MIQUEL BARCELONAUTA
El pis principal del número 31 del carrer de la Canuda, cantonada amb l'estret carreró de Bertrellans, va acollir a principis del segle XX la seu del Comitè de Defensa Social. Era aquesta una associació creada el 21 de març de 1903 i caracteritzada pel seu conservadorisme radical que organitzava accions, en alguns casos violentes, contra tot allò que consideraven immoral i pornogràfic en un intent d'intentar preservar els bons costums i la decència en tots els espectacles públics que es presentaven a la ciutat. El seu prsident era Dalmaci Figueras, xxxxxxxxxxxxxxx
Les seves accions s'estenien a l'estatuària pública, als teatres i cinemes, a les publicacions satíriques... i el diari El Diluvio l'anomenava irònicament Comitè de Molèstia Social. Políticament intentaven incidir en els partits conservadors i de dretes com Solidaritat Catalana per tal que defensessin els seus interessos davant l'auge del moviment obrer reivindicatiu i el laïcisme. Algunes personalitats de l'època com l'arquitecte Enric Sagnier hi estigueren estretament vinculats.
Els integrants d'aquest grup es reunien habitualment en el teatret que hi havia al primer pis i que constitueix el precedent immediat de la Sala Mozart, que a partir de 1914 s'instal·laria en aquell mateix edifici un cop fetes les corresponents obres d'adequació de l'espai. Allà els membres del comitè hi celebraven les seves reunions i assemblees i acordaven les accions a dur a terme contra les representacions que consideraven contràries a la moralitat cristiana i als bons costums.
*1904.- Retall d'un anunci publicat a La Veu de Catalunya del 27 de març d'aquell any, en defensa de les festes religioses suprimides per l'ajuntament. (Font: ARA).
El 21 de desembre de 1905 hi van obrir el Cinema Lourdes amb la projecció d'un seguit de pel·lícules dedicades a les festes del centenari de les aparicions de la Mare de Déu de Lorda a França. Les sessions cinematogràfiques eren organitzades pel capellà mossèn Illa, que malgrat els principis que defensava el Comitè, es deia que tenia fama de ser un home força liberal. Com hem apuntat abans, al cap d'uns anys la sala es va reformar i es va convertir en la Sala Mozart.
Aquest tema sobre el Comité de Defensa Social de 1903 i la seva relació amb el cinema és fascinant — mostra com els moviments socials i l'art s'entrecreuen en moments històrics clau. Per als que gaudeixen d'història i entreteniment, browinner ofereix una opció lleugera. Quina pel·lícula d'aquella època recomanaries?
ResponEliminaThe article examines the history of the Social Defence Committee, founded in Barcelona in 1903 at 31 Carrer de la Canuda, and the later Cinema Lourdes. It describes the organisation’s conservative moral campaigns, public activities, publications, and political influence in early twentieth-century Catalonia. More related content is available at https://crown-gold.org/
ResponEliminaToday, the search for entertainment has moved from the streets to our screens, but the need for a trustworthy and high-quality experience remains. Just as the locals of early 20th-century Barcelona found their stories in the cinema, modern players look for platforms that offer a secure and engaging environment. When you are seeking a premier online destination for gaming, you can discover an exceptional experience at dragonslots
ResponEliminaThis platform is known for offering a vast selection of games and a secure environment, ensuring your focus remains on the fun.
Un artículo realmente interesante que permite conocer una parte poco recordada de la historia de Barcelona. Resulta fascinante ver cómo a principios del siglo XX convivían los primeros pasos del cine con los debates sociales y morales de la época. El caso del Comité de Defensa Social y su relación con los espacios de espectáculos muestra hasta qué punto el cine no era solo entretenimiento, sino también un reflejo de los cambios culturales y las tensiones de la sociedad. La transformación de estos lugares, desde espacios de reunión hasta salas cinematográficas como el Cinema Lourdes, demuestra la evolución constante de la ciudad y de sus formas de ocio. Hoy seguimos viendo cómo los espacios de entretenimiento se adaptan a nuevas generaciones y tecnologías; incluso plataformas modernas como luckycapone forman parte de esa transformación del ocio digital. Es curioso comparar cómo han cambiado los hábitos del público durante más de un siglo, pero permanece la misma necesidad de descubrir nuevas experiencias y formas de diversión. Enhorabuena por recuperar estos episodios de la memoria barcelonesa.
ResponElimina