RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dilluns, 28 de febrer del 2022

CONSULATS A LA PLAÇA CATALUNYA

 ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ



La centralitat indiscutida que va assolir la plaça Catalunya des de principis del segle XX, va portar a les delegacions consulars dels països més rellevants del planeta a establir les dependències del seus consulats a edificis d'aquesta plaça.



USA

(1920's-1930's)

Plaça de Catalunya 22. (Banca Arnús)


A l'any 1797 el president nordamericà John Adams va nomenar William Willis com a primer consul dels Estats Units a Barcelona. De fet, la capital catalana va ser una de les primeres ciutats europees, després de Belfast i Nàpols, que disposà de consol nordamericà. El 1895 els Estats Units van concedir a la seva seu consular de Barcelona la categoria de Consulat General.
Va ser a les vigílies de l'Exposició Universal de 1929 quan el Consolat es va establir en un pis de l'edifici de la Banca Arnús situat a la cantonada de la plaça Catalunya amb la Rambla de Canaletes.

*1929.- La bandera americana oneja des d'un balcó de la façana de la Banca Arnús. (Foto: Merletti)

Allà hi romangué fins a l'any 1937 quan s'establí en una torre de l'avinguda del Tibidabo i va arribar a acollir l'Ambaixada de la República Espanyola a causa del replegament de l'exércit republicà a la Guerra Civil. Aquella seu era el domicili particular del ciutadà nordamericà Max Klein.

El 1959 el consolat es va establir a la seva seu actual al passeig de la Reina Elisenda al barri de Sarrià prop del Monestir de Pedralbes. 


FRANÇA

(1932?-1955?)

Plaça de Catalunya 20. (Société Générale de Banque)



*1932.- Una de les habituals recepcions que oferia el consul francès el dia 14 de juliol. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

El Consulat va estar emplaçat a la segona planta de l'edifici. L'edifici de la Société Générale va acollir al llarg de la seva història nombroses entitats frenaces a banda del Consulat


ALEMANYA

(1939-1945)

Plaça de Catalunya 21. (Banco de Vizcaya)


Obert el desembre de 1939 a l'edifici del Banco de Vizcaya situat a la cantonada amb Rivadeneyra. El triomf de les tropes franquistes a Barcelona va propiciar l'obertura de la seu consolar del III Reich a la plaça Catalunya. El segon pis de l'edifici va acollir les dependències que tingueren una gran activitat durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial. 
La caiguda del II Reich amb la mort de Hitler al maig de 1945 es va organitzar una sèire d'actes al conmsolat per rebre el condol de tost els que  No cal dir que de l'oficialitat franquista i la seva afinitat a la causa nazi va propiciar l'èxit d'aquests actes, tot i que començava a albirar-ser una creixent preocupació pel futur del règim davant la imminent victòria total dels aliats.


*1939.- Retall de l'edició de La Vanguardia del 19 de desembre on s'informa de l'obertura del consulat del III Reich a la plaça Catalunya.

*1945.- Retall de l'edició de La Vanguardia del 6 de maig sobre l'agraiment del cònsul a les mostres de condol dels barcelonins per la mort del Führer.


ITÀLIA

(1923-1929)

Plaça de Catalunya 17. (Casa Segura)




*1925.-

*1926.-


Posteriorment les dependències del Consolat van ser traslladades a Via Laietana 47 (19??) davant l'imminent enderroc de l'edifici 


IRLANDA

(1960's?)

Plaça de Catalunya 20. (Société Générale de Banque)

Rivadeneyra 1. 3r.




AÚSTRIA

(1959-1960's)

Plaça de Catalunya 9. 5è pis. (Casa Pich i Pon)



Inaugurat el 26 d'octubre de 1959 a la casa Pich i Pon essent cònsol el senyor Gunther Müller Roeffs. Posteriorment es va emplaçar al número 147 del carrer de Sepúlveda (1968)

*1959.- Retall de La Vanguardia del dia 27 d'octubre de 1959 recollint la notícia de la reobertura del Consulat d'Aústria a la Casa Pich i Pon

CANADÀ

(1990's - Actualitat)

Plaça de Catalunya 9. 1r. 2a. (Casa Pich i Pon)



L'últim consolat obert a la plaça Catalunya fou el de Canadà que encara hi roman a la casa Pich i Pon 

dissabte, 26 de febrer del 2022

VISORS DE MARTE VISION. (1961-1992)



L'estructura d'un visor de pagament de Marte Visión

A la segona meitat del segle passat el turisme anava guanyant adeptes i presència als carrers de la ciutat. Això provocava una certa proliferació dels reclams publicitaris i de tota mena d'aparells clarament orientats a què els forasters hi anessin buidant les seves butxaques. Els visors de Marte Visión n'eren un clar exemple.


*1967.- Un grup de visors de Marte Visión instal·lats a la plaça del Teatre a la Rambla. La clientela en aquest cas eren marins de vaixells de l'armada dels Estats-Units fondejats al port i les imatges, com indica el rètol superior, eren relatives a les Festes de la Mercè. (Foto: Autor desconegut).

Consistien en un grup de peanes, sovint agrupades formant un cercle, d'un metre i mig d'alçada cadascuna i d'un color blau viu. Permetien de veure vistes estereoscòpiques de monuments de la ciutat o d'algun esdeveniment ciutadà. L'usuari hi introduia una moneda i havia d'acostar els seus ulls a una mena de lents que hi havien situats al centre de la columna per tal de veure les imatges que anaven passant una rera l'altra. Per als més petits, o el més baixets, una plataforma metàl·lica, a la manera d'un graó, situada a la pròpia columna els permetia guanyar uns centimetres i possibilitar-los la visió.

El pare i credor d'aquest mecanisme va ser Jaume Calafell i Pifarré (1917-1986), un fotògraf català que els va inventar, dissenyar i patentar. L'historiador Ramon Barnadas ha tingut cura de recuperar la memòria i l'activitat de Calafell. Els seus visors estereoscòpics de Marte Visión, presentats a la Fira de Mostres de Barcelona de 1961, es van instal·lar a les zones més cèntriques i turístiques de la ciutat. N'hi havia a les Rambles, al Portal de la Pau, al parc de Montjuïc i també al de la Ciutadella. Sovint les imatges feien referència a esdeveniments ciutadans singulars, com les Festes de la Mercè o les il·luminacions del Nadal. Eren, per tant, unes eines força adequades per a facilitar la promoció turística de la ciutat. Es van instal·lar als carrers des de començaments de la dècada dels 1960's i varen romandre-hi fins a les vigílies a de les Olimpíades del 1992. 

*1935.- Un jove Jaume Calafell en el seu estudi fotogràfic. (Foto: Família Calafell).

dissabte, 19 de febrer del 2022

JACOB & JOSEF KOHN. Mobles corbats. Magatzem a Elisabets 3 (1880's) i botiga a Plaça Catalunya 21. (1908-1912)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

*1910.- Emplaçament de la botiga de mobles Jacob & Josef Kohn a la Plaça Catalunya. (Foto: Barcelona artística e industrial)

El desaparegut Imperi d'Austria-Hongria va ser el bressol del moble de fusta corbada, també conegut amb la denominació de Moble de Viena. Diversos fabricants com els Germans Thonet, Fills de D.G.Fischel o Jacob & Josef Kohn van ser els precursos i els principals artífexs d'aquest tipus de mobiliari originari de l'Europa Central. Aquests mobles, amb la fusta tractada al vapor per aconseguir formes diverses, eren orientats tant per al seu ús domèstic a la llar privada com per als establiments públics (especialment cafès i restaurants) i incloien taules, cadires, canapès, balancins, perxers i també mobles infantils, que van ser els principals productes que aquestes empreses van posar al mercat a les principals capitals europees des de l'últim terç del segle XIX.

A Barcelona l'empresa dels germans Jacob i Josef Kohn va ser la pionera en la venda del moble de Viena. De la seva primera sucursal se'n sap que va ser instal·lada cap a l'any 1880 al número 3 del carrer Elisabets, prop de la plaça del Bonsuccés. Allà hi havia el seu dipòsit principal i la venda es realitzava a diverses botigues (Baldomero Martínez a Pelai 50) i també als magatzems El Siglo de les Rambles.


*1888.- Estand dels germans Kohn a l'Exposició de Barcelona de 1888. (Foto: Pau Audouard).

A l'abril de 1908 els Kohn van obrir una botiga de mobles als baixos de la Casa Agustín Goytisolo (la de la torreta del rellotge)  al número 21 de la plaça de Catalunya.

*1908.- Notícia de l'obertura de la botiga de mobles de Jacob & Josep Kohn sutuada a la vorera sud de la plaça Catalunya. Al text no s'esmenta el nom de la botiga, si bé no hi ha dubte que es la dels germans Khon. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 25 d'abril.)

L'establiment era just al costat de la Cerveseria de Munich i només va romandre obert quatre anys. A finals de 1912 el local ja estava ocupat per la Confiteria de Guillermo Llibre i posteriorment per l'efímer Restaurant Savoy  Per la seva banda, els mobles corbats de Viena es van continuar venent, ara en exclussiva, als Grans Magatzems El Siglo.

Dissortadament no existeix cap document gràfic conegut de l'interior de la botiga de la Plaça Catalunya.  

*1911.- Una de les poques fotos conegudes de l'establiment on s'aprecia el rètol que identifica la botiga de mobles dels germans Kohn. (Foto: Josep Brangulí). 

*1913.- Catàleg dels mobles que es podien trobar a la botiga.


[1].- Vives Chillida, Julio. Blog sobre El Mueble de Viena. https://muebledeviena.com/acerca-de/

dimarts, 15 de febrer del 2022

CASA DE BANYS DE TRAS-CORREO (Xalet del Moro). Nova de Sant Francesc 14 - Passatge de la Pau 3/5. (1870's-1910's)

 Agraïments a VÍCTOR OLIVA i FRANCISCO ARAUZ


*1888.- Tarja publicitària de la Casa de Banys, coneguda com de Tras-Correo. (Font: Col·lecció Victor Oliva)

Una de les cases de banys més populars en la història de la ciutat. Era emplaçada al passatge de la Pau, un carrer paral·lel a la Rambla que era la continuitat del passatge Escudillers. també s'hia accedia per carrer Nou de Sant Francesc, L'edifici va ser projectat el 1873 per l'arquitecte Jaume Brossa i Mascaró i constava de planta baixa i primer pis. Cridava l'atenció pel seu estil neomudèjar amb els característics arcs de ferradura a les finestres. No obstant això, una ullada als plànols dels quarterons de Miquel Garriga Roca (traçats entre 1856 i 1860) ens permet identificar que en aquella zona ja s'indicava l'existència d'una Casa de Banys i d'un passatge amb aquest nom amb anterioritat al 1873.

La publicitat generada en els anys seguents ens presenta a l'edifici de formes diverses, sempre però amb un estil arabitzant. També hi ha coincidencia en considerar que el local tenis dos accesos, l'un pel número 14 del carrer Nou de Francesc i l'altre pel carrer de Tras Correo número 5.

El local va anar ampliant progressivament els seus serveis incorporant tota mena de banys, amb una publicitat que primava en tot moment el caracter medicinal i guaridor d'aquestes teràpies amb poders curatius sobre afeccions com el reuma, la gota o l'artritis.



*1883.- Dos retalls de La Vanguardia on s'anuncia la inauguració de nous serveis de banys i es descriuen les característiques de les noves instal·lacions. També hi figura el doctor Jaime Martí com encarregat mèdic i director del local. (Edició del 21 de gener de 1883)

*1895.- Anunci de l'establiment. (Font: Barcelona en la mano. Col·lecció Francisco Arauz.)

Entrat el segle XX l'edifici va obrir una nova etapa com a casa de prostitució amb el nom del Chalet del Moro