A partir del segle XI es va establir a Barcelona un impost de mesuratge que s'anomenava dret dels cops. S'aplicava sobre el blat i altres grans, així com a les farines que entraven a ciutat i s'establia a benefici del Rei, dels hereus de la família Gruny i de la Pia Almoina. El batlle dels cops era el representant dels diferents propietaris o dels arrendadors del dret i era escollit pels conseller en nom del Rei. Havia d'anar amb les seves mesures a les dues places del blat on arribava el gra per mar i per terra respectivament.
Amb el pas dels anys, aquest impost va esdevenir cada cop més impopular i ben aviat els consellers intentaren abolir-ne la part corresponent a la Corona i a la Pia Almoina. L'any 1300 van aconseguir l'exempció de l'impost per al blat de les collites dels ciutadans de Barcelona i des del 1379 també per als dels transeünts.
L'ofici de mesurador havia estat regularitzat per Jaume I quan al 1221 va establir aquest impost. La coexistència de múltiples sistemes de mesura van aconsellar establir un patró únic per evitar-ne fraus. Aquí neix l'ofici de mesurador i pesador, persones escollides per designació reial, que actuaven a les portes de les muralles.
La creixent activitat comercial que es duia a terme a Barcelona va consolidar aquest ofici, que va establir aviat el seu gremi, a la vegada que els pesatges i mesuratges s'aplicaven sobre més productes. A partir del segle XVI ja es troben referències al Gremi de Mesuradors de les Places Reials i a la Germandat de Mesuradors Reials de Gra i Pesadors de Farines del Port.
L'esmentada impopularitat de l'impost va generar diverses revoltes, tot i que es mantindria fins a finals del segle XIX, així com el nomenament reial dels mesuradors i pesadors. Fou a partir de 1868 amb la caiguda de la Monarquia que la Germandat es va desvincular de l'estat i es va establir com a entitat privada.
Fins al 1903 els pesadors i mesuradors no va tornar a disposar d'un reconeixement oficial. Fou aleshores quan es va crear el Col·legi Oficial de Pesadors i Mesuradors Públics de Barcelona i els seus col·legiats es van convertir-se en funcionaris del ministeri de Comerç, amb la comesa assignada de donar fe pública de les operacions de pesatge i mesura (pesaje y medición)
Sembla que la primera seu del gremi va ser al costat del Convent de Sant Agustí on antigament es feia el pesatge de la farina. Posteriorment es van traslladar a la zona del Portal del Mar (Pla de Palau), inicialment a l'anomenada Casa del Pes del Rei i més tard a la pròpia Muralla del Mar fins que a finals del segle XIX s'instal·laren al número 7 del carrer de Llauder.
*1916.- Imatge de la que fou la seu del Col·legi de Pesadors i Mesuradors entre 1915 i 1967. Aquesta foto correspon a la seva construcció original. Al fons es poden veure les naus dels Magatzems Generals del Comerç, actual Palau de Mar. (Foto. AFB)
Va ser al 1915 quan van ser autoritzats a establir la seva seu al Moll del Dipòsit davant la Dàrsena del Comerç. Allà s'hi va construir un edifici modest just on abans hi havia la sala de reparacions mecàniques de la Casa de Màquines, al costat dels Magatzems Generals del Comerç que avui acullen el Palau de Mar. Aquest emplaçament era idoni perquè en aquella zona es concentrava pràcticament tota l'activitat portuària de la ciutat i s'hi va instal·lar la bàscula que pesava les mercaderies del comerç marítim donant servei a tot el port. L'edifici va ser ampliat posteriorment i aquesta seu es mantingué fins a mitjans de la dècada dels 1960's quan es va construir el nou edifici al costat de les vies del tren rere el Pla de Palau.
*1963.- Emplaçament del Col·legi de Pesadors i Mesuradors Públics de Barcelona sobre un plànol de la ciutat dibuixat per José Loeches i José Ruiz Navarro.