MIQUEL BARCELONAUTA
El dia 20 d'octubre de 1901 es va constituir la cooperativa El Reloj, que comptava en aquell moment fundacional amb només 33 socis. La seva activitat va començar en una petita botiga de lloguer emplaçada als baixos del número 5 del passatge de Batlló. Ben aviat, però, l'augment del nombre de socis i l'espai extremadament reduït del local van aconsellar un local més ampli, que el van trobar al costat, al número 1 del mateix passatge, fent cantonada amb el carrer de Provença. Aquest foren els inicis d'El Reloj, una entitat que es movia al voltant del barri del mercat del Ninot i que amb el pas del temps tindria una especial importància en la creació de la Unió Cooperatista Barcelonesa.
El primer reglament de la cooperativa requeria als seus socis la condició d’obrers, 100 pessetes d'aportació inicial que es podien pagar en quotes i 15 pessetes per drets d’ingrés. D'altra banda, els estatuts prohibien tractar de temes polítics o religiosos, si bé el debat sobre el cooperativisme va estar present en moltes de les reunions de la junta directiva.
Cap al 1911 les sol·licituds de famílies per ingressar a la cooperativa eren nombroses i es va haver de limitar el nombre d’associats. La solució final, però, demanava disposar d'un edifici més gran i, després que crear una comissió específica per a aquest fi, acabarien comprant un solar per aixecar una nova seu pròpia. Abans d'un any, la feina estigué feta i van adquirir un solar a la cantonada entre els carrers Comte Borrell i Rosselló. L'escriptura de compra es va signar el 24 d’abril de 1912.
Les obres del nou edifici van ser a càrrec del contractista Joan Amat i del mestre d’obres Antoni de Facerías i Marimón (1846-1918). Adjacent a l'edifici principal es va construir un forn col·lectiu i també les instal·lacions en les quals va començar l’activitat incipient de la fusió de les Cooperatives per la Matança del Porc. La construcció de la nova seu d'El Reloj va requerir un gran esforç econòmic que va comportar l'increment a 500 pessetes de l’aportació individual de cada soci al capital social. La meitat d'aquesta quantitat s'ingressava mitjançant una aportació setmanal d’una pesseta per associat fins a aconseguir la suma indicada. La resta provenia dels beneficis sobrants de les operacions de compravenda.
