Situat a l'extrem sud de l'antic municipi de Les Corts, els orígens del Mercat del Ninot cal buscar-los en el veí vapor tèxtil Batlló, avantpassat de l'actual Escola Industrial, que reunia a les seves rodalies un petit mercat ambulant, que s'hi instal·lava els dissabtes al matí per captar clients a la sortida de la feina entre els obrers amb les butxaques plenes de la setmanada que els pagaven. D'aquell gran vapor tèxtil encara en queda avui com a testimoni el passatge Batlló, entre els carrers de Rosselló i Provença, al costat de l'Hospital Clínic.
Pero el punt inicial del barri del Ninot era situat una mica més avall, en direcció a Barcelona, on es va formar un nucli de tavernes i comerços al voltant del carrer Villarroel, entre València i Mallorca, que arribava fins al popular Pont del Mico (Casanova-Aragó) a la frontera ferroviària amb Barcelona.
Segons ha comentat Lluis Permanyer seguint les memòries de l'escriptor Lluis Millé, el nom de Mercat del Ninot prové d'una d'aquestes tavernes en la que s'hi va col·locar un ninot farcit de palla, la qual cosa va propiciar que l'establiment quedés batejeat com la taverna del Ninot. L'establiment en qüestió era situat a l'actual núemro 107 del carrer València i va pertànyer a un comerciant de ferros vells de nom Joan Clapés que la va obrir el 1880. Altres autors afegeixen que, anys després, la pubilla de la taverna es va prometre amb un jove pescador de la Barceloneta, i en una visita a casa seva va presenciar el desballestament d'un vaixell. La noia va quedar encisada amb el mascaró de proa que representava un grumet que portava a la mà el títol aconseguit a l'escola nàutica. Els companys del jove van serrar el ninot i el van portar a casa la pubilla i el seu pare el va col·locar a la façana de la taverna, fet que en va incrementar la fama quan la gent de l'indret va començar a dir vaig a comprar vi al Ninot i, per extensió, es referien també a aquell mercat ambulant que hi havia prop de la taverna com el Mercat del Ninot.
Segons ha comentat Lluis Permanyer seguint les memòries de l'escriptor Lluis Millé, el nom de Mercat del Ninot prové d'una d'aquestes tavernes en la que s'hi va col·locar un ninot farcit de palla, la qual cosa va propiciar que l'establiment quedés batejeat com la taverna del Ninot. L'establiment en qüestió era situat a l'actual núemro 107 del carrer València i va pertànyer a un comerciant de ferros vells de nom Joan Clapés que la va obrir el 1880. Altres autors afegeixen que, anys després, la pubilla de la taverna es va prometre amb un jove pescador de la Barceloneta, i en una visita a casa seva va presenciar el desballestament d'un vaixell. La noia va quedar encisada amb el mascaró de proa que representava un grumet que portava a la mà el títol aconseguit a l'escola nàutica. Els companys del jove van serrar el ninot i el van portar a casa la pubilla i el seu pare el va col·locar a la façana de la taverna, fet que en va incrementar la fama quan la gent de l'indret va començar a dir vaig a comprar vi al Ninot i, per extensió, es referien també a aquell mercat ambulant que hi havia prop de la taverna com el Mercat del Ninot.
En aquells temps les mercaderies tenien que pagar taxes i impostos per entrar a Barcelona, de manera que anar a comprar a aquell mercat situat prop de la frontera entre ambós municipis permetia aconseguir els productes més barats. Aquest fet va provocar més d'una picabaralla entre els ajuntaments de Les Corts i Barcelona. Finalment, el municipi de Les Corts va decidir condicionar el terreny i el Mercat del Ninot s'acabà consolidant en l'explanada que avui ocupa la mansana Villarroel-Provença-Casanova-Mallorca on es va inaugurar el 20 de juny de 1893. De primer se'n deia Mercat del Porvenir (o de l'Avenir), però popularment sempre es va conèixer amb el nom de Mercat de Ninot. En aquells primers temps, les parades eren a l'aire lliure, sense coberta fixa. El 1912 l'ajuntament va comprar els terrenys i l'any 1933 es va cobrir el recinte amb l'estructura metàl·lica dissenyada per Antoni de Falguera Sivilla i Joaquim Vilaseca Rivera amb un tancament perimetral de maó vist. Durant el franquisme es va tornar a oficialitzar la seva denominació original com a Mercado del Porvenir, però recuperada la democràcia es va tornar a imposar la denominació popular de Mercat del Ninot.
És fantàstic el teu blog, és molt fi i intel·ligent i amb molt gust.
ResponEliminaM'agraden els teus post, els miro cada dia amb molt interès i dedicació, sobretot als quals segueixo i em segueixen que ja és feina, i com això del blog és un vici per a mi, solament veig el telenotícies el migdia i a la nit, i els progrmas que veig, són Kracovia, el dilluns i Polònia el dijous i la resta del meu temps lliure al meu blog, treball i sóc mestressa de casa...
Mari Trini.
Tenim -com ja he dit- que la Bodega de EL NINOT, del pagès mal forjat amb boina, estava molt més pròxima a l’incipient mercadillo de Villarroel, entre València i Mallorca (prohibit al 1890 per l’Alcalde Félix Maciá i Bonaplata, en perpetua lluita amb el de LES CORTS) que la que (contràriament al que En Josep Ma. Huertas Clavería( , va publicar al 1976. Vaig escriure-l’hi dos vegades a Telee-Xpres, sens cap resposta- que la situava “als voltants” del Parque de Bombers, cosa IMPOSSIBLE donat que no es va començar a fer, fins l’any 1888). El mercat actual, va inaugurar-se el 20 de Juny de 1984, sens estar acabat. En Lluís Permanyer( -en canvi- situa (1966) la Bodega just on correspon, al carrer de València 107, des de l’any 1890 [(Va a la Pàg. 9) Això també o ratifica En Emilio Perelló Mestres( qui assegura que de molt jove encara va conèixer la Bodega de EL NINOT, (Nombrada així, perquè a la façana, hi havia una fornícula, amb un pagès molt mal forjat, amb boina) regentada per una família de Gratallops. Al temps, va convertir-se en Casa Antonio. La vaig (diu l’Emili) conèixer de molt nano. Jo -Josep Ma. Sans- des de els meus primers records de l’entorn, i gràcies als oncles-avis, Teresa i Pepe, em refermo en que al portar-me a casa (1939-1943) i passar davant del 107, sempre em repetien senyalant la façana, on hi havia una fornícula, amb un pagès molt mal forjat, amb boina, que en aquell lloc ells hi havien conegut la Bodega nombrada de EL NINOT, dels Xicolí de Gratallops que, FORÇOSAMENT TENIA QUE SER L’ORIGEN DEL NOM DEL BARRI. Aquesta casa, tal com havia ocorregut amb la nº. 105 dos o tres anys an-tes, també va enderrocar-se. L'AGROMAN -1950- va annex-ar-la a l'edifici de la fabrica Rafel
Elimina