RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dimarts, 16 de gener del 2024

ESCALES MONUMENTALS. Avinguda de l'Estadi. Montjuïc. (1910's - 1988)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JAUME SUSANY, JAUME MAS i ELOI FERNANDEZ


*1918.- Una de les primeres imatges d'aquestes escales captada durant la celebració d'una exhibició de carruatges el 7 de juliol d'aquell any. A la part superior s'hi habilitava una tribuna coberta de tendals.

El desnivell existent entre l'eix de l'avinguda de l'estadi cap a Miramar amb la pendent de la muntanya de Montjuïc va ser salvat per diversos trams d'escales. A la plaça de Neptú on actualment hi ha la Fundació Joan Miró encara hi romanen unes escales que formen un mur de pedra amb una font que coincideix amb la conducció de d'aigua que baixa pel Jardins Laribal. 

A uns 200 metres més enllà en direcció a l'Estadi  i en un espai que coincidiria avui amb l'entrada al Museu Olímpic i de l'Esport -que duu en nom de Juan Antoni Samaranch-, hi hagué una altra escalinata monumental que permetia accedir cap al turó on dècades després s'instal·laren les primeres pistes d'aeromodelisme i l'antic camp de beisbol. Aquesta escalinata for construïda durant les primeres urbanitzacions de la muntanya, una dècada abans de l'Exposició de 1929, quan es va traçar l'avinguda central, després coneguda com avinguda de l'Estadi. El conjunt era format per una doble escalinata a un i altre costat del mur de contenció de pedra que en dos trams permetia pujar al nivell superior.

*1926.- Un plànol de la muntanya de Montjuïc d'abans de la construcció del Palau Nacional on es poden veure les escales (cercle vermell). La futura Avinguda de l'Estadi apareix aquí identificada amb el nom de Paseo de coches. (Font: Ajuntament de Barcelona 

Amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 el conjunt va ser monumentalitzat amb la col·locació de diverses estàtues sobre els extrems de la balaustrada.

*1932.- Imatge de les escales durant els anys de la Segona República, quan conservaven intactes les escultures sobre les baranes i les balaustrades. Al fons a la dreta es distingeixen la porta de Marató i la torre de l'Estadi. (Foto: Pinillo / Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya).

*1932.- Tribuna instal·lada davant del mur de pedra de les escales monumentals amb la presència del president de la Generalitat Francesc Macià entre les autoritats assistents.  

El 14 de juny de 1935, aquestes escales van tornar a tenir protagonisme. En aquella data i coincidint amb el quart aniversari de la mort de Santiago Rusiñol (1861-1931) hi va ser instal·lat un bust de l'escriptor al peu del mur de contenció.  


*1935.- Imatge de l'acte d'inauguració del bust en homenatge Santiago Rusiñol. La premsa va  recollir la notícia. (Foto: Josep Maria Sagarra i article publicat a La Vanguardia del 14/6/1935)

El monument a Rusiñol situat sota les escales (Foto: Col·lecció privada Dariusz Osiak)

*1930's.- La localització de les es escales identificada sobre un plànol urbà de l'època. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

El bust de Rusiñol en marbre blanc, obra de l'escultor Enric Clarasó (1857-1941), va romandre en aquest emplaçament fins que seria traslladat a la plaça de La Puntual, un petit nou espai creat a Ciutat Vella en la intersecció dels carrers Princesa i Assaonadors. Pel que fa a les escales van perdre les estàtues a la postguerra i van desaparèixer definitivament al 1987-1988 durant les obres de condicionament de la zona amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Posteriorment s'hi va construir l'accés al museu soterrat dedicat a l'olimpisme i l'esport inaugurat a l'any 2007.


*1974.- Imatge aèria on es poden identificar les escales d'accés al turonet on hi havien les dues pistes d'aeromodelisme i el carrer dels Tres Pins.

*2000's.- El bust de Santiago Rusiñol reinstal·lat a la Plaça de La Puntual.