MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE
Heus ací un carrer desaparegut, però no del tot. Va desaparèixer del nomenclator i cap indicació l'identifica avui amb aquest nom, ni amb cap altre, però conserva uns 10 metres del seu traçat i es troba en una zona de gran centralitat. A poc més de cent metres de la plaça de Catalunya. És el típic cul de sac, un carreró sense sortida, que el vianant inquiet podrà identificar com el resultat d'alguna reordenació urbanística que va malmetre la seva continuïtat.
El carrer, o el que queda d'ell, va actualment del Portal de l'Àngel, rera de l'edifici del Banco de España fins prop de l'àbsis de l'església de Santa Anna i es fàcilment reconeixible per l'existència de la botiga de torrons i altres llaminadures de Planelles Donat.
La petita via va ser coneguda també com a carrer del Tripó de l'Angel per la seva proximitat al Portal del mateix nom i per a no confondre'l amb d'altres carrerons que hi havia a la ciutat amb aquest nom [1].
Al segle XIX algunes publicacions el descrivien com un carrer perillós idoni per l'activitat de lladregots i malfactors. La corba sobtada, gairebé en angle recte, que descrivia el seu curs facilitava tant l'emboscada sobtada i imprevista com la fugida corrent dels amics de l'aliè.
A partir de 1870 es van anar construint els edificis que ocupaven el carrer del Portal de l'Àngel entre els de Fontanella i de Santa Anna. Entre ells hi figuraven la Casa Joan Pou (1871, obra de Modest Tapias) i la Casa Caterina Barceló (1872, obra d'Antoni Robert) que ocupava la cantonada amb Fontanella en el que després seria la plaça de Catalunya. El carrer del Tripó va quedar reduit a un carreró sense sortida perqué els nous edificis aixecats al Portal de l'Àngel entre Tripó i Santa Anna van fer desaparèixer el tram posterior del carrer.
Així doncs, el que havia estat el carrer del Tripó havia quedat ocult per les cases adjacents que donaven continuitat a la Casa Segura en direcció mar, però especialment per la del número 27, la façana de la qual s'endinsava pel propi carrer Tripó i el tancava totalment descrivint un angle recte. Com ja s'ha dit, el tram posterior de les cases de Portal de l'Àngel que inicialment permetien al carrer del Tripó arribar fins al de Santa Anna havia estat eliminat.
A l'any 1929, la publicació mensual D'ací i d'Allà incloia un article dedicat al carrer del Tripó signat amb pseudòmin per Barceloni de la Ribera (A.C.) que explicava la història del carrer.
L'empresa de La Canadenca va comprar la Casa Segura i les adjacents fins al carrer del Tripó al 1932. A partir d'aleshores va començar un llarg procés d'enderroc que acabà el 1935. L'empresa elèctrica havia previst construir sobre el solar la seva seu corporativa, però l'esclat de la Guerra Civil fa frustrar l'execució del projecte.
Acabada la Guerra Civil el solar va ser adquirit pel banquer Juan March i l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro però, finalment, va ser el Govern espanyol el que el va comprar per construir-hi la seu barcelonina del Banco de España que s'inaugurà pel general Franco el 1955.
______________
[1].- L'Enric H. March en el seu magnífic blog Bereshit, la reconstrucció de Barcelona i altres mons, ha fet una extensa recerca sobre tots els carrers barcelonins que històricament van dur el nom de Tripó. El total és de cinc.