TORRE PIFERRER. Anglesola 41. (1922-1990's)

*1940's.- Vista del Xalet Piferrer des del carrer Anglesola.

Xalet amb jardí construït l'any 1922 per encàrrec d'Alfons Piferrer i Armengol a l'arquitecte Gabriel Borrell i Cardona (1862-1944). El propietari d'aquesta finca disposava també d'una casa al número 85 del Passeig de Gràcia també desapareguda.

Gabriel Borrell, arquitecte del Xalet Piferrer

La casa va ser construïda en estil noucentista amb alguns elements modernistes. Hi destaquen les gelosies de fusta de la galeria abalconada del segon pis. A partir de la dècada del 1950's el xalet Piferrer va tenir de veí la popular discoteca i mini golf Bikini.

*1940's.- El Xalet Piferrer des del carrer Numància. Les vies que apareixen en primer terme són les del tramvia del carrer Anglesola. Al fons la Diagonal. (Foto: Joaquim Tapiola i Balmes / AMB) 

Es va enderrocar amb l'obertura definitiva del carrer Numància des de la Diagonal fins a Travessera de Les Corts executada a principis dels anys 1990's. El seu emplaçament original coincidiria avui amb l'edifici del centre comercial  L'Illa Diagonal.

*1932.- Emplaçament del Xalet Piferrer en un plànol municipal de l'època. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

MUNDIAL SPORT. Pla de Galvany. (1924-1928)

 Agraïments a JOANA FRANCÈS i ENRIC COMAS i PARER

*1926.- Plànol de l'època on es pot distingir el Mundial Sport (encerclat en vermell) que era situat entre el Camp de Galvany i la Diagonal amb l'actual plaça de Francesc Macià encara per urbanitzar en la seva part muntanya. A sota una ampliació més definida d'aquesta instal·lació esportiva i recreativa.(Font: Ajuntament de Barcelona).

En les primeres dècades del segle XX  l'actual plaça de Francesc Macià era ja un espai previst des del punt de vista urbanístic però no urbanitzat encara. En aquella zona el carrer Calvet marcava el límit i només disposava d'edificacions a la part del cantó Besòs quan s'hi ascendia en direcció cap a la Bonanova. Al cantó Llobregat hi havia el Convent de les Monges Caputxines, incendiat i saquejat durant la setmana Tràgica del 1909, un gran descampat conegut com a Camp de Galvany utilitzat sovint per assajar desfilades i maniobres militars i que va donar nom al barri contigu i finalment el Turó Park que ocupava un espai molt més extens que l'actual i que funcionava com àrea recreativa i d'atraccions.

Després de l'enderroc de l'esmentat Convent de les Monges Caputxines es va instal·lar en aquell mateix indret, un espai lúdic i recreatiu habilitat per a pràctiques esportives que es va conèixer com Mundial Sport. El recinte tenia forma el·líptica i era envoltat d'arbres. Figurava a la publicitat amb l'adreça de Diagonal (aleshores avinguda d'Alfons XIII) números 601-610 i la primera notícia que tenim de la seva existència coincideix amb la celebració de la Revetlla de Sant Pere de 1924 anunciada en diversos retalls de la premsa local. 

*1924.- Anunci de la revetlla de Sant Pere d'aquell any al Mundial Sport. (Font: Hemeroteca La Vanguardia) 

*1926.- Vista a vol d'ocell de la cruïlla entre la Diagonal (aleshores Avinguda d'Alfons XIII) i el final del carrer Comte d'Urgell. Ja s'hi endevinava la forma arrodonida de la plaça actualment dedicada a Francesc Macià. A l'altra banda de la Diagonal les instal·lacions del Mundial Sport perimetrades en color groc.   

El promotor i artífex del Mundial Sport va ser l'emprenedor Josep Homs, germà de Delfí Homs que era el propietari de El Ingenio, la popular botiga de màgia del carrer Princesa. Homs era un home especialitzat en l'organització de combats de boxa, la qual cosa explica que el gruix de les activitats esportives celebrades al recinte estiguessin vinculades a l'esport del ring. 

*1924.- Una ressenya d'una matinal boxística dominical en els primers mesos de funcionament del Mundial Sport. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 13/9/1924).

*1925.-  Un altre retall sobre l'activitat pugilística al Mundial Sport. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 10/11/1925).

*1925.- Un combat de boxa celebrat a les instal·lacions del Mundial Sport el dia 15 de novembre d'aquell any. Els púgils són el català Josep Gironès i l'italià Leo Giunchi. (Foto: Ramon Claret i Joan Bert /ANC).

Més enllà de la pràctica de l'esport i la organització de combats de boxa, així com la celebració de revetlles i la seva utilització com a sala de ball, l'altra activitat principal del Mundial Sport es va complementar oferint espectacles teatrals a l'aire lliure, especialment a l'estiu de 1927, quan l'actor Josep Gisbert va promoure la creació en aquest recinte del Teatro de Verano Guerrero

*1927.- Poques setmanes abans de l'obertura del Teatro de Verano Guerrero al Mundial Sport, la premsa ja en parlava tot lloant la figura de Josep Gisbert que va negociar amb Josep Homs la presentació de números teatrals i de varietats al recinte. (Font: El Día Gráfico. Edició del 24/5/1927)

*1927.- A principis de juny d'aquell any ja s'anunciava l'obertura del Teatre d'Estiu Guerrero al Mundial Sport. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Publicació del dia 11.6.1927)

*1927. - ... i només uns dies després es feia públic tot el programa de la inauguració de la temporada d'estiu. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Publicació del dia 17.6.1927)

*1928.- Anunci publicat l'1 d'agost de 1928 que evidenciava la clausura definitiva del Mundial Sport  posant a la venda tots els seus elements. Rere quedaven quatre anys d'activitat.

*1932.- Retall de l'edició del diari esportiu madrileny As corresponent al dia 21/06/1932, que conté una breu descripció de les característiques del Mundial Sport, que ja havia desaparegut uns anys abans.  

A l'agost de 1928 la pista i les instal·lacions del Mundial Sport van quedar inactives i en els mesos  següents serien enderrocades. Urgia tancar el cèrcol de la plaça i concloure la urbanització pendent d'aquella zona de la Diagonal. Els primers edificis a construir-se foren els projectats per l'arquitecte Josep Maria Rodríguez Lloveras que va dissenyar l'edifici en corba executat el 1935 que arriba des de l'inici del carrer Calvet fins a l'entrada de l'actual Avinguda de Pau Casals. Al mateix temps, aquell era en punt d'arrencada de la Travessera de Gràcia que abans de la urbanització travessava la Diagonal i s'ajuntava amb l'altra travessera, la de Les Corts, passada la carretera de Sarrià. 

CARRER PELAI. Botigues i comerços. Anys 1940's.

Agraïments a JOANA FRANCÈS

Malgrat el revès econòmic i social que van representar la Guerra Civil i els anys posteriors farcits de misèria i repressió, el carrer Pelai dels anys 1940's continuava essent una de les vies comercials més animades de la ciutat. Els comerços del tèxtil (Ramos. Julià, Cima, etc.) i els grans i petits magatzems seguien donant vida al carrer. Els populars Almacenes Alemanes van haver de canviar el seu nom a resultes del desenllaç de la Segona Guerra Mundial amb la derrota del feixisme i el nazisme. Es van reconvertir en Almacenes Capitolio. Amb aquest nom se'ls va conèixer a partir d'aleshores i fins al seu tancament dècades més tard. També s'hi va obrir al 1948 el Cinema Pelayo, primera sala que hi va haver a la història d'aquest carrer.

Vorera mar - Raval  (parells):

2. 

EL ÁGUILA. Grans Magatzems

4.

VERNÍS. Pastisseria - Confiteria 

6.

PAPERERÍA. 

CASA GUIMERÀ. Finques  (al primer pis)

8. 

HOTEL DE VENTAS. Subhastes

ESCUELA RADIO. Formació en Ràdio-TV-Cinema. 

CINE PELAYO (a partir de 1948)

SPLENDID. Hotel

10. 

PAÑOS RAMOS. Tèxtil

12. 

ANGLO-ESPAÑOLA DE ELECTRICIDAD. Electrodomèstics

16.

SEGARRA. Calçats

18. 

FOTO X. (Des de 1940)

20 - 24. 

ALMACENES ALEMANES (a partir de 1945: ALMACENES CAPITOL) 

   

26. 

LA SIRENA. Corseteria

28. 

LA VANGUARDIA ESPAÑOLA. Periòdic local.

DESTINO. Setmanari d'actualitat. (des de 1941)

30. 

ALMACENES BERLÍN 

SEGURA. Roba, complements i joguines 

32. 

ROYAL. Camiseria 

34. 

CASA PALAU. Fotografia

38. 

HORNO DEL CISNE. Pastisseria.

40. 

GATO NEGRO. Adm. de Loteria núm. 44 

CASTELLTORT. Mobles i decoració

42. 

BANCO HISPANO AMERICANO. Sucursal

44. 

GRAU. Joieria

 PUBLICITAS (al pis Pral.)

46. 

LLIBRERIA RIBÓ. (fins l'estiu de 1943)

 
ALMACENES PARELLADA. (al pis Pral.) 

ALMACENES PELAYO. (al pis Pral.)

48. 

PAÑOS CIMA. Tèxtil

50. 

FOTO CLUB. Fotografia i música 

SOLRIZA . Tractaments del cabell (al Pis Principal)

52. 

BASTINOS. Llibreria 

M. ROIG SOLSONA. Pastisseria i xarcuteria 

BORDALLO. Perruqueria de senyores (al Pis Principal) 

54. 

GRANDES ALMACENES EL SIGLO

56. 

PERFUMERIA PELAYO 

PUJOL Y CULLELL. Farmàcia

58. 

GRANJA ROYAL 

60. 

AMERICAN BAR 

62. 

PAÑOS R. JULIÀ. Tèxtil (Des de maig de 1940)

RAIG. Bomboneria 

 Vorera muntanya - Eixample  (senars):

1.

RADIO PELAYO 

MAJÓ Filatèlia 

3.

ESCUELA RADIO  

GALERÍA DE ARTE PELAYO. (Des de 1942)

5.

CIDI. Publicitat 

9.

RADIO PELAYO 

DURÁN. Farmàcia

11. 

S.U.R. Telegrames per telèfon

CREDITO POPULAR S.L. Caixa d'Estalvis 

BALLART. Pelleteria (al pis Pral.)

ESCALES MONUMENTALS. Avinguda de l'Estadi. Montjuïc. (1910's - 1988)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JAUME SUSANY, JAUME MAS i ELOI FERNANDEZ

*1918.- Una de les primeres imatges d'aquestes escales captada durant la celebració d'una exhibició de carruatges el 7 de juliol d'aquell any. A la part superior s'hi habilitava una tribuna coberta de tendals.

El desnivell existent entre l'eix de l'avinguda de l'estadi cap a Miramar amb la pendent de la muntanya de Montjuïc va ser salvat per diversos trams d'escales. A la plaça de Neptú on actualment hi ha la Fundació Joan Miró encara hi romanen unes escales que formen un mur de pedra amb una font que coincideix amb la conducció de d'aigua que baixa pel Jardins Laribal. 

A uns 200 metres més enllà en direcció a l'Estadi  i en un espai que coincidiria avui amb l'entrada al Museu Olímpic i de l'Esport -que duu en nom de Juan Antoni Samaranch-, hi hagué una altra escalinata monumental que permetia accedir cap al turó on dècades després s'instal·laren les primeres pistes d'aeromodelisme i l'antic camp de beisbol. Aquesta escalinata for construïda durant les primeres urbanitzacions de la muntanya, una dècada abans de l'Exposició de 1929, quan es va traçar l'avinguda central, després coneguda com avinguda de l'Estadi. El conjunt era format per una doble escalinata a un i altre costat del mur de contenció de pedra que en dos trams permetia pujar al nivell superior.

*1926.- Un plànol de la muntanya de Montjuïc d'abans de la construcció del Palau Nacional on es poden veure les escales (cercle vermell). La futura Avinguda de l'Estadi apareix aquí identificada amb el nom de Paseo de coches. (Font: Ajuntament de Barcelona)  

Amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 el conjunt va ser monumentalitzat amb la col·locació de diverses estàtues sobre els extrems de la balaustrada.

*1932.- Imatge de les escales durant els anys de la Segona República, quan conservaven intactes les escultures sobre les baranes i les balaustrades. Al fons a la dreta es distingeixen la porta de Marató i la torre de l'Estadi. (Foto: Pinillo / Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya).

*1932.- Tribuna instal·lada davant del mur de pedra de les escales monumentals amb la presència del president de la Generalitat Francesc Macià entre les autoritats assistents.  

El 14 de juny de 1935, aquestes escales van tornar a tenir protagonisme. En aquella data i coincidint amb el quart aniversari de la mort de Santiago Rusiñol (1861-1931) hi va ser instal·lat un bust de l'escriptor al peu del mur de contenció.  

*1935.- Imatge de l'acte d'inauguració del bust en homenatge Santiago Rusiñol. La premsa va  recollir la notícia. (Foto: Josep Maria Sagarra i article publicat a La Vanguardia del 14/6/1935)

El monument a Rusiñol situat sota les escales (Foto: Col·lecció privada Dariusz Osiak)

*1930's.- La localització de les es escales identificada sobre un plànol urbà de l'època. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

El bust de Rusiñol en marbre blanc, obra de l'escultor Enric Clarasó (1857-1941), va romandre en aquest emplaçament fins que seria traslladat a la plaça de La Puntual, un petit nou espai creat a Ciutat Vella en la intersecció dels carrers Princesa i Assaonadors. Pel que fa a les escales van perdre les estàtues a la postguerra i van desaparèixer definitivament al 1987-1988 durant les obres de condicionament de la zona amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Posteriorment s'hi va construir l'accés al museu soterrat dedicat a l'olimpisme i l'esport inaugurat a l'any 2007.

*1974.- Imatge aèria on es poden identificar les escales d'accés al turonet on hi havien les dues pistes d'aeromodelisme i el carrer dels Tres Pins.

*2000's.- El bust de Santiago Rusiñol reinstal·lat a la Plaça de La Puntual.