, un empresari lleonés, que a la lleteria de Villager de Laciana, va començar a fabricar manteca fina desenvolupant els coneixements que havia adquirit a l'Escola de Sierra Pambley de la localitat de Villablino. Inicialment rebia el nom de La Laciánega, però a partir que va ser premiada a l'Exposició Universal de Brusel·les del 1910, va acabar obrint una botiga al carrer Cedaceros de Madrid. El negoci de Rubio es va anar consolidant durant el primer terç del segle XX a la capital d'Espanya.
Mariano Rubio i dos dels seus cinc fills van morir durant la Guerra Civil. Amb l'arribada del franquisme la família reprèn el negoci que es començarà a estendre bàsicament a Andalusia i Barcelona. Amb la represa del negoci a la postguerra, Mantequerias Leonesas es tranformà en una empresa de productes de qualitat que s'orientava lògicament a una clientela benestant i acomodada dins del panorama de mancances que vivia el país a conseqüència dels estralls de la guerra.
En aquest escenari de represa de l'empresa, els productes són de qualitat i sovint de caràcter exclusiu amb molta cura per la bona presentació. La manteca elaborada a Laciana, que en el seu dia havia estat el germen de l'empresa, era presentada en caixes de llauna. El formatge CRAM (acrònim format per les inicials dels noms dels seus cinc fills (César, Rafael, Amílcar, Manuel i Tomàs) era un producte de gran qualitat que els gourmets del moment comparaven amb un Cabrales o un Roquefort. La llet condensada Los Mellizos fabricada a Villager era un altre dels seus productes exclusius.
En aquest context de postguerra la penetració de Mantequerías Leonesas a Barcelona es desplega a traves de quatre establiments, que progressivament es van obrint a la ciutat
Rambla de Catalunya 5.
Va ser la primera botiga del grup en obrir a Barcelona al 1946 i també la que va romandre més anys activa. La seva obertura comportava també la penetració d'aquesta cadena d'establiments a Catalunya. La familia Rubio va optar per la centralitat a l'hora d'escollir el local en establir-se. Ben aviat el públic va veure que la diversitat i qualitat dels productes atorgava a Mantequerias un marchamo de calidad com la pròpia publicitat de la companyia expressava. En aquell temps de mancances, en una ciutat ferida per les conseqüències de la guerra, pocs podien permetre's el luxe de gaudir dels productes que s'exposaven als amplis aparadors de la botiga. Així doncs, Mantequerias optaria ben aviat per buscar zones més benestants per establir-se a partir de la dècada següent.
*1946.- Notícia publicada a La Vanguardia, sobre la inauguració de la primera botiga a Barcelona de Mantequerías Leonesas a la Rambla de Catalunya.
Balmes 206 (Travessera de Gràcia 86)
Aquest ve ser el segon establiment a Barcelona de la cadena i era situat just davant de l'Escola Pia a la cruïlla entre Balmes i Travessera de Gràcia.
*1951.- L'establiment de Balmes 206 amb publicitat de les cistelles de Nadal que s'hi exposaven.
Diagonal 598 / Travessera de Gràcia.
Botiga oberta al públic el dilluns 16 de febrer de 1953. Ocupava els baixos i soterrani del vèrtex de l'edifici situada a l'inici de la Travessera de Gràcia a la cruïlla d'aquesta via amb Calvet i Diagonal. Va ser la de durada més curta ja que va tancar portes a començaments de la dècada dels 1970's
*1953.- La botiga de Diagonal (Generalísimo Franco aleshores), va ser la tercera sucursal de Mantequerías a Barcelona
Balmes 370 (Wagner -després General Mitre-)
L'última botiga de Mantequerias es va obrir al barri del Putxet. també al carrer Balmes fent cantonada amb la Ronda del General Mitre, quana aquesta via encara coincidia amb molts dels seus trams amb l'antic i desaparegut carrer Wagner.
1957.- Publicitat de la botiga de Mantequeries de Balmes/Mitre, que va incorporar la modalitat anomenada de Libre Servicio, on el client anava escollint i recollint els productes i pagava tot al sortir. El precedent del que després coneixeriem com supermercat.
L'empresa Mantequerias Leonesas va protagonitzar un auge espectacular dins el sector alimentari sota la direcció dels germans César i Rafael Rubio. A l'any 1982 va ser adquirida per Galerias Preciados que formava part del holding Rumasa, propietat del polèmic empresari Jose Maria Ruiz Mateos. Un any després Rumasa va ser expropiada pel govern socialista de Felipe González i Mantequerias va anar a parar a mans de la cooperativa sindical alemanta Coop AG que acabaria fent fallida i els antics gestors van recuperar la propietat. Tot acabaria a l'any 1995 quan la històrica empresa fundada per Marcelino Rubio va desaparèixer definitivament.
*1980's.- Un dels últims logotips de Mantequerías Leonesas.