RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dimarts, 23 de gener del 2018

CINE MUNDIAL. Gran de Gràcia / Salmerón núm. 37 (1910-1968)

 
L'antic Café Viñas (anteriorment conegut com Café de la Esperanza) va ser convertit el 1910 en el Cine Mundial. Així doncs, el 23 de juny d'aquell any aquest nou cinematògraf ampliava l'oferta al carrer Gran de la Vila de Gràcia per satisfer els desitjos dels seguidors de l'emergent setè art.
El local, a banda de pel·lícules, oferia també programes de complement amb varietats. El seu primer propietari, Joan Viñas, va ser un dels fundadors del Sindicat d'Empreses Cinematogràfiques de Catalunya.
Posteriorment el local va passar a mans de l'empresari Francesc Salas que el va integrar dintre de la seva companyia Empresa Films, que gestionava conjuntament les sales gracienques Principal, Smart i Trilla .
Al març de 1935, el Mundial va acollir una sessió de cinema documental i musical organitzada per Socors Roig de Catalunya sobre cinema antifeixista.
Amb l'inici de la Guerra Civil la sala va ser incautada pel sindicat anarquista CNT-FAI a través del seu Sindicat Únic de l'Espectacle.
Amb el franquisme va tornar a obrir com una sala de reestrena de barri on no hi faltaven sovint algunes sessions, amb finalitats comercials, com la presentació de de la rentadora Karin per l'empresa Genercom S.A. el 3 d'0ctubre de 1967.
El Mundial va tancar portes el 15 de setembre de 1968 amb la projecció d'un programa doble integrat per Una luz en el hampa (The Naked Kiss) de Samuel Fuller, i les aventures d'un grup d'arqueòlegs en terres de l'antic Egipte amb Robert Taylor i Eleanor Parker protagonitzant El Valle de los Reyes.
Posteriorment el local va ser ocupat per un garatge i aparcament d'automòbils.

 *1964.- Els dos últims films projectats al Mundial de Gràcia

CAFÉ DE LA ESPERANZA / CAFÉ VIÑAS (1876-1910)


El Café de la Esperanza, obert al públic el 1876, era situat al numero 37 del carrer Gran de Gràcia. Hi actuaven regularment artistes de varietat i oferia tota mena de d'atraccions. S'accedia al local a través d'un tanca que portava a un petit jardí. Tenia també tenia sortida per la part del darrera a la plaça de Sant Miquel on amb el pas del temps es va edificar una capella evangèlica.
Quan el local va canviar d'amo va ser rebatejat amb el nom de Cafè Viñas, fins que el 23 de juny de 1910 es va transformar en el Cine Mundial.
Jordi Torras [1], un dels nostres grans estudiosos de la història del cinema a Barcelona, el va incloure en el seu conjunt d'articles publicats al periòdic La Vanguardia durant els anys 1980's i 1990's.  

[1].- Torras Comamala, Jordi. El Café de La Esperanza. La Vanguardia. Edició del 14 de gener de 1999.