MIQUEL BARCELONAUTA
Article elaborat en col·laboració amb JOANA FRANCÈS
L'espai actualment comprès entre els carrers Tarragona, València, Vilamarí i Avinguda de Roma va ser ocupat durant la major part del segle XX per una caserna militar, la construcció de la qual va patir un procés lent i ple de dificultats econòmiques i administratives que expliquen l'alentiment inicial de les obres i els anys emprats en la seva construcció.
La caserna va rebre diferents noms al llarg de la seva vida en funció del moment històric i la seva adscripció a diferents cossos de l'exèrcit. No obstant això i a efectes identificatius, l'anomenem Caserna de Cavalleria i fragmentarem la seva descripció històrica mitjançant un criteri cronològic i a través dels diferents noms oficials amb els que va ser coneguda al llarg de la seva existència.
*1896.- Emplaçament de la Caserna de Cavalleria sobre un plànol de finals del segle XIX. (Font AHCB)
Les primeres notícies sobre la intenció de bastir una caserna militar en aquesta zona es remunten al maig de 1880 quan diversos periòdics locals (El Diluvio i La Publicidad) informen de la voluntat de l'exèrcit espanyol de construir una instal·lació militar en el límit oriental de l'Eixample de Barcelona i del barri d'Hostafrancs fent frontera amb la línia de ferrocarril cap al barri de Sants i el sud de Catalunya. (actualment Avinguda de Roma).
CASERNA MARIA CRISTINA (1898 - 1902)
El primer projecte és aprovat el 1898 i s'hi preveu construir una caserna que rep el nom de Maria Cristina, aleshores reina regent d'Espanya atesa la minoria d'edat del futur rei Alfons XIII. Les obres començaran als anys següents, si bé les dificultats econòmiques són paleses i l'exèrcit no passa tampoc pel seu millor moment després de la desfeta militar que suposa la pèrdua de les darreres colònies espanyoles d'ultramar a Cuba i Filipines.
Al gener de l'any 1900, el procés constructiu encara es troba en els fonaments de l'edifici i tot plegat ofereix una imatge poc seriosa en relació a la continuïtat normal de les obres.
CASERNA ALFONS XIII (1902 - 1931)
Amb l'arribada al tron d'Alfons XIII un cop assolida la majoria d'edat per regnar (16 anys), la caserna canvia de nom i és dedicada al nou Rei. El procés de construcció segueix endavant i s'hi inauguren les primeres dependències durant aquesta primera dècada del segle XX
El 1909 la Caserna ja té activitat de Jutjat militar i acull al Regiment de Cavalleria número 11 Dragones de Numancia. D'altra banda s'hi construeixen també cinc edificis d'habitatges per oficials i suboficials al tram el carrer València.
*1900's.- Vista de la recinte de la Caserna des de la cantonada entre els carrers Tarragona i València amb els primers habitatges militars (a la dreta de la imatge) que s'hi van construir (Foto: Autor desconegut)
CASERNA DE NUMÀNCIA (1932 - 1968)
Durant el període republicà la caserna va perdre les seves originàries referències reials en la seva denominació i fou rebatejada amb el nom de Numància. També va tenir el seu protagonisme en l'alzamiento militar feixista a Barcelona del 19 de juliol de 1936, que desencadenaria la Guerra Civil. Gran part dels militars de la caserna, pertanyents al Regiment de Cavalleria número 10, es van unir a la insubordinació contra la República incorporant-se als del la caserna del Bruc (Pedralbes), que baixaven pel carrer Numancia camí del centre de la ciutat. En arribar a la plaça Espanya van ser interceptats per forces lleials a la República i els enfrontament es reproduïren al llarg de la Gran Via fins a la plaça de la Universitat.
Amb el desenllaç de la Guerra Civil i l'adveniment del franquisme, la caserna mantindria ja fins al final dels seus dies el nom de Caserna de Numància.
Els pisos militars del carrers Vilamarí i València.
L'any 1954 es va procedir a la construcció de 212 habitatges per a oficials i suboficials en edificis de cinc plantes més baixos al carrer València/Vilamarí [1]. Aquests pisos encara continuen dempeus i s'hi poden veure diversos escuts militars a la façana.
A finals d'octubre de 1979, la policia va descobrir un túnel soterrani que travessava el carrer Vilamarí des d'un edifici en construcció a la vorera d'enfront dels habitatges militars. Els responsables van ser detinguts i pel que es va concloure posteriorment, pertanyien a un grup anarquista que pretenia alliberar presos de la Model i atemptar contra els habitatges provocant alguna explosió.
L'afectació de la Caserna al carrer Llança
El carrer Llança, projectat per Cerdà des del Paral·lel fins al carrer Bernat Metge (actual avinguda Josep Tarradellas), ja va tenir des del principi un caràcter intermitent. Després d'un primer tram entre Paral·lel i el carrer Diputació, la gran illa de l'Escorxador General (avui Parc Joan Miró) interrompia el seu curs, que es reprenia a partir del carrer Aragó. La Caserna del carrer Tarragona però, tornava a barrar-li el pas i passada la rasa del ferrocarril de l'actual avinguda de Roma el carrer continuava en un breu tram irregular al costat de la Presó Model fins al desaparegut carrer Bernat Metge. El tram a partir de l'avinguda de Roma va ser rebatejat amb el nom de carrer Nicaragua a partir de l'any 1942. La desaparició de la caserna i la seva reurbanització per construir-hi pisos permetria la recuperació del carrer Llança entre València i avinguda de Roma on acaba avui. No tindria la mateixa sort el carrer Mallorca que va continuar tallat a Vilamarí, conservant un primer tram aïllat més enllà del carrer Tarragona. El 8 de maig de 1967 la Comissió Executiva d'Urbanisme i altres Serveis de Barcelona aprovava una nova ordenació de l'espai ocupat per la caserna que preveia l'esmentada continuïtat del carrer Llança [2].
Aquesta nova reordenació va permetre la promoció i construcció d'un complex d'habitatges (Roma 2000) amb 3 torres de 15 plantes d'alçada situades a la banda de l'Avinguda de Roma, que es completaven amb altres 3 blocs d'habitatges paral·lels al carrer Tarragona fins al nou tram de Llança.
L'última instal·lació militar que va continuar activa a la zona va ser la Compañía Regional de Automóviles de la Cuarta Región Militar, que disposava d'un parc mòbil de camions, furgonetes, grues, cotxes, autocars i vehicles tot terreny, que donaven servei a totes les casernes de Catalunya. Transportaven soldats i oficials, documents, uniformitat i tota mena de material. S'hi accedia des de la cantonada Vilamarí/Avinguda de Roma i a l'interior hi havia sortidors de benzina, tallers mecànics, places d'aparcament cobertes i altres dependències administratives de la companyia. Aquesta unitat militar va quedar fora de servei a finals de la dècada dels 1990's. Tot seguit va ser enderrocada i als seus terrenys s'hi va construir un hotel amb façana a l'Avinguda de Roma i uns jardins a l'interior d'illa (Jardins de Safo).
___________
[1].- Tatjer, Mercè. Cent anys de cases per a militars a Barcelona. Blog Carrer. Federació d'Associacions de Veinals de Barcelona (FAVB). 2018. Enllaç aquí
[2].- Blasco Comellas, Josep Maria. El Ensanche de Cerdà. Blog Espacio Psicoanalítico de Barcelona (EPBCN). Enllaç aquí