*1905.- Una imatge de l'encreuament entre la Gran Via i la Rambla Catalunya amb el monument original a Güell i Ferrer situat al bell mig. Com es pot apreciar el conjunt escultòric era envoltat per una placeta quadrada amb quatre fanals, un a cada cantó.
Vagi per endavant que aquest monument segueix presidint avui l'encreuament entre la Rambla de Catalunya i la Gran Via de les Corts Catalanes. No obstant, cal precisar que ni la seva ubicació ni el pedestal actuals tenen res a veure amb l'original.
Joan Güell i Ferrer (1800-1872) va ser un notable empresari del ram del tèxtil natural de Torredembarra, que va fundar la fàbrica del Vapor Vell i que també es va dedicar a la política. En morir, un grup d'empresaris va decidir erigir-li un monument i l'ajuntament va escollir un lloc emergent al voltant del qual ja començava a urbanitzar-se l'Eixample sota les directrius del Pla Cerdà. Aquest lloc, com ja s'ha dit, era l'encreuament de la Gran Via amb la Rambla de Catalunya. Les obres començaren durant els primers mesos de 1886, però primer fou necessari desviar la Riera d'en Malla que aleshores baixava de Gràcia seguint el curs de la Rambla Catalunya i passava pel lloc.
El monument fou projectat per l'arquitecte Joan Martorell i Montells i es va inaugurar el 31 de maig de 1888 coincidint amb l'Exposició Internacional. El conjunt escultòric arribava als 16 metres d'alçada i era coronat per l'estàtua de Güell, obra de Rossend Nobas. El pedestal presentava una escultura per cada costat que, tot plegat, conformava un grup de quatre matrones sedents que simbolitzaven el Comerç (obra d'Eduard Batiste Alentorn), la Indústria (esculpida per Torquat Tassó i Nadal), l'Agricultura (realitzada per Maximí Sala) i l'Art (de Francesc Pagès i Serratosa).
*1888.- El monument vist des del darrera en un gravat de l'època executat sobre una fotografia del 31 de maig de 1888, dia de la inauguració. (Audouard i Cia.)
*1922.- Vista de la Rambla Catalunya amb el monument a Güell i Ferrer en primer terme.
L'any 1936 el monument va ser destruit arrel de les revoltes ciutadanes de grups anarquistes que tingueren lloc després de l'aixecament dels militars franquistes. Acabada la Guerra Civil va ser reconstruit i reposat el juliol de 1945 en el format més senzill amb que avui el coneixem. Frederic Marès, escultor oficial del nou règim, va fer una reproducció molt exacta de l'escultura original de Güell. El conjunt però, va perdre alçada i el nou pedestal, mancat d'escultures, no s'assemblava gens a l'original.
D'altra banda, el monument va ser emplaçat al començament de la rambleta que hi ha a la Gran Via entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia i per tant va deixar el centre de la cruïlla, on anys després s'hi va construir un brollador amb quatre querubins cavalcant peixos, que es varen traslladar de la plaça Catalunya, quan es va substituir l'antic brollador per les dues fonts monumentals que encara avui podem veure.
* Podeu veure més fotografies del monument en l'entrada del Panorama de Plewna
he trobat un guix de la al.legoria a les arts que era a la base del monument a Güell, del escultor Francesc Pagès i Serratosa.
ResponEliminaJo busco informsacio i obres de una nissaga de escultors de cognom Pagès