RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dijous, 23 d’octubre del 2014

FINCA I CASA MIRALLES. Passeig Manuel Girona (1919-1960's)


*1922.- Una de les poques fotos conegudes del xalet de la finca Miralles amb el seu aspecte semblant a una gegantina barraca valenciana. A la dreta veiem la porta d'accés a la finca amb la seva coberta original obra de Gaudí. 

Projectada per l'arquitecte reusenc Domènec Sugrañes i Gras (1878-1938), col·laborador de Gaudí a La Pedrera i a la Sagrada Família, el xalet d'Hermenegild Miralles i Anglès, un empresari dedicat a la fabricació de materials per a la construcció, era situat a la part sud de Sarrià, sobre l'actual passeig de Manuel Girona. El nom de la finca ha passat a la història perque la porta principal del recinte, encara avui conservada i restaurada, és una de les obres menors d'Antoni Gaudí.
El xalet de Miralles era una construcció inspirada en la barraca valenciana amb diversos cossos i una creu de quatre braços molt gaudiniana que coronava el cim de l'edifici principal. Disposava d'una altra barraca, més petita i paral·lela al mur que delimitava el recinte, que originàriament servia d'habitatge dels masovers. La finca va veure limitada la seva superfície quan es van instal·lar al costat unes cotxeres de la companyia de tramvies.
                                         
Hermenegild Miralles i Anglés (1859-1931)

*1933.- Emplaçament de la Finca Miralles sobre un plànol topogràfic municipal amb la casa en forma de barraca valenciana en vermell. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1930's.- Aspecte exterior de la porta d'accés a la Finca Miralles (Foto: Bert i Claret)

El conjunt va ser enderrocat cap a mitjans dels anys 1960's i com a vestigis gaudinians s'ha conservat part del mur ondulat i sobretot la porta d'entrada que va ser esplèndidament restaurada cap a finals dels anys 1990's, tot afegint-hi a peu d'entrada una escultura del propi Gaudí dempeus, que és la perdició de qualsevol turista oriental aficionat a les fotos.

*1962.- La barraca de la Finca Miralles emparedada entre un edifici de nova construcció i el de les cotxeres. Al fons el passeig central que hi havia a la Gran Via de Carles III abans de la construcció de la Ronda del Mig (Primer Cinturó de Ronda). 
Abaix: una imatge captada des de la banda del Passeig Manuel Girona. S'hi pot veure la porta de Gaudí i els sostres de les dues barraques. (Fotos: Fons TAF/ANC)

 
   

*2013.- Vista actual de la porta monumental de la Finca Miralles amb  l'estàtua de Gaudí a l'entrada.

MAGATZEM INDUSTRIAL. Gran Via 567. (1906 - 1936). CASA REY (1906-1915) / BALAGUER Articles de pell (1917-1924).

Article elaborat amb el suport d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


*1917.- El magatzem de Gran Via 567 durant el temps que va acollir l'empresa de pells Balaguer y Cia.

Situat a la Gran Via entre Muntaner i Casanova, molt a prop de l'actual passatge Valeri Serra, aquest magatzem va tenir diversos usos al llarg de la seva existència. 
Inicialment (1906-1916) va acollir el magatzem de la Casa Rey especialitzada en el comerç de brodats.

*1912.- Publicitat de Casa Rey.

Entre 1917 i 1924 va ser la fàbrica de pells, cuirs, i altres articles per al calçat Balaguer y Cia. l'empresa que va ocupar la nau. Era aquesta una de les empreses d'importació més importants del ram i eren agents exclusius per a tot Espanya de nombroses fàbriques de pell anglosaxones.

*1917.- Publicitat de Balaguer y Cia.

*1924.- Les màquines de cosir Naumann van ocupar el local entre 1924 i 1927.

Posteriorment el magatzem acolliria l'empresa de màquines de cosir Naumann i ja en temps de la República el local va tornar al negoci de les pells amb la Teneria Moderna Franco-Española.
Finalment (1935) l'immoble va ser reformat a fons i abandonaria ja definitivament la seva condició de magatzem industrial per esdevenir Cinema Doré, sala oberta el 1936, que després es rebatejaria efímerament com a Cine Durruti (1938) i el 1939, acabada la Guerra Civil, va reaparèixer a la cartellera com a Cine Dorado. Amb el pas dels anys i després de successives reformes la sala es va convertir en l'actual Club Aribau amb 2 sales, després d'un petit període com a Club Doré.