RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dijous, 4 d’octubre del 2012

LA VASQUITA. Bar. Pas de Sota Muralla 13. (1940's-1960's)

*1958.- El bar La Vasquita  amb un grup de badocs i un client atipant-se a peu de vorera. (Foto: Leopoldo Pomés)

A la banda més propera al port del sector dels Porxos d'en Xifré hi ha un carrer en forma d'ela, que només te números senars a les seves cases. Es diu Pas de Sota Muralla i el seu nom evoca aquell mur de pedra que constituia la defensa maritima de la ciutat coneguda com la Muralla del Mar.
El Pas de Sota Muralla va ser durant el segle passat lloc de bars i restaurants econòmics, abans que cap als anys 1960's l'arribada massiva dels anomenats basars, on es venien electrodomèstics i tota mena d'objectes per a la llar a preus molt econòmics, canviés una mica la fesomia. Avui encara s'hi poden veure, perfectament reformats i integrats a la litúrgia turística del Port Vell, alguns d'aquests antics establiments com Casa Tomasa (1942) al número 1 davant l'escultura de Roy Lichtenstein, o Casa Pascual (1916) al numero 7, davant del Palau de Mar. 
Altres com La Vasquita, que el fotògraf Leopoldo Pomés va immortalitzar en aquesta inoblidable instantània de finals dels 1950's, no van aguantar el pas dels anys ni l'adveniment a la zona d'altres comerços. El Gran Bazar El Faro-Cellini va ocupar el seu lloc.
De la foto del bar, situat al número 13, en podem extraure algunes icones inoblidables d'aquesta mena de Bars-Comidas tan habituals de l'època. El rètol rectangular de Teléfono Público, que anunciava la presència a l'interior d'un aparell per telefonar mitjançant fitxes, la xapa publicitària de Pepsi-Cola adossada a la paret o el tendal verd enrotllable esponsoritzat per la competència amb el nom de l'establiment al centre. Elements d'un altre temps que avui només podriem trobar en algun antiquari.


Dos dels rètols presents a la foto del Bar La Vasquita, propis de la iconografia dels Bars-Comidas dels anys 1950's.