RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dijous, 17 de març del 2011

ABRACADABRA. (1970's-1980's)

*1980's.- Un fullet anunciador del local amb la diversitat d'emocions que oferia.

Situat al carrer Nou de Sant Francesc, prop de la Plaça Real i el carrer Escudellers, l'Abracadabra va ser un dels locals alternatius més singulars de la contracultura a partir dels anys 70's.  El seu aspecte interior ja era d'una extrema i encisadora sordidesa. La seva ubicació, al bell mig d'un dels centres de distribució de droga més actius de la ciutat, afavoria les constants batudes policials. A l'Abracadabra s'ajuntaven tota mena de noctàmbuls, que anaven des dels hippies dels seus primers anys barrejats amb delinquents, drogaaddictes, traficants i joves estudiants. Els punks també hi feren cap a finals dels setanta. La sala principal era al fons del local on la gent es reunia al voltant d'un espai que feia les funcions de pista de ball, vorejada de grans esglaons que formaven una mena de graderia, on el públic s'asseia per contemplar les evolucions del personal i viure viatges inoblidables.
L'artista conceptual Jordi Benito (1951-2008) va convertir el local que havia acollit l'Abracadabra en la seva casa particular cap a la dècada dels 90's.

10 comentaris:

  1. No sé quan va tancar, però es va obrir l'any 1977. Jo vaig anar uns quants cops al principi. Una de les atraccions del local era un cambrer (propietari?) disfressat de Groucho Marx i caminant com ell, que prenia les comandes en un rotlle de paper de vàter. Aleshores semblava molt trencador. Quant estava molt ple, no estava per fer el xou.

    ResponElimina
  2. Jo també hi anava. M'agradaven les espelmes incrustades en els forats a la pared.

    ResponElimina
  3. Recordó que aseguts fora del local els veins ens tiraven boses de plastic plenas de aigua per la escandalera que feiem.recordo al Loquillo al lin.era un local meravellos.inclus recordó la última canço que vare soñar Abans de tancarlo definitivamente era de Que en we will we will rock you

    ResponElimina
  4. Me acuerdo de aquellos maravillosos años mi hermano Chesco y yo éramos asiduos vivíamos en plaza duque de medinaceli e íbamos cada dia

    ResponElimina
  5. Tius! Una epoca que mai oblidaré. Les meves mes grans desmadrades!!! Toni

    ResponElimina
  6. Hola companys ! jo arribar a actuar al local amb un pianista que es deia Albert Cordonet i jo a la bateria , em dic Juanito Linares , dons això , salut !!!

    ResponElimina
  7. Jo vènia de Lleida, recordo a la barra un orinal de pedra usat ple de glaçons.....

    ResponElimina