CARRER DE LA CORRIBIA (S. XV - 1953)



Del carrer de la Corríbia ja se'n tenia notícia documental el 15 d'agost de 1409 en una Ordre del rei Martí l'Humà, segons la qual l'hospici anomenat Casa de Joan de Sant Joan havia de ser enderrocat per tal que aquell carrer pogués arribar al palau major. En aquells inicis del segle XV i en castellà oficial se l'anomenava Coharrubia. El significat del mot corríbia és dubtós. Potser l'explicació més lògica és la que apuntava Agustí Duran i Sanpere en un article a La Vanguardia de l'any 1934. L'historiador identificava una corríbia amb un pas per recòrrer en contraposició als carrers sense sortida o als que presentaven dificultats per enllaçar amb d'altres i conformar itineraris.

En el llenguatge popular però, aquesta via va rebre el noms de carrer dels Sellers i de les Escales de la Seu. Arrencava del carrer Tapineria i discorria pel davant de les escales de la catedral fins a la plaça Nova.

*1915.- La casa del gremi de sabaters del carrer de la Corríbia, que va ser reconstruida en els seus dos primers pisos a la plaça Sant Felip Neri.

La construcció de les escales de la catedral es remunta a l'any 1545. Fou aleshores quan el Capítol Catedralici va decidir urbanitzar aquell entorn i el carrer de la Corribia va perdre les primeres edificacions en ser enderrocades varies cases, així com  dues torres de l'antiga muralla romana, que donaven al pòrtic d'entrada a la seu. Al seu lloc es van construir les escales d'accés per salvar el desnivell existent. Aquest esponjament va donar lloc a la plaça de la catedral.
De les edificacions més notables hi destacava la casa del gremi de sabaters, datada de l'any 1565 i renovada el 1740, tal i com constava en una gran planxa de bronze, amb una bota de muntar gravada, que figurava al balcó del primer pis. Un altre edifici d'aquell carrer era la casa de la confraria dels taverners edificada el 1556 i restaurada el 1751.

Tot aquest espai va ser força castigat per les bombes de l'avió nacional i els seus aliats italians durant els bombardeigs sobre la ciutat de l'any 1938.

*1905.- Després del tram eixamplat de davant de les escales de la catedral, el carrer continuava al fons fins la plaça Nova

Acabada la Guerra Civil es va procedir a eixamplar i reordenar tota la zona, a la vegada que s'intentava dotar d'una major visibilitat la façana de la Catedral i el seu entorn. Així, foren enderrocades les cases que donaven a la Pia Almoina, mentre que la casa del gremi de sabaters va ser traslladada a la veina plaça de Sant Felip Neri.

*1932.- El carrer de la Corríbia (marcat en vermell) durant els anys de la Segona República en un plànol topogràfic municipal. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

Dues imatges del carrer de la Corríbia captades des del mateix lloc, el punt on arrencava el carrer en trobar-se amb els de Tapineria i Ripoll. La de l'esquerra correspon als anys 1910's i la de la dreta la dècada dels 1940's. (Fotos: Fons Cuyàs i Brangulí)

*1950.- Imatge captada des de dalt de la catedral on es poden apreciar els treballs d'enderrocament de les cases del carrer de la Corribia. Solament la del Gremi de Sabaters (núm. 21), que és la que es veu més a la dreta, seria conservada i la façana traslladada pedra a pedra al seu nou emplaçament a la plaça de Sant Felip Neri on avui acull el Museu del Calçat. (Foto: ANC)  

*1950.- Les cases del carrer de la Corribia foren progressivament enderrocades per deixar l'espai lliure a l'avinguda de la Catedral.

*1951.- Les cases adossades a la muralla que es veuen a la fotografia foren les últimes en enderrocar-se.

El 1953 el carrer de la Corribia era ja història i havia desaparegut totalment. En el seu lloc s'estenia l'àmplia avinguda de la Catedral amb el llarg edifici de cinc pisos on avui hi ha l'Hotel Colon i que enllaçava amb la part que es va urbanitzar en obrir-se la Via Laietana a la plaça d'Antonio Maura.