MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a JOANA FRANCÈS
Cap a mitjans dels anys 1960's l'eix format pels carrers Muntaner, Balmes i Ronda del General Mitre al barri de Sant Gervasi va començar a donar senyals de voler convertir-se en un nou sector de centralitat de l'oci nocturn. L'obertura de locals com Bocaccio, Le Clochard, El Papagayo o la boîte George V així ho confirmaven. D'altra banda, l'oferta es va complementar amb l'obertura de diverses sales de cinema molt apreciades pels cinèfils de l'època (ABC, Atenas i un anys després Ars). En aquest context va aparèixer un nou local que incloia cafeteria (Montparnasse) i sala de festes (Chez Maria Dolores)
Era situat al número 368 del carrer Balmes, als baixos de l’edifici Schmidt, una construcció règia d’estil monumentalista, també anomenat noucentista de postguerra, tant propi dels primers anys del franquisme. Aquest edifici era coronat per una vistosa cúpula nervada de pissarra i va ser projectat per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrnts (1883-1965) i construït a l’any 1949 a la cantonada amb la Ronda del General Mitre.
El local, com es desprèn del seu nom, estava vinculat a la figura de la cantant María Dolores (Maria Dolores Tapia Sánchez) una cordovesa afincada a Barcelona després d’haver viscut una etapa parisenca. La seva discografia presentava diversos temes, alguns de versió en castellà de cançons franceses. Mai va aconseguir però, un reconeixement i una popularitat generalitzades. Al 1967, només un any després de la seva obertura, ja va ser reformat en profunditat per donar-li un aspecte més elegant i al 1969 s'hi va instal·lar una nova pista de ball lluminosa.
Si ens atenim a com es presentava el local a la publicitat, Chez Maria Dolores va tenir diversos formats al llarg de les seves dues dècades d'existència (ball-estéreo club, saló de te, sala de festes i finalment discoteca)
*1969.- Algunes actuacions d'aquell any a Chez María Dolores.
A banda de les actuacions de la pròpia Maria Dolores, sovint acompanyada dels seus flamencos, per l'escenari del local van desfilar importants noms del món de l'espectacle del moment com Pascal Danel, Salomé, Paco Michel, Ennio Sangiusto, Los 3 Sudamericanos, Peret, Los Guacamayos, Los Hermanos Calatrava, Cassen, Antonio Machín, Julio Carabias, Santiago Ausó, Robert Jeantal, Santi Sans, Dyango, Los Ídolos, José Guardiola, Dodó Escola, Juanito Segarra, entre d'altres.
Avançada la dècada dels 70's el local va entrar en progressiva decadència fins que va desaparèixer cap al 1977.
