MERLÍN. Discoteca. Àvila / Tánger. (1992-2023)

 MIQUEL BARCELONAUTA

 

El 15 de maig de 1992 tres joves palentins de la localitat d'Aguilar de Campoo van obrir una discoteca singular al barri de Poblenou. Animats pel boom que representava la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics havien decidit provar fortuna i confiar en les expectatives de negoci que augurava la cita olímpica i la projecció ciutadana als anys següents. La zona escollida, relativament a prop de la Vila Olímpica, en un barri amb futura expansió, que aviat seria conegut com el 22@, els va semblar el lloc ideal per emplaçar el seu negoci. La localització exacta era a la cantonada dels carrers Avila i Tànger i el seu nom Merlín.

El local impressionava a qualsevol que s'hi acostava per la seva aparença de castell medieval amb les parets revestides de pedra artificial que li donaven un aspecte singular. I l'estil medieval no era només a l'exterior sinó que l'interior del local també reproduïa columnes, arcades i parets de cartró pedra pintades de motius fantàstics (bruixes, fades, mags, guerrers...). 

*2000's.- Vistes exterior i interior de la discoteca Merlín 

Tot i que escapava radicalment de les últimes tendències en interiorisme, que en aquells temps van omplir la ciutat de locals freds i fashion, el Merlín va aconseguit aviat una clientela fidel i habitual, que permetria la continuïtat del local, sense canviar de nom ni d'estètica, durant 30 anys.

Al gener de 2023 al Merlín li va arribar l'hora final. Un fons d'inversió havia comprat l'immoble i no renovaven el lloguer als propietaris de la discoteca. L'Ajuntament d'Ada Colau també hi era darrera amb l'objectiu municipal de construir-hi habitatges de lloguer amb protecció oficial. Tot això unit que al districte del 22@ ja no es concedien més permisos per a locals d'oci nocturn va suposar la clausura del Merlín que va viure la seva ultima sessió el 14 de gener de 2023. Finalment al febrer de 2024 el local va ser enderrocat.

*2022.- Nota de comiat que la Direcció de Merlín va publicar al desembre d'aquell any, per comunicar als seus clients i amics l'inevitable tancament del local. 

EQUILIBRIO. Discoteca. Plaça del Doctor Andreu. (1977-1983)

Aquesta discoteca era situada davant del Restaurant La Venta i a la placeta que donava accés a l'estació del funicular per pujar al parc d'atraccions i al Temple Expiatori del Tibidabo. Era el final d'un recorregut que començava al final de la Avinguda del Tibidabo (anteriorment anomenada del Doctor Andreu) on el tramvia Blau finalitzava el seu recorregut rectilini i el trajecte continuava amb algunes corbes muntanya amunt i molta més pendent. En aquell itinerari s'hi van obrir diversos locals d'oci molt concorreguts durant la transició i les primeres dècades de democràcia. Des del Rosebud, passant pel Partycular fins acabar a la placeta del funicular (què complicat era aparcar-hi!) amb l'abans esmentat Restaurant La Venta o l'incombustible Merbeyé, tot aquell sector s'havia obert a la ciutat i a l'oci nocturn configurant una de les zones més animades i freqüentades.  

Equilibrio, obert el 1977, va ser una obra de l'arquitecte especialitzat en locals d'oci Jorge Goula Escribano (La Palma 1938 - Sant Pere de Ribas 2008). La construcció es va fer d'obra nova promoguda pel constructor Felip Raurell sobre un espai en pendent que va permetre sectoritzar el local en diverses plantes. Però la veritable ànima de la discoteca va ser l'empresari Ricardo Urgell (Barcelona, 1937), que fou l'impulsor del conegut Grup Pachá (el del logo de les cireretes) amb les seves discoteques d'èxit a Sitges, Eivissa, Madrid, etc.

Els dies d'Equilibrio van acabar entrada ja la dècada dels 1980's amb la seva reconversió en el bar de copes Mirablau també dedicat després a la restauració, un local que va continuar gaudint de l'esplèndida vista nocturna sobre la ciutat. Era d'allò més desitjable acabar-hi la nit acompanyat d'una copa i si era possible d'una bona companyia.