MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, VALENTÍ PONS TOUJOUSE i JESÚS SERDIO.
Un dels edificis històrics de la Plaça Catalunya, que va desaparèixer amb l'última ampliació dels grans magatzems El Corte Inglés executada a començaments de la dècada dels 1990's. La Casa Bonsoms ocupava en els seus orígens el número 6 del Passeig de Gràcia i a partir de 1901 va passar a ser el número 15 amb la reordenació dels números de les finques de la plaça. Quedava emplaçada entre la Casa Girona (núm. 14) i la Casa Sicart (núm. 16 que feia xamfrà amb Fontanella).
*1866.- Fragment del plànol de la finca original amb el projecte de construcció de la Casa Bonsoms. encarregada per Climent Bonsoms al mestre d'obres Pau Martorell que signa el document. (Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona)
Inicialment era un edifici de tres plantes que va ser projectat el 1867 pel mestre d'obres Pau Martorell, tot i que algunes fonts l'atribueixen erròniament a Pere Bassegoda i Mateu, que simplement en va ser el constructor. L'edifici li havia estat encarregat per Climent Bonsoms i Tintoré, un empresari vinculat al sector tèxtil, que també comerciava amb vins, fruits secs, salums escandinaus i altres productes alimentaris que exportava a Europa i Amèrica des del port de Tarragona. La seva dona Teresa Sicart i Soler era natural de Vilanova i la Geltrú i havia heretat un gran patrimoni a Cuba amb un nombrós contingent d'esclaus de procedència africana i asiàtica que treballaven en la producció de sucre.
D'aquest matrimoni nasqué Isidre Bonsoms i Sicart (1849-1922) que de molt jove va ser enviat a formar-se a l'estranger i recorregué diversos col·legis i universitats europees de països com França, Alemanya, Àustria i Anglaterra. La seva formació li va permetre esdevenir un il·lustre bibliòfil especialitzat en l'obra de Miguel de Cervantes. Retornat a Barcelona al 1873, Bonsoms va instal·lar-se a la casa de Plaça Catalunya 15 i el 1886 va casar-se amb Mercedes Chacón y Silva-Bazán (1860-1948) una filla de l'alta aristocràcia espanyola.
Isidre Bonsoms
Com hem pogut veure les famílies Bonsoms i Sicart, no tant sols havien establert parentiu entre elles, sinó que, a més a més, eren veïnes de la plaça Catalunya, on havien establert les seves residències una al costat de l'altra. En aquells primers anys la finca dels Bonsoms tenia una curiosa particularitat que era que envoltava a la del costat, la de la Casa Sicart, de manera que l'abraçava tenint una sortida pel número 3 del carrer Fontanella. Aquest braç disposava inicialment de planta baixa i un pis fins que al 1889 Isidre Bonsoms va encarregar al mestre d'obres Agustí Mas d'afegir-hi un pis més.
Emplaçament de la finca de la Casa Bonsoms sobre un plànol de l'època amb el seu afegitó fins al número 3 de Fontanella.
*1889.- Plànol del projecte per afegir per un altre pis al braç de la Casa Bonsoms que tenia sortida pel número 3 del carrer Fontanella. (Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona)
Al segon pis de la finca hi va viure fins a la seva mort Isabel Bolet i Vidiella, que havia estat una de les principals benefactores i finançadores del temple de la Sagrada Família de Gaudí. [1]
Esquela mortuòria d'Isabel Bolet on hi figura la seva residència al segon pis de la Casa Bonsoms, quan la finca encara estava identificada amb el número 6 del Passeig de Gràcia.
A partir de 1913 i durant els darrers anys de la seva vida, Bonsoms s'estableix a Mallorca per prescripció facultativa. S'instal·la a la Cartoixa de Valldemossa, quan l'arteriosclerosi ja li comença a afectar greument la salut. Allà va morir al 1922 llegant a la Biblioteca de Catalunya tot el seu fons documental amb valuoses col·leccions de llibres antics, entre les que destacava la Biblioteca Cervantina amb més de 3.000 volums. [2].
*1913.- Noticia de la marxa definitiva d'Isidre Bonsoms de la seva casa de plaça Catalunya per establir-se a Mallorca.
Pere Guerau Maristany i Oliver, Comte de Lavern
Amb la marxa de Bonsoms la casa és adquirida pel Comte de Lavern (Pere Guerau Maristany i Oliver 1863-1926), un polític i industrial català que introdueix algunes modificacions a l'edifici. L'arquitecte Enric Sagnier hi projecta les oficines del Banco Español del Río de la Plata als baixos. El 30 de setembre de 1918 s'hi instal·la el Círculo del Ejército y la Marina que ocupa tot l'edifici llevat dels baixos, i es reforma l'entresòl a càrrec de l'arquitecte Sebastián Tortajada.
*1924.- La Casa Bonsoms al centre de la imatge durant la nevada caiguda sobre la ciutat al mes de febrer d'aquell any. (Foto: Autor desconegut)
Finalment entre 1929 i 1932 l'edifici és remuntat tres pisos més en un projecte conjunt de l'arquitecte Adolf Florensa i l'enginyer militar José Sans. La finca passa a tenir baixos i sis plantes entre les quals s'hi compta l'entresol, quatre pisos més i un àtic sota la coberta.
*1931.- Grups de gent al centre de la Plaça Catalunya intentant accedir al soterrani on eren instal·lades les oficines del cens electoral en les eleccions a les Corts Constituents del mes de juny d'aquell any. Al fons, la Casa Bonsoms en plena execució de les obres de remunta per afegir-hi tres plantes més. (Foto: Josep Maria Sagarra i Plana).
*1931.- Diada de Sant Jordi a la Plaça Catalunya. A l'extrem superior esquerre es poden veure les obres de remunta a la Casa Bonsoms. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes)
*1932.- La façana de la Casa Bonsoms amb les obres de la remunta ja finalitzades. Una ampliació en alçada que permetia a l'edifici destacar per sobre de les construccions veïnes, la Casa Joan Girona i la Casa Sicart. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes)
*1933.- En aquesta imatge, captada des de l'edifici de la Telefònica, es pot observar com la remunta practicada a la Casa Bonsoms la igualava en alçada i volums a la Casa Vicenç Ferrer que acollia l'Hotel Victoria al xamfrà amb Ronda de Sant Pere. (Foto: Josep Maria Sagarra i Plana /ANC)
Durant la dictadura la Casa Bonsoms és especialment coneguda per acollir el Centro Cultural de los Ejércitos o Casino San Jorge amb presència habitual de militars que hi passen les seves hores d'esbarjo. Per als civils era la possibilitat d'assistir a una sala de ball i discoteca amb preus notablement més econòmics.
*1940's.- La Casa Bonsoms coronada amb el rètol lluminós d'Osborne Jerez Coñac, el primer que es va instal·lar al cim de l'edifici. (Foto: Autor desconegut. Fragment d'una postal de Soberanas. Col·lecció d'Enric Comas).Cap a finals dels anys 1950's la Casa Bonsoms era reconeixible pels grans anuncis lluminosos instal·lats a la seva última planta i al capdamunt de la façana i a partir de 1962 va començar a compartir mitgera amb el primer Corte Inglés que es va obrir a la plaça.
A finals dels anys 1960 s'instal·la als baixos la cafeteria i discoteca Plazza, amb una àmplia terrassa sobre la vorera. També durant un breu període de temps és obert al públic l'anomenat Nido de Arte de don Jaime, un petit local al soterrani on l'aristòcrata Jaime de Mora i Aragón hi toca el piano.
I com s'ha esmentat a l'inici, El Corte Inglés serà al capdavall la causa de la desaparició de la Casa Bonsoms que és enderrocada al 1990.
1990.- Última etapa de la Casa Bonsoms -amb un gran rètol de Seiko al capdamunt de la façana-, que juntament amb la veïna Casa Siscart esperen la seva demolició per ampliar l'edifici dels magatzems El Corte Inglés. (Foto: Autor desconegut) ___________
[1].- La vida d'Isabel Bolet ha estat estudiada en la novel·la de Julià Bretos La dama sin rostro publicada per Editorial Almuzara.
[2].- Socias Batet, Immaculada. El coleccionismo de libros antiguos y objectos de arte. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2010.
Article ampliat el 13 de setembre de 2024
