RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dilluns, 18 de març del 2024

PAVELLÓ DEL MARROC A LA FIRA DE MOSTRES. (1942-1960's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS, JAUME MAS, ELOY FERNÁNDEZ CASTILLO, FRANCISCO ARAUZ i DARIUSZ OSIAK.



*1942.- Vista frontal del Pavelló Marroquí captada des de la base de la Torre de la Llum. 

El 8 de setembre de 1942 tornava la Fira de Mostres a Barcelona. Després de 5 anys d'interrupció 2 per la Guerra Civil (1937-38) i 3 més (1939-40-41) per l'inici del règim franquista, tornaven a Montjuïc els estands en un país destrossat, dominat per la repressió i econòmicament presidit per l'autarquia.

Una de les novetats importants, quant a estructures noves de trinca, fou el Pavelló Marroquí. Era una construcció lleugera amb un cert impacte visual. Es va erigir en un espai proper al Paral·lel rere del Palau de les Comunicacions i Transports (actual Palau núm. 1 de la Fira). Quedava orientada a la base de la Torre de la Llum i destacava pel seu marcat estil musulmà, que reproduïa una mesquita amb el seu minaret guarnit amb gelosia de color blau i una cúpula blanca que cobria el vestíbul interior d'accés. També s'hi podia identificar un pati interior encolumnat al bell mig de la construcció.

Segons asseguren les cròniques de l'època, aquest pavelló va ser construït en només vint dies i inaugurat el mateix dia que s'obria l'edició de la X de la Fira de Mostres. El tinent general Luis Orgaz Yoldi (1881-1946) havia ideat la reproducció d'un edifici típic del Marroc i els arquitectes municipals Ramon Reventós Farrerons (1892-1976) i Adof Florensa Ferrer (1889-1968) es van posar mans a l'obra. El projecte artístic fou del pintor Mariano Bertuchi Nieto (1884-1995). A la inauguració del Pavelló hi van ser presents el ministre d'Indústria i Comerç Demetrio Carceller Segura (1894-1971) i el governador civil de Barcelona Antonio Correa Veglisón (1904-1971). 

*1943.- El Governador Civil Antonio Correa Veglisón i el Ministre d'Indústria i Comerç Demetrio Carceller al peu del minaret del Pavelló marroquí. (Foto: Pérez de Rozas).

Cal remarcar que a les diferents edicions de la Fira de Mostres, el franquisme va presentar el Protectorat Espanyol del nord del Marroc amb un posat marcadament paternalista propi del país colonitzador, que destacava a la regió magribina més pel pintoresquisme de les seves tradicions i cultura que pel seu potencial econòmic i industrial. D'altra banda, l'autarquia aplicada per l'Estat requeria de poder importar productes del Marroc per contribuir a salvar la malmesa economia espanyola especialment al anys immediatament posteriors s l'acabament de la Guerra Civil.

*1942.- Retall de l'edició del dia 9 de setembre d'aquell any del periòdic La Vanguardia, on s'informava de les activitats que es realitzaven al Pavelló del Marroc de la Fira de Mostres. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

El pavelló va tenir una presència destacada en els primers anys del franquisme. Durant la Fira de l'any 1955 el Rei Hussein de Jordània va visitar-lo, si bé la seva importància va anar minvant a mesura que passaven els anys d'un imparable procés de descolonització, que tingué com a punt final la dissolució del Protectorat Espanyol sobre el país marroquí. La paral·lela retirada dels francesos va permetre la independència del Regne del Marroc assolida l'any 1956 on Espanya conserva Ceuta i Melilla i un enclau a la costa atlàntica anomenat Ifni i descolonitzat posteriorment. A partir d'aleshores s'aprecia un intent de mantenir bones relacions amb el nou país independent, que permet reactivar l'activitat al pavelló. A l'edició de la Fira de 1956 la premsa remarcava que les fotografies de Mohamed V i les banderes imperials ja presidien les sales i estances del pavelló [1]. S'evitava però, fer qualsevol esment a què Espanya havia perdut una part del seu territori colonial. Posteriorment i d'una manera progressiva a partir dels anys 1960's, el pavelló anirà perdent presència i protagonisme i al mateix temps es modificarà i alterarà la seva estructura original. A començaments dels anys 1960's ja no es parlava de pavelló marroquí oficialment sinó de Pavelló de l'Àfrica on Espanya conservava encara les colònies de Guinea Equatorial (Rio Muni i l'illa de Fernando Poo) amb importants recursos derivats de la producció del cafè i la fusta.  

*1942.- A la dreta de la imatge es pot observar l'extrem de la porxada que complementava el recinte del pavelló.(Foto: Col·lecció privada de Francisco Arauz).

*1942.- El Pavelló Marroquí durant la celebració de la Fira de Mostres (Foto: Col·lecció privada Dariusz Osiak

El desmantellament del Pavelló Marroquí va ser progressiu. Ja als inicis dels anys 1960's havia perdut la part superior del minaret d'un forma similar al que havia succeït amb la part superior de la veïna la Torre de la Llum. Posteriorment es va eliminar la cúpula blanca de l'entrada i se n'aplanà el sostre. L'edifici resultant va servir per altres finalitats alienes a la cultura marroquí. D'alguna manera podríem considerar que al llarg dels anys 1960's al ja anomenat Ex-Pavello Marroquí era com una mena d'afegitó als múltiples estands alimentaris que s'emplaçaven a la Plaça de l'Univers durant la fira. 


*1942.- Detalls de l'interior i del pati del Pavelló Marroquí. (Fotos: Col·lecció privada de Francisco Arauz).

*1942.- Anunci publicat a la premsa amb motiu de l'obertura de la X Fira de Mostres de Barcelona. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

El Pavelló es va conservar fins a finals de la dècada dels 1960's, tot i que en els seus últims anys va ser objecte d'algunes reformes i modificacions quan ja havia perdut gran part del seu aspecte original.  Finalment, als inicis de l'any 1970 es va procedir al seu desmantellament i enderroc definitius.  


    
*1947.- A la XV Fira de Mostres es van plantar palmeres datileres als voltants del Pavelló de Marroc amb tot un seguit de bakalitos (botigues magribines) amb productes del Protectorat Espanyol. (Foto: Catàleg de la Fira de Mostres-1947).

*1966.- El Pavelló Marroquí entre la Torre de la Llum i el Paral·lel amb el minaret ja retallat en la seva part superior i la cúpula blanca suprimida. (Foto: Generalitat de Catalunya)

*1970.- Vista a vol d'ocell de les obres d'enderroc definitiu del Pavelló Marroquí (Foto: Fons ICGC

________________

[1].- El Noticiero Universal. Suplement del 16 de juny de 1956.