1904.- Gravat que reprodueix la façana de l'edifici. (Font: Monographies de Bâtiments modernes. A. Raguenet. París)
Obra del prolífic arquitecte català Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931), aquest edifici senyorívol fou construit en els primers anys del segle XX per encàrrec de l'empresari Baltasar Ferrer Pujol de Senillosa (1857-1932), marquès de Puerto Nuevo, titular d'aquest titol nobiliari instituït pel rei Felip V al 1746. Baltasar Ferrer hi va establir el seu habitatge familiar. La casa va ser completada el 1903 i quedava gairebé davant per davant amb una de les altres gran joies desaparegudes del modernisme a la ciutat, la Casa Trinxet.
L'ocupació de la casa per part de la família Ferrer no s'intueix gaire perllongada atès que als temps de la República ja havia estat ocupat per alguns comerços i magatzems.
*1930's.- Emplaçament de l'edifici al carrer Còrsega entre Balmes i Rambla de Catalunya. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
Amb l'esclat de la Guerra Civil l'edifici va ser centre preventiu de detenció i així figura en algunes llistes de txeques del SIM actives a la Barcelona de 1937. No obstant, l'única dada concreta trobada és la presencia a Còrsega 299 del director de la Presó Model Gaspar Dalmau i Gibanell, que segons alguns documents clandestins del POUM de l'època [1] era presentat com un autèntic i cruel torturador que havia exercit aquest execrable ofici en aquesta casa. Paradoxalment en pocs mesos, Dalmau passaria de ser el Director de la presó a ser-ne un pres.
El desenllaç de la guerra i l'arribada de l'Estat franquista van comportar l'ocupació de l'edifici per falangistes i addictes al nou règim.
Amb l'arribada dels anys 1940's, l'edifici passarà a acollir la seu de la Jefatura de la Obra de Formación Profesional. Més tard, ja als anys 1950's s'hi instal·la l'anomenada Escuela Sindical, que organitzava cursets de formació professional i disposava del seu propi cine-club, òbviament gestionat per elements addictes al règim.
*1960.- En la seva època de l'Escuela Sindical, l'edifici va acollir fins i tot un cine-club on no hi mancaven els col.loquis post pel·lícula, com aquest que anunciava La Vanguardia del dia 27 de març de 1960, amb la participació de l'historiador de cinema Joan Munsó Cabús, aleshores crític cinematogràfic des de les planes del diari Solidaridad Nacional.
