Inaugurat el dijous 21 de setembre de 1939, el cine Provenza era el nom amb que fou rebatejada després de la Guerra Civil la mateixa sala que abans havia acollit el cinema Reynald (durant la República) i el cinema Rosó (durant la guerra).
*1936.- La programació del Cinema Rosó, a les pàgines de La Vanguardia.
Durant tot el franquisme va acomplir el paper de cinema de barri -juntament amb l'Eslava- a la part de l'Esquerra de l'Eixample més allunyada del centre de la ciutat, donant servei al nucli urbà edificat al voltant de la presó Model i de les Editorials.
*1939.- Anunci publicat en premsa que informava de la reobertura del cinema amb el nom de Provenza i de la programació que s'hi projectava.
A l'estiu de 1944 la sala va ser sotmesa a una reforma en profunditat i va quedar enquadrada dins la categoria de cinemes de reestrena amb la clàssica sessió continua a partir de les 4 de la tarda amb dues pel·lícules diàries en exhibició.
Un xamfrà com aquell a Provença-Viladomat va acabar sent presa cobdiciada per les immobiliàries. El cinema va tancar a finals de 1976 i tot seguit va ser enderrocat per construir-hi habitatges.
Muy interesante ¡¡¡¡¡
ResponEliminaJODER QUE RECUERDOS...YO PARTICIPE EN LA DEMOLICION PREMATURA DE ESTA SALA CUANDO FUE CERRADA. NOS METIAMOS DENTRO A ROMPER TODO LO QUE PILLABAMOS. EN LAS OBRAS POSTERIORES A SU DEMOLICION SURGIO LA LEYENDA URBANA DEL FANTASMA DE LA CALLE PROVENZA.
ResponEliminaYo tambien contribui en esa obra y recuerdo muy bien la leyenda del fantasma
EliminaHola, segons les memòries del meu avi, quan era el cinema Reynald també s'hi feien combats de boxa.
ResponEliminaEL fantasma NO era una llegenda! existia i era un "legionario" passat de "voll damms"
ResponEliminaEs verdad lo del legionario yo lo conoci en el bar las cañas
EliminaEra una legionario que le faltaba una brazo? Creo recordarlo, pero yo era pequeño. Gracias
ResponEliminaYo lo recuerdo perfectamente, iba al cole academia que habia al lado, en Provenza 108
ResponEliminaEra un leginario que le faltaba el brazo izquierdo. Se llama a Manolo, yo lo conocía.
ResponEliminaUna anécdota del cine Provenza, cuando iba al cine, no pagaba, lo comunicaba al portero y después pasaba mi madre a pagar, en las películas no aptas hacían la vista gorda. En ambos cines, Provenza y El Eslava se iba a cenar, con un bocata y nos comprábamos la gaseosa. Recuerdo haber visto hasta fiambreras. Tambié era socio del Layetano hasta 1964., Mi primer San Juan con trece años en el 63. Aun conservo fotos del club
ResponEliminaAmadeo
Jo visc a l'edifici fantasna👻
ResponElimina