REIAL CLUB DE TENNIS DEL TURÓ. Santaló 121. (1912-1968)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1944.- Una imatge de les pistes del Real Club Tennis del Turó amb una curiosa tanca de fusta. Al fons el carrer Santaló i a la dreta la Via Augusta. (Foto: Valls Gili)

El Tennis Turó sempre va tenir la fama de ser el club aburgesat i pijo dels amants de l'esport de la raqueta. Des de la seva fundació i abans de mudar-se al final de la Diagonal, on encara és avui, es va establir al solar delimitat pels carrers Via Augusta, Santaló i Descartes on va romandre més de cinquanta anys. Era un espai triangular tan limitat que només hi va poder concentrar un total de cinc pistes de terra batuda (inclosa la principal amb una petita graderia lateral), a banda de la piscina i l'edifici social que quedava a la banda del carrer Descartes.

En els seus primers anys el club era conegut oficialment amb el nom de Lawn Tennis Turó. Entre els jugadors històrics del club cal esmentar a Eduard Flaquer i Enrique Maier Müller (conegut com Bubbi Maier), que, tot i pertànyer després al Reial Club de Tennis Barcelona, va iniciar la seva formació al Tennis Turó i fou el primer tennista espanyol que va guanyar a Wimbledon, en la modalitat de dobles mixtos, formant parella amb la jugadora nordamericana Elizabeth Ryan. Era l'any 1932.

*1953.- Vista de les pistes del RC Tennis Turó amb la futura Via Augusta encara sense urbanitzar en primer terme. (Foto: Josep Maria Sagarra/ANC)

*1963.- Vista aèria del recinte esportiu amb la cruïlla Santaló/Via Augusta al centre de la imatge.
 

*1965.- Vista general de les instal.lacions del Reial Club de Tennis Turó en els seus últims anys a Santaló / Descartes. En primer terme es pot veure la Via Augusta. (Foto: Fondo TAF / ANC).

Tradicionalment el club organitzava un torneig internacional de tennis durant les Festes de la Mercè. Arribats els anys 1960's, el creixement urbà de la ciutat va aconsellar de plantejar-se un trasllat i al mateix temps d'ampliar el nombre de pistes. Tot i que els més nostàlgics no concebien el club fora d'aquells límits de sempre, la majoria dels socis, reunits en una assemblea extraordinària celebrada a l'abril de 1966 sota la presidència de Joan A. Maragall, van decidir iniciar una nova etapa en un nou emplaçament. Un any després, el Real Club de Tennis Turó va inaugurar les seves noves instal·lacions a l'entrada de la ciutat per la Diagonal, prop del límit amb el terme municipal d'Esplugues de Llobregat. A banda del trasllat, això suposava una ampliació considerable de les pistes de joc. Però continuava sent un club d'elit. Només va acceptar 200 socis més.

*1967.- Anunci publicat a La Vanguardia, en el que la Junta Directiva del RCT Turó fa públic que només acceptarà una ampliació de 200 socis amb motiu del trasllat del club als terrenys del final de la Diagonal.