MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a JOANA FRANCÈS i ENRIC COMAS i PARER
Als inicis del segle XX ja començaven a ser habituals les empreses dedicades a emmagatzemar o simplement guardar tota mena de mobles, andròmines i objectes de gran volum. El Guardamobles Salat del carrer Lleida, al costat de l'Exposició, en va ser un de força popular a partir dels anys 1930's. No gaire lluny d'allà, al numero 414 de la Gran Via (carrer Corts aleshores), ja se n'havia obert un a mitjans de la dècada dels 1910's: l'anomenat Guarda-Mobles Públic Barnadas. Ocupava tota la finca situada entre els carrer d'Entença i Vilamarí a la vorera mar de la Gran Via. La profunditat de la superfície de la finca permetia sectoritzar les dues alçades i els baixos de l'interior de l'edifici per disposar d'un notable nombre de departaments de diverses capacitats, que es llogaven per metres cúbics satisfent un pagament mensual al propietari del guarda-mobles.
A partir de 1915 l'empresa reforma l'edifici i passa a anomenar-se Guarda Muebles Público, a la vegada que anunciava superfícies per guardar no solament mobles, sinó qualsevol tipus d'efectes, i disposava d'oficines als Hotels de Vendes dels carrers Pelai i Tallers.
És a la dècada següent quan seguint la publicitat emesa, el negoci passa a anomenar-se Guarda Muebles Público Barnadas. Finalment amb l'obertura de l'Exposició de 1929 el Guarda-mobles es convertiria en Garatge Barnadas, un aparcament per deixar els cotxes durant les visites al certamen internacional i es va ampliar a les finques adjacents dels números 34 i 36 del carrer Vilamarí. El 1933 va esdevenir Mercat d'Ocasions.
