MIQUEL BARCELONAUTA
El 15 de maig de 1992 tres joves palentins de la localitat d'Aguilar de Campoo van obrir una discoteca singular al barri de Poblenou. Animats pel boom que representava la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics havien decidit provar fortuna i confiar en les expectatives de negoci que augurava la cita olímpica i la projecció ciutadana als anys següents. La zona escollida, relativament a prop de la Vila Olímpica, en un barri amb futura expansió, que aviat seria conegut com el 22@, els va semblar el lloc ideal per emplaçar el seu negoci. La localització exacta era a la cantonada dels carrers Avila i Tànger i el seu nom Merlín.
El local impressionava a qualsevol que s'hi acostava per la seva aparença de castell medieval amb les parets revestides de pedra artificial que li donaven un aspecte singular. I l'estil medieval no era només a l'exterior sinó que l'interior del local també reproduïa columnes, arcades i parets de cartró pedra pintades de motius fantàstics (bruixes, fades, mags, guerrers...).
Tot i que escapava radicalment de les últimes tendències en interiorisme, que en aquells temps van omplir la ciutat de locals freds i fashion, el Merlín va aconseguit aviat una clientela fidel i habitual, que permetria la continuïtat del local, sense canviar de nom ni d'estètica, durant 30 anys.
Al gener de 2023 al Merlín li va arribar l'hora final. Un fons d'inversió havia comprat l'immoble i no renovaven el lloguer als propietaris de la discoteca. L'Ajuntament d'Ada Colau també hi era darrera amb l'objectiu municipal de construir-hi habitatges de lloguer amb protecció oficial. Tot això unit que al districte del 22@ ja no es concedien més permisos per a locals d'oci nocturn va suposar la clausura del Merlín que va viure la seva ultima sessió el 14 de gener de 2023. Finalment al febrer de 2024 el local va ser enderrocat.
Quina llàstima que es tanquin llocs així, gràcies per documentar-ho.
ResponEliminaQuina història tan curiosa la del Merlín! M’ha sorprès que mantingués la mateixa estètica durant 30 anys, sobretot en una ciutat on els locals canviaven tant amb les modes. Les fotos transmeten molt bé aquell ambient de castell medieval, amb una personalitat que avui seria difícil de trobar en una discoteca. També és interessant veure com un local pot acabar formant part de la memòria d’un barri durant dècades. Llàstima que finalment desaparegués, però almenys en queden aquestes fotografies i històries. Per cert, també he trobat vinci spin app mentre navegava, però aquest record del Merlín és molt més nostàlgic.
ResponElimina