RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dijous, 24 de març del 2011

BARÇALLES. Discoteca. (1990-1997)


Al barri de la Sagrada Família, sobre les restes de l'ampli local que havia ocupat l'antic cine Versalles, va emergir l'any 1990, la macrodiscoteca Barçalles, un espai que va alterar notòriament la vida nocturna d'aquell barri aparentment tranquil. La nova discoteca, amb un aforament per a mil cinc-centes persones, va ser oberta pels mateixos propietaris del Fibra Òptica i de l'Atlántida de Sitges i incorporava elements pocs vistos en les discoteques barcelonines. Per això, molt aviat es va guanyar una fama que la feia especialment atractiva per a tots aquells que volien viure la festa d'una forma espectacular i diferent. Els raigs làser i molt especialment els aspersors que ruixaven d'aigua des del sostre a tota la parròquia enfebrida que ballava sobre la pista, ajudaren a consolidar el Barçalles com un espai especial, però situat al  mig de la ciutat.
Fou possiblement aquest fet el que provocà l'inevitable conflicte amb l'entorn perque, tot i que el local va contribuir a dinamitzar el barri de nit, la gresca i el soroll que generava no va trigar gaire a topar amb els veins de la cantonada de Mallorca/Castillejos, que reclamaven el seu dret al descans nocturn i unes condicions de silenci que una discoteca d'aquesta magnitud difícilment podia respectar.
La història del Barçalles va durar set anys, els ultims ja immersos en una declaració de guerra permanent per part de les associacions de veins. Aquest fet va precipitar l'anunciada fi del local. Uns -els detractors- diran que el Barçalles va morir a causa del soroll que produia la seva clientela i de les borratxeres que es perllongaven portes enfora, mentre que altres -els incondicionals- opinaran que la culpa va ser d'uns veins intolerants que no van parar fins que la van veure tancada. Sigui com sigui, els que van viure aquells anys immersos en la marxa d'aquest local en guarden un record inesborrable i, prova d'això, és que avui (2011) a les xarxes socials hi ha més d'un grup de nostàlgics d'aquesta macrodiscoteca, que encara organitzen festes barçallesques en d'altres locals, tot intentant reviure aquell ambient tan especial.

 (Gentilesa de José Antonio Bautista)

19 comentaris:

  1. Doncs a mi el local em va fer feliç a la infantesa quan anava al cinema i durant l'adolescència quan anava de festa.
    Felicitats pel blog.

    ResponElimina
  2. XAVIER FUCK BARÇALLES.
    Jo m'en recordo de les bronques que es formaven a la sortida de la discoteca,carrers ples de nens amb la testosterona a flor de pell i buscant gresca.
    Va ser una gran il-lusiò quan per fi la van tancar.
    Com he dit Fuck Barçalles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues per culpa de gent com tu la van tancar,digam un barri on no hi havia una discoteca que a la sortida ser fes-hi gresca i aldarulls,alla la vostra conciencia,si en teniu clar

      Elimina
    2. Amargao seguro q de xaval en lugar de salir como los demás estabas en casa, jugando a los power rangers

      Elimina
  3. En Barçalles en 1991 conoci a la que hoy es mi mujer.

    ResponElimina
  4. En guardo i en guardaré un gran record.

    ResponElimina
  5. Barçalles forever !!!

    ResponElimina
  6. Super buenísima discoteca yo pasé en el 94,95 unas fiestas increíbles cuando venía a pinchar de invitado mando dixkontrol y Mónica x esas fiestas de la espuma o esas 12horas era increíble avía muchas peleas pero y donde no por aquella época en cualquier discoteca

    ResponElimina
  7. Disfruté como un niño en esa discoteca. Cuando el que estaba en cabina era Paco Pil. Los mejores años de mi vida.

    ResponElimina
  8. Yo trabaje en el office y me lo pasaba genial, además de pagarme y salir con una chavala cada semana. Viernes enteros sábados tb y domingos por la tarde, todo el finde de fiesta. A los vecinos que les den

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eres muy mayorcito para decir a los vecinos que les den, a ti te gustaría que no te dejarán dormir y te potaran el portal todas las noches, que lo diga un niñato vale pero si ibas a barçalles como yo, creo que ya tienes una edad.

      Elimina
  9. Si no estic mal informat, el local es deia així perque un dels socis era en Julio Alberto, futbolista del Barça. Dona la casualitat que yo treballaba molt aprop del local, ( tenia ja 34 anys ) en el Centro de Proceso de Datos d'un Banc ( Padilla entre Valencia i Mallorca ), fent el torn de tarda. Un company i jo vam anar a la inauguració ( éxit de públic ), pero es ben cert que al cap de poc temps es va degradar l'ambient, ( potser massa jovenivol ) i van tenir que posar vigilancia privada. Algunes nits de divendres, fins i tot la Guárdia Urbana feia acte de presencia. Certament, no era el eixample lloc per un local d'aquest tipus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivamente no era un lugar apropiado. Tal vez en un poligono industrial.

      Elimina
  10. Grande, con Paco pil... Adeeeelaaante. Me lo pasé increíble!!!

    ResponElimina
  11. A mí encantaba cuando al final del cierre empezaba a llover en la discoteca.me lo pasé genial volvería a esa edad .a esa ilusión de los primeros besos a la despreocupación y solo en pensar que llegara el finde semana para bailar.aunque fuera una noche.volber a esos años

    ResponElimina
  12. ¡¡¡Y recordad, de Ilusiones también se vive!!!

    ResponElimina
  13. Fui muy feliz allí ....quien pudiera volver a esa edad y a pasarlo así de bien...MJ

    ResponElimina