RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

diumenge, 7 de novembre del 2010

CINE CERVANTES (1940-1972)

L'històric Cinema Frègoli, a la cantonada entre Consell de Cent i Passeig de Sant Joan, iniciava l'any 1940 una nova etapa. Per tal adequar-se a la nova legalitat vigent, imposada pels franquistes, que obligava a posar noms espanyols a totes les sales d'espectacles, el Frégoli fou rebatejat amb el nom inequívocament hispà de Cine Cervantes.
En aquell context de posguerra, la sala va esdevenir ràpidament punt de referència com a cinema de reestrena  familiar d'aquell barri frontissa, on la Dreta de l'Eixample perdia ja part del seu esplendor aristocràtic en ajuntar-se amb un territori molt més modest de la quadrícula Cerdà: el que formàven els barris de Fort Pienc i Sagrada Família.
Terenci Moix esmenta el Cine Cervantes en les seves memòries (El beso de Peter Pan) com el lloc on va experimentar el seu primer contacte sexual, i déia irònicament que resultava curiós que "el cinema on per primera vegada em van fotre mà, tenia nom d'escriptor manco".
El 8 de juny de 1972, el Cervantes tancava portes i tot seguit era enderrocat. Al solar  resultant s'hi va aixecar el restaurant espectacle Scala Barcelona. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada