Agraïments a VALENTI PONS TOUJOUSE
Una simple passejada pels carrers de l'Eixample, acompanyada d'un cop d'ull a les façanes dels edificis més antics, ens permet veure l'evolució i els resultats, sovint horribles, del fenòmen de les remuntes, afegitons de més plantes que permetien ampliar els edificis cap amunt. Algunes d'aquestes remuntes però, poden passar fàcilment inadvertides.
En una de les cantonades dels carrers València i Enric Granados es va aixecar a començaments del segle XX (entre 1902 i 1903) la Casa Leandre Bou, un edifici inscrit clarament dins del modernisme que imperava aleshores. Antoni Serrallach Hernández-Periñán en va ser l'arquitecte.
Leandre Bou i Ferrer (L'Hospitalet de Llobregat 1868 - Mendoza. Argentina 1942) fou un constructor i promotor immobiliari que va desenvolupar la seva activitat professional a cavall entre Catalunya i la República Argentina (a Mendoza i Rosario principalment) on van néixer els seus fills.
Cap als anys 1920's es va executar a la Casa Leandre Bou una remunta d'una planta més, la sisena inclòs el pis principal. El modernisme havia passat ja a millor vida. Tot i que la remunta no fa mal als ulls com les que es construiren durant el franquisme, la incorporació de la planta addicional en forma de mansarda amb la paret inclinada revestida de plaques de pissarra, va suposar l'eliminació de la part superior de la façana original i dels onze pinacles que la coronaven. La remunta ve ser executada per l'arquitecte barceloní Josep Domenech Mansana (1885-1973) i la paret de la façana també va ser simplificada i revestida amb la supressió dels elements ornamentals (esgrafiats amb temes vegetals) que envoltaven les balconades i les finestres.
Documentació i enllaç d'interès:
Moretti, Graciela. Leandro Bou entre España y Argentina en tiempos del modernismo catalán. Anales del IAA (50). 2020. http://www.iaa.fadu.uba.ar/ojs/index.php/anales/article/view/366/622