RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dimarts, 28 de desembre del 2010

ZONA ESPORTIVA DEL CF BARCELONA (1959-1981)


*1968.- Vista aèria de la zona esportiva del FC Barcelona. El Palau Blaugrana i la pista de gel encara no havien estat construits. La fletxa assenyala els camps d'atletisme i d'entrenament situats a l'altra banda de l'actual Avinguda d'Arístides Maillol. 


A finals dels anys cinquanta, quan l'avinguda d'Arístides Maillol duia el nom de la División Azul, el FC Barcelona era encara CF Barcelona i el Palau Blaugrana i el Miniestadi ni tant sols existien, el Barça va condicionar una zona esportiva sobre uns terrenys sobrers de la gran finca que havia permès la construcció del Camp Nou. Eren terrenys situats a l'altra banda del curs de la Riera Blanca prop del límit amb l'Hospitalet.
Allà, envoltant un camp de rugbi de gespa, s'hi va construir una austera pista d'atletisme, que va permetre durant prop de dues dècades l'entrenament de la secció atlètica del club blaugrana. Les instal.lacions es completaven amb una pista de ciment per a la pràctica del bàsquet i de l'hoquei patins i diversos camps de futbol de petit format de gespa i terra. El de gespa va ser emprat durant anys pel primer equip que hi feia els seus entrenaments. El camp de davant de la masía no existia encara.
La zona esportiva arribava fins al límit de les pistes de tennis del Club Esportiu Laietà, que es va instal.lar allà a mitjans dels seixanta després d'abandonar les històriques instal·lacions de Viladomat-Rosselló. Aquell era un lloc molt freqüentat per socis i seguidors veterans i jubilats que, a manca d'un local per reunir-se, ocupaven els bancs d'aquella zona per conversar sobre la marxa de l'equip o fer petar la xerrada sobre les jugades polèmiques de l'ultim partit del club del seus amors. El març de 1966 el president Enric Llaudet va inaugurar l'enllumenat artificial de la zona esportiva i altres millores que incloien vestidors pels jugadors i pels àrbitres.
A l'època que Cruyff va jugar al Barça (1974-1978) el camp número 2, situat davant de les facultats de Lletres de la zona universitària de l'avinguda de Gregorio Marañón, era el lloc habitual d'entrenament del primer equip. En aquells anys s'hi juntava molta quitxalla i aficionats per veure les evolucions dels seus idols i demanar-los autògrafs quan arribaven o marxaven del camp d'entrenament.
El Mundial de futbol de 1982, que va comportar l'ampliació del Camp Nou i la construcció del Miniestadi, va fer desaparèixer la pista d'atletisme i la major part dels camps d'entrenament d'aquella zona esportiva que va deixar d'anomenar-se així passant a donar protagonisme al Miniestadi.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada