El Gran Café del Siglo XIX, conegut popularment com La Pajarera pel seu aspecte de gàbia, va obrir les seves portes al públic el dia 16 de maig de 1888, només quatre dies abans de la inauguració de l'Exposició Universal. S'ubicava a la part nord de la Plaça Catalunya sobre l'espai que anteriorment havia ocupat el jardí tancat de la Casa Gibert, molt prop de l'inici del passeig de Gràcia.
Era una construcció de fusta molt ben il·luminada amb grans vidres tant a les parets com al sostre. El seu propietari Artur Vilaseca provenia d'una nissaga dedicada al ram de les cafeteries. L'establiment aviat es consagrà com un lloc ideal per a les tertúlies d'homes de ciència, polítics, artistes i escriptors. Noms com Amadeu Vives, Domènech i Montaner i el doctor Robert n'eren clients habituals, així com Santiago Ramon y Cajal que va tenir present l'ambient de La Pajarera en escriure les seves memòries.
La vida del local però, va ser curta. La urbanització de la Plaça Catalunya va provocar el seu tancament i immediat enderrocament per ordre municipal el 22 de gener de 1895. Molt aprop del lloc, a la Ronda Universitat, es va obrir tot seguit l'anomenada Nueva Pajarera, però ja no conservava l'encant de l'original.
Un record de l'època de La Pajarera amb imatge exterior i interior i les dates d'inauguració i enderroc.
Hola, teniu alguna informació sobre el Café Cubano del carrer Canuda? va existir a finals del segle XIX, el que no sé es a quin numero estava, gràcies.
ResponEliminaDavid