*1963.- Una vista aèria del Gasòmetre de l'Arenal, conegut popularment com la Caldera, entre la torre d'aigues de Macosa i l'entramat de vies del ferrocarril de l'estació de Poblenou. (Foto: Arxiu Nacional de Catalunya)
*1969.- La silueta de La Caldera al fons. En primer terme el passeig Marítim i a continuació les barraques del Somorrostro. (Foto: Arxiu Nacional de Catalunya)
Gran estructura metàl·lica integrada en l'històric passatge industrial de Poblenou i concretament en les instal·lacions de Catalana de Gas de l'Arenal davant de les antigues vies del tren i el mar. Fou construit paral·lelament a la veina estació de la RENFE de Poblenou i era situat al final del petit carrer dels Ferrers, tocant a Taulat, on actualment aquest carrer s'eixampla i esdevé passeig.
L'estructura formava part de la fàbrica de gas de l'Arenal, productora durant molts anys l'anomenat gas ciutat (o manufacturat), que progressivament seria substituit pel gas natural. La producció de gas ciutat, a partir del carbó, va començar a Barcelona l'any 1843, i la matèria primera es va canviar per naftes de petroli a partir de l'any 1961. La fàbrica de gas de l'Arenal va ser inicialment propietat de Gas Lebon i posteriorment passà a Catalana de Gas S.A.
Amb l'arribada de l'olimpiada de Barcelona 92, tota aquella zona industrial va començar a veure's alterada per la construcció de la nova façana marítima. A l'octubre de 1990 el gasòmetre fou desmantellat i enderrocada tota la fàbrica de l'Arenal. Dissortadament no se'n conserva res.
*1989.- L'estructura del gasòmetre emergia rera el paissatge ferroviari de l'estació de Poblenou (Foto: Marta Domínguez Sensada).
*1990.- Els últims dies de l'estructura, que va ser desmuntada per parts, per reurbanitzar tota la zona. (Foto: Marta Domínguez Sensada)
Gracias por descubrirnos una vez más el pasado reciente de Barcelona.
ResponEliminaBon nadal i una abraçada.
Benvolgut Miquel,
ResponEliminaFelicitats pel teu bloc! M'omple de goia i de satisfacció veure publicades fotografies del gasòmetre del Poblenou, barri on vaig nèixer i que acull part del patrimoni arquitectònic industrial de Barcelona.
Encara recordo el dia que la meva mare va entrar a la meva habitació, estorada i posant-se les mans al cap, per avisar-me de que estaven enderrocant La Caldera. Només vaig poder agafar la càmera, sortir corrents al carrer i fotografiar-ne el procés. La Caldera era un element estimat pels habitants del barri, formava part de la nostra memòria industrial, paisatgística i social.
Malauradament, gran part de les construccions industrials del Poblenou amb valor arquitectònic i social han estat enderrocades degut a la pressió i l'especulació immobiliària exercida sobre el barri des de la reforma urbanística promoguda arran del context de les olimpíades del 92. Actualment, el procés de destrucció s'ha aturat parcialment quan, gràcies a l'acció veïnal i amb el suport de la Universitat, s'ha aconseguit aprovar el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Espero que l'esmentat pla aturi o relenteixi el degoteig de "desaparicions".
Us facilito un enllaç al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic del Poblenou (http://www.22barcelona.com/documentacio/pat_el_aprov.pdf) i al Cercador de Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona en el que estan catalogats els edificis subjectes a protecció (http://w10.bcn.es/APPS/cat_patri/elements.do).
Salut
Quan records!!!!
ResponEliminaEl meu pare treballava a la fabrica del Gas i vivíem al carrer del taulat al número 115. Quants records.Gracies per aquest blog
ResponEliminaAgustí Fresquet
El recordo com un element grandiós que surgía, d'entre els blocs de pisos i xemeneies del Poble Nou. Allà al fons, des del lloc que acostumava a freqüentar a l'estiu, amb la tovallola estesa sobre la sorra de la platja de la Barceloneta, front l'Hospital de Santa Maria del Mar i l'altre instal.lació industrial de la Catalana de Gas entre les vies del tren i López Varela. Estiu del 1986, just acabat el curs escolar. Grans records d'un passat industrial al districte que més canvis ha sofert aquests darrers trenta-cinc anys.
ResponElimina