La peça monumental més representativa de la dictadura franquista a Barcelona va ser el Monumento a los Caídos, erigit a zona nord de la Diagonal, al bell mig de la zona universitària de Pedralbes i just davant del Palau Reial on el dictador s'allotjava quan visitava la ciutat. El conjunt va ser projectat pels arquitectes municipals Adolfo Florensa i Joaquin Soteras seguint un encàrrec de l'alcalde Simarro. Integraven el conjunt una gran columnata que servia de fons amb la frase Dulce decorum est pro patria mori i una peana amb una estàtua de Josep Clarà amb un home dret que en sostenia un altre de mort entre el seus braços. La peana i l'escultura que centraven el conjunt estaven col.locades sobre un espai d'aigua.
La inauguració es es va produir el 19 d'octubre de 1951 amb la presència del general Moscardó. Durant el tardofranquisme, la proximitat de la zona universitària, les habituals manifestacions de protesta dels estudiants i la llunyania del centre de la ciutat van afavorir els atemptats contra el monument. El mes de maig de 1972 hi va esclatar una bomba i dos anys després, l'11 de gener de 1974, va quedar parcialment malmès en rebre l'impacte d'un fort explosiu com a protesta per la condemna a mort de l'activista llibertari Salvador Puig Antich.
Amb l'arribada de la democràcia, segurament ningú s'hagués cregut que el monument sobreviuria trenta anys a la mort de Franco. Però va ser així. L'estàtua de Clarà va aparèixer destrossada el dia 1 de juny de 2001 després d'un atemptat realitzat per joves independentistes, i posteriorment va ser retirada i restaurada pel seu valor escultòric, i enviada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
El desmantellament definitiu del conjunt monumental va tenir lloc a l'agost de 2005 i va costar 154.000 euros. L'ajuntament va conservar-ne una única columna, que fou dipositada en un magatzem municipal. El material resultant de l'enderroc va ser reutilitzat en obres de rehabilitació d'edificis i reparació elements monumentals, com a conseqüència del valor del tipus de pedra emprada en el monument que provenia de les clausurades pedreres de Montjuïc.
Em sembla que aquesta és la primera vegada que veig al teu blog una desaparició de la que m'alegro!
ResponEliminaHola a tothom, en primer lloc dir que la data està equivocada ja que va ser el 1 de juny i segón i més important tot i que els diaris van dir que va ser un atac independentiste, aquests no ho varen reivindicar.
ResponEliminaL, atac estava enmarcat dintre d, unes jornades Antifeixistes, i així es va reivindicar però als medis en aquell moment van decidir que no els interesava.
salut !!!!!!
Així és.I no va ser cap atemptat, sinó una acció per la memòria i contra el feixisme.
EliminaEl primer per la dreta, a la foto de dalt, no es en Samaranch ? Vull recordar que per aquella época era president de la Diputació de Barcelona... Ves qui había de dir que dotze anys mes tard diría alló de : "... a la ville de, un petit moment... Barcelona !!"
ResponEliminagracias,es tán interesant tot el Qué recordeu,gracias de nou.
ResponEliminaTot i que estic totalment d'acord en la retirada del monument, com a persona que s'interessa per la història arqutectònica em sap molt greu la pèrdua del monument.
ResponEliminaParlem de Josep Clarà, pedra de Montjuïch, el passat de Barcelona, etc...no és precisament una figura ecuestre, que això llavors si que es podria fondre.
Jo hagués donat el conjunt arquitectònic a algún museu (europeu si voleu).
Conservar una columna ho veig absurd.