RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 12 de novembre del 2011

PASSATGE LLIBERTAT. (1910's-1960's)

El passatge Llibertat era una via dels afores de l'antic terme de Les Corts de Sarrià, lleugerament allunyada cap al sud del nucli de la Colònia Castells i la plaça del Carme. Discorria paral·lel a les vies de direcció mar-muntanya de la trama de l'Eixample Cerdà entre el carrers de Calàbria i Rocafort i per sobre del carrer París.

*1890.- Un plànol de finals del segle XIX  en el que s'aprecia que el curs del que després seria el passatge Llibertat coincidia amb el del Camí Vell de Sarrià. (Plànol: Institut Cartògràfic de Catalunya. ICC )

Un estudi de l'evolució cartogràfica de la zona ens porta a concloure que el passatge fou urbanitzat durant les primeres dècades del segle XX, al voltant del curs del que va ser el Camí Vell de Sarrià. Era format majoritàriament per construccións de poca alçària amb predomini de les de caràcter industrial, tallers i magatzems de només planta baixa. Servia també de límit al recinte de la fàbrica de la Compañía Anónima de Productos Químicos que hi havia a la zona. Per fer-nos una idea aproximada era similar al passatge Sagristà situat només a un cent metres (entre Calàbria i Viladomat)  i que s'ha conservat fins el nostres dies.

*1933.- Dos plànols corresponents al periode de la República. El passatge Llibertat s'estenia envoltat d'indústries i fàbriques que varen desaparàixer amb l'obertura del carrer Infanta Carlota, que en aquells anys ja estava projectat amb el nom de Bernat Metge. (Plànols: ICC )

Acabada la Guerra Civil algunes de les fàbriques que s'estenien al seu voltant van plegar obligades per la futura obertura del carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui avinguda Josep Tarradellas), una via tractada amb prioritat i mim per les autoritats i que constituí una de les grans operacions urbanistiques de l'època. A mitjans de la dècada dels 1950's l'ajuntament va decidir la desaparició del passatge Llibertat per obrir el carrer Rocafort (que aleshores s'acabava al carrer Paris) fins a la Infanta Carlota. La continuïtat del carrer Rocafort i la nosa que feia el passatge a l'explotació immobiliària de la zona van afavorir la decissió de suprimir-lo, tot i que, de ben segur, que també el nom d'aquest passatge no li resultava gaire atractiu a l'oficialitat franquista de l'època.


*1954.- Retall del diari La Vanguardia on s'informa del projecte de supressió del passatge Llibertat

*1958.- Obert el carrer de la Infanta Carlota, quedava aleshores per obrir l'últim tram del Carrer Rocafort. Això va suposar la desaparició del passatge Llibertat a conseqüència de la reordenació de l'illa que va quedar dividida en dos. (Plànol: ICC )  

L'any 1954 ja s'anunciava per l'ajuntament la supressió del passatge i es convocava als possibles afectats a fer les oportunes reclamacions. Però no fou fins a final de la dècada dels 1960's que es va començar a construir a la zona. L'antic espai delimitat per Calàbria-Paris-Londres-Infanta Carlota quedava dividit en dues illes de l'Eixample: una completa (Calàbria-Londres-Rocafort-Paris) i l'altra triangular (Rocafort-Paris-Infanta Carlota). La primera ocupava l'espai on hi havia hagut el passatge Llibertat i el 1973 ja estava majoritàriament edificada amb pisos nous de trinca. A l'altra s'hi va construir un edifici d'habitatges propietat de Correus, que va obrir als baixos una de les seves subseus amb una oficina de la Caja Postal de Ahorros.

*2011.- Ordenació actual de la zona. Com es pot comprovar al plànol, existeix encara un tram del Cami Vell de Sarrià entre Gelabert i Josep Tarradellas que antigament era la continuació del passatge Llibertat.  (Plànol: Web de l'Ajuntament de Barcelona