A la cantonada d'Aribau amb Diputació hi havia aquest bar senzill i discret, modest i sense pretensions, amb una decoració molt austera, taules i taulell de marbre i aquell aspecte especial que tenen els bars de barri de tota la vida. Memorables bocates de tonyina amb olives i sempre un gran ambient els dies de partit per la televisió. El local tenia una terrassa al carrer a la que anys enrera es servia directament a través d'una finestra que donava a l'interior.
L'Oro Negro tenia però, una característica diferencial important: a dins hi havia un reservat on s'hi jugava als escacs. Les partides eren seguides amb una religiosa i gairebé litúrgica atenció i silenci pel grup d'incondicionals habituals del local. També s'hi jugaven partides de dòmino. La clientela era tan fidel que gairebé sempre s'hi veien les mateixes cares. La més habitual era la del conegut com Recasens, un tipus ros i ben plantat, habitual com a extra en pel·lícules del far west rodades a Esplugues City.
Tot i que el bar Oro Negro ja existia des de 1928 (se l'havia conegut amb el nom de Los Italianos i el 1936 va arribar acollir la seu de la Lliga Oficial de Beisbol), fou a l'any 1952 quan Tomàs Tulla el va arrendar i va iniciar una nova etapa. La seva filla, la senyora Assumpció, va ser l'última que el va dirigir i els seus fills ja no varen tenir interès en continuar el negoci. El bar va tancar portes el 2006 deixant mig orfes a una bona colla d'aficionats als escacs.
*1936.- Poc abans d'esclatar la Guerra Civil el bar Oro Negro va ser la seu de la Lliga Oficial de Beisbol com recull aquest retall de El Mundo Deportivo del dia 30 de maig d'aquell any.
Si, el recordo, tota una institució pels que estudiavem a la "Central"... un lloc d'escapades!!
ResponEliminaRecuerdo por de él ¡¡¡ Pero si el haber pasado infinidad de veces...salut
ResponEliminaUn dels fills de la Sra Asunció era Tomàs Inupié, reconegut pioner del grafitti a Barcelona i a día d'avui tatuador a Washington (USA)
ResponEliminaMagnífiques tardes amb els companys d'institut. Ara a l'èpoc dels modernets potser seria un exit obrir un com aquest. Que us sembla?
ResponEliminaAl costat mateix, al carrer Diputació, hi havia i em penso que encara hi és una llibreria de 2a ma on comprava llibres i després me n anava al "oro negre" a fullejar els llibres comprats. Mai em donaven pressa i m hi sentia molt a gust, recordo perfectament la senyora Assumpció i el cambrer (no recordo el nom) que feia les comptes de les consumicion amb llapis i uns cartrons.
ResponEliminaEra una institución, ruidoso, lleno de humo, no muy aseado y frecuentado por ajedrecistas.
ResponEliminaEl cambre era el Sr. Miguel, recorodo perfectament al “Reca”, gran poeta del Barça.
ResponEliminaDe fet , em va regalar el seubllibre de poemes i tinc la seva dedicatoria.
Jo soc del barri de tota la vida, i encara em trobo a la sra Assumció sovint, està com sempre.
Nosaltres teniem la merceria gaira bé en front
Permanyer??
ResponEliminaMe resulta agradable este articulo. El bar oro negro fue una institucion de los ajedrecistas de la epoca nacionales y extranjeros. Era algo unico. Se jygaban partidas abajo de cartas y domino y arriba al ajedrez dinde se jygaba raoidas por calderillad y apuestas por fuera.Habian jygadores que iban cafa dia. Los rivales eternos celaya segura abejon revilla ..y tb titulados como el colombiano iscar xasteo un jugador extraordinario a rapidas. Tb Gm norteanericanos y españolles illescas garcia illundsin shirov jrambik lo visitaron. Tb panelo quecse iniciaba y tantos que es imposible enumerar. El bar tenia un ewuipo de competicion en catsluña ORO NEGRO. DIRECTOR SR VIDAL ..LA CRUZ LOS HERMANOS JORDY ? CUADRAS.Jordy valles. Jose naria crespo y pedro vslarezo revilla jaume gsbarro ....si algo especial tenia ese bar con el sjedrez y se jugsba hasta la una madrugada y a geces cerrado dentro....lo compro en 2006 un argentino ajedrecista y tb asiduooara ooner una pizzeria xavier colom (epd)
ResponEliminaEstaba devorado como 1917 mesas y todo ..gracias oor recordarlo..revordar es volver a vivir
Q buenas tarde con los amigos en los 80 en el oro negro co asunción la dueña repasen y otros tantod
ResponEliminaEl fill del sr Tomàs Fulla, fou sacerdot i monjo de poblet amb càrrecs de subprior i prior del monestir. L acolliem a dinar sovint a casa nostra. No li agradaven els bars, però la seva mare, ens entregava caixes de mandarines per que li portéssim al seu fill (Tomàs Tulla, pare Francesc de nom religiós) quan anàvem a Poblet.
ResponEliminaRecordo amb nostàlgia aquells temps...
El pare Tulla va morir l any 2016.
Artur Sánchez Farré
Venien de St Magi de la Brufaganya, ón eren ermitans.
ResponElimina